El proper dia 19 de desembre es celebra la 30a edició de La Marató, enguany dedicada a la Salut Mental. Segons l’OMS, els trastorns mentals afecten a una de cada quatre persones en algun moment de la vida. Cada vegada més, tenim evidència que els factors socials, culturals, econòmics, polítics i ambientals juguen un paper fonamental en la salut mental de les persones. La feina que tenim, l’habitatge on vivim i la nostra situació econòmica, així com la discriminació de gènere i l’exclusió social que podem patir són fets que impacten directament sobre la salut mental. En aquest sentit, cada vegada són més els estudis (com aquest publicat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona o com l’informe SESPAS 2020) que demostren que les desigualtats socials condicionen la salut mental de les persones. En aquesta mateixa línia, Metges de Catalunya afirmava en un comunicat recent que els motius de consulta de base psicoemocional i social són cada vegada més freqüents a l’Atenció Primària, principalment en aquelles poblacions amb un nivell socioeconòmic més baix. Tots aquests fets recolzen la idea que la salut d’una persona depèn molt més del seu codi postal que no pas del seu codi genètic.

Des de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Salut Pública, treballem per posar a disposició dels municipis majors de 10.000 habitants indicadors relacionats amb la salut mental i els seus determinants.

Segons les dades, en el conjunt de municipis majors de 10.000 habitants (excloent la ciutat de Barcelona), el 2020, un 3,3 % de la població va ser atesa en centres de salut mental ambulatòria. En els darrers tres anys, en els centres de salut mental ambulatòria d’adults (CSMA), el principal motiu de consulta han estat els trastorns adaptatius mixts d’ansietat i estat d’ànim depressiu, els quals es donen en dones en més d’un 70% dels casos. D’altra banda, en els centres de salut mental ambulatòria infantil i juvenil (CSMIJ), el principal motiu de consulta han estat els trastorns de falta d’atenció amb hiperactivitat, que es donen en nois en un 75% del casos.

A nivell d’hospitalització (en hospitals psiquiàtrics i en serveis de psiquiatria d’hospitals generals), els trastorns d’ànim juntament amb l’esquizofrènia i altres trastorns psicòtics representen més del 50% del total de diagnòstics. Els trastorns d’ànim es donen majoritàriament en dones (60%), mentre que els diagnòstics d’esquizofrènia i altres trastorns psiquiàtrics es donen majoritàriament en homes (60%). Pel que fa a l’hospitalització en centres sociosanitaris, predomina l’ingrés de persones d’edat més avançada, les quals presenten en més del 75% dels casos un diagnòstic de tipus demència.

L’any 2019 es van produir 222 suïcidis (159 homes i 63 dones). L’objectiu 3 de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 té com a fita, partint de l’any 2015, reduir un terç la mortalitat prematura per causes no transmissibles mitjançant la prevenció i el tractament així com promoure la salut mental i el benestar. No obstant, les dades indiquen que els suïcidis van en augment, amb una taxa que ha passat de 5,61 (en 2015) a 6,55 (en 2019) per cada 100.000 habitants. En aquest context, amb l’objectiu de reduir-ne les casos i l’estigma social, el passat mes de setembre es va presentar el nou Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC), que implementarà un conjunt de mesures per fer un abordatge integral i comunitari.

Les dades mostren que, per millorar la salut mental de la població, cal dissenyar polítiques públiques amb perspectiva de gènere i equitat. A més, cal fer-ho no només en l’àrea de salut pròpiament, sinó en totes les àrees que tenen un impacte directe sobre el benestar emocional i la salut mental dels ciutadans (habitatge, ocupació, educació, etc.). En aquest sentit, per dissenyar polítiques publiques municipals informades en l’evidència, és fonamental disposar d’indicadors de salut mental i dels seus determinants. La Secció d’Informació i Anàlisi de la Diputació de Barcelona està a disposició de tots aquells municipis majors de 10.000 habitants que desitgin més informació en relació a les dades de salut mental de la seva població.