Un total de 72 persones, entre referents polítics i tècnics de 40 municipis i entitats supramunicipals , tant de la província de Barcelona com de fora d’ella, es van aplegar de manera virtual el passat 15 de novembre per fer una reflexió compartida entorn als reptes que afronta la salut pública local, en el context de l’experiència viscuda per l’emergència sanitària de la COVID-19. El marc de referència de la jornada van ser els resultats de la quarta edició de l’Estudi de Polítiques Públiques Locals de Salut Pública, en el que han participat 63 municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona.

La presentació institucional de la jornada va anar a càrrec del diputat delegat de Salut Pública i Consum, Jesús Naharro, que va explicar breument l’objectiu i els continguts de la jornada, i del director de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, Jaume Ferran Magre, que va destacar la importància de realitzar aquests estudis de recerca sobre la realitat de la gestió de les polítiques de salut pública, perquè beneficien totes les institucions implicades i especialment als municipis, que poden disposar d’informació fiable i actualitzada per a la presa de decisions en aquest àmbit.

A continuació va intervenir Joan Carles March Cerdà, professor durant molts anys de l’Escola Andalusa de Salut Pública, que va presentar la ponència Obrint les portes de la salut pública a les ciutats i pobles. La contribució del SARS-Cov-2.

“És temps de fer les coses d’una altra manera”, aquesta afirmació del ponent resumeix el missatge bàsic de la seva intervenció, elaborada entorn a un conjunt d’idees clau a tenir en compte en la gestió d’una pandèmia.

Així, tenir en compte en primer lloc les persones, gestionar els recursos de forma creativa, potenciar el treball en grup i la comunicació, crear aliances entre Ajuntaments, Comunitats Autònomes i Govern central, comptar amb un lideratge clar, que transmeti als ciutadans amb transparència els missatges i decisions, i l’aposta decidida pel treball en equip, van ser les idees força que va anar desenvolupant al llarg de la seva exposició, mantenint en tot moment la idea de que la comunicació efectiva i la coordinació són les eines bàsiques que cal millorar i desenvolupar en les administracions públiques.

Tot seguit, es van presentar els resultats de l’estudi 2021. Les dades recollides han posat de manifest que, tot i que la pandèmia ha posat en valor la importància de la salut pública, la capacitat d’adaptació dels municipis és limitada, ja que les polítiques de salut pública depenen d’altres nivells de govern i tenen dèficits econòmics i tècnics. També s’han ressaltat els dèficits en planificació, coordinació i la baixa implicació ciutadana. Per últim, s’ha constatat que l’impacte derivat de la pandèmia ha estat més fort en les polítiques de promoció de la salut.

La segona part de la jornada es va dedicar a la reflexió grupal, on es va proposar als assistents, repartits en quatre grups, dos àmbits de debat. En el primer d’ells, es demanava formular propostes de millora de la salut púbica local en relació al model d’organització, les metodologies de treball i les relacions entre institucions. En segon lloc, opinar sobre quins són els reptes que ha d’afrontar la salut pública local derivats de la pandèmia, de l’emergència climàtica i del disseny de ciutats i pobles. En acabar el debat grupal, es van posar en comú els resultats de cada grup.

A través dels següents enllaços podeu accedir:

• A les presentacions i al resum dels resultats de les dinàmiques grupals.
• A consultar l'informe i la infografia de la quarta edició de l’estudi, així com les edicions anteriors