Al setembre de 2021 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer públiques noves pautes de qualitat de l’aire, actualitzant així les anteriors, que dataven de l’any 2005. D’aquesta manera i en base a les evidències científiques acumulades durant els darrers anys, l’OMS ha establert uns nivells de referència per diversos contaminants de l’aire més restrictius que els anteriors i, per tant, amb una major capacitat per protegir la salut. Actualment, la contaminació atmosfèrica és el quart factor de risc de malaltia i mortalitat en l'àmbit mundial, només darrere de la hipertensió, el tabaquisme i els factors dietètics.

Les noves guies de l'OMS recomanen que els nivells mitjans anuals de PM_2,5 no superin els 5 µg/m³ –fins ara eren de 10 µg/m³– i en el cas del diòxid de nitrogen (NO₂) que siguin un màxim de 10 µg/m³, xifra que representa una important reducció, ja que fins a la data eren de 40 µg/m³. Com a novetat, s'han afegit valors de referència per l'ozó en períodes pic: un màxim de 60 µg/m³. També s'actualitzen els valors màxims per a PM₁₀ i diòxid de sofre (SO₂) i s'afegeixen de monòxid de carboni (CO).

Segons una avaluació d'impacte en la salut liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), les ciutats europees podrien evitar fins a 166.000 morts prematures anuals si aconseguissin fer descendir els nivells de diòxid de nitrògen (NO₂) i partícules fines en suspensió (PM_2,5) fins els nivells recomanats a les noves pautes de l’OMS. Aquest estudi, que ha inclòs dades de 1.000 ciutats europees, destaca que complir amb les noves recomanacions permetria evitar 114.000 morts més que els nivells de referència anteriors. Aquestes estimacions són una actualització d'un estudi publicat originalment el gener del 2021 a The Lancet Planetary Health.

Gairebé el 100% de la població per sobre dels nivells recomanats
 

Una dada que mostra el recorregut que tenen per endavant les ciutats europees per tal d’aconseguir un aire net és el percentatge de població que viu a àrees amb concentracions de contaminants de l’aire superiors a les recomanades per l’OMS. Si amb les anteriors recomanacions de l’OMS, aquest percentatge ascendia al 84% en el cas de PM_2,5 i al 9% en el cas de NO₂, amb les noves recomanacions aquestes xifres ascendeixen fins el 99,8% i el 99,7%, de la població que viu en ciutats, respectivament. Cal matisar, però, que l'estudi es va basar en dades de contaminació de l'aire relatives a l'any 2015.

Les noves pautes de l’OMS, però, no són legalment vinculants. Els límits legals a Europa venen marcats per directives europees que estableixen un límit màxim de 25 µg/m³ per a la mitjana anual de PM_2,5 i de 40 µg/m³ per a la mitjana anual de NO₂, nivells molt més laxes que els de l’OMS. Per aquest motiu, més de 140 societats mèdiques i científiques de tot el món han signat una declaració conjunta promoguda per la Societat Internacional d'Epidemiologia Ambiental (ISEE) i la Societat Europea de Respiratori (ERS) urgint les administracions a utilitzar les noves directrius com a guia per impulsar polítiques més efectives d'aire net i reducció d'emissions.

Mark Nieuwenhuijsen, president de l’ISEE i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal destaca que "les directrius són una crida d'atenció per als responsables polítics i per a tots nosaltres: és hora de prendre’s seriosament la contaminació atmosfèrica". Tant Nieuwenhuijsen com el també investigador d’ISGlobal Jordi Sunyer han format part de grup de revisió extern de les noves directrius.
 

No hi ha nivells segurs
 

La declaració conjunta signada per les societats mèdiques i científiques remarca que no hi ha un nivell segur de contaminació atmosfèrica. "L'evidència científica assenyala que els impactes negatius sobre la salut no es produeixen només quan els nivells de contaminació són més elevats, ja que també es poden observar efectes fins a nivells de concentració molt baixos, sense que hi hagi llindars per sota dels quals l'exposició pugui considerar-se segura”, assenyala Nieuwenhuijsen.

En concret, la declaració insta els responsables polítics a:

• Revisar la legislació sobre qualitat de l'aire per reduir els valors límit de PM_2,5 i NO₂ i alinear-los amb les noves directrius de l'OMS.
• Combinar els valors límit amb polítiques vinculants per reduir els nivells mitjans de contaminació i aconseguir una disminució progressiva de l'exposició de tota la població.
• Invertir, monitoritzar i fer complir de manera efectiva les polítiques de qualitat de l'aire per protegir i millorar la salut pública i sumar-se així als esforços per frenar l'escalfament global.

"Les noves directrius de l'OMS arriben en un moment clau per a les ciutats. Amb la crisi de la COVID-19, el nostre món mai tornarà a ser el mateix, i tampoc les nostres ciutats, que han començat a donar més espai a les persones i al transport actiu, i a expulsar els cotxes", comenta Nieuwenhuijsen. "La greu crisi climàtica –i la celebració de la cimera COP26– pressiona les nostres ciutats per reduir urgentment les seves emissions. Tot apunta en la mateixa direcció: és el moment de repensar les nostres ciutats, per fer-les més habitables, saludables i sostenibles”.

Pau Rubio
Coordinador de Comunicació a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
Centre impulsat per Fundació ”la Caixa”