Els dies 24 i 25 de novembre s’ha celebrat al Vapor Universitari de Terrassa el Primer Congrés de Gestió Pública del Servei d’Aigua, organitzat per l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública i els Ajuntaments de Terrassa i Barcelona.

Aquest congrés ha estat la primera gran trobada a Catalunya del sector de la gestió pública de l’aigua, en un moment en què diversos municipis estan immersos en processos de remunicipalització d’aquest servei. L’objectiu del congrés ha estat crear sinèrgies entre els actors implicats i fomentar l’intercanvi de coneixements.

El programa del congrés s’ha estructurat en 4 blocs de continguts, dels quals presentem les principals reflexions i conclusions:

• La situació present de la gestió de l’aigua a Catalunya
  Actualment el 80% del sector està gestionat per empreses privades i només un 20% és gestionat públicament. S’ha constatat que el model actual de concessions és molt limitat ja que dificulta el control públic. Els municipis han de prendre formes de coordinació i actuacions que permetin realment una gestió pública. S’han presentat els casos d’èxit de l’Ajuntament de Terrassa, que ha remunicipalitzat el seu servei després de molts anys en concessió privada i el retorn a gestió publica d’Aigües Ter-Llobregat.
   
• De la gestió concessional a la gestió directa
  Cal donar eines als municipis per lidiar amb la fi de les concessions: recomanacions, informació del marc legal i eines per analitzar com fer aquest pas a la gestió pública directa. En aquest bloc s’han tractat les dificultats per la remunicipalització en els municipis de Ripollet, Girona, Terrassa, i el Consell Comarcal d’Osona, i altres experiències més positives en municipis més petits com Montmeló, Arenys de Munt. També s’han presentat experiències més singulars de gestió pública de l’aigua com la Mancomunitat d’aigües del Solsonès on diversos municipis s’han unit per gestionar el servei de forma mancomunada, Olesa de Montserrat on el servei el gestiona una cooperativa veïnal, i Promedio, que és una empresa de capital mixt de la Diputació de Badajoz que gestiona el cicle integral de l’aigua en diversos municipis de la seva província.
   
• La gestió de l’aigua davant del canvi climàtic
  Aquest bloc s’ha centrat en l’emergència climàtica, i s’han destacat els reptes a afrontar en relació a l’abastament i el sanejament de l’aigua. En la ponència de l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha anunciat la creació d’una Oficina de Suport al món local per a la gestió de l’abastament, juntament amb una proposta d’un nou model de gestió del sanejament descentralitzada als consells comarcals.
  També s’han destacat les lluites al territori per preservar la garantia del recurs hídric, donant veu a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, al Grup de Defensa del Ter i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ha elaborat el Pla Director de l’Aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per garantir l’abastament.
   
• Impulsar una millor gestió pública de l’aigua
  En aquest últim apartat, s’han identificat 3 elements clau: propostes de millora com les tarifes socials, el finançament íntegre del servei a través de la tarifa, la gestió de dades per la bona gestió del servei, i l’aposta per la gestió participativa com un model de nova governança del cicle integral de l’aigua, on s’ha destacat el model d’Observatori de l’aigua de Terrassa (OAT).

La conclusió final és que l’aigua és un dret humà que no pot ser una mercaderia i per tant, com a tal, s’ha d’apostar per la gestió pública del servei. Per garantir l’èxit de la gestió pública cal transparència, participació, rendició de comptes i recuperació de costos. Però a més, els municipis, principalment els més petits, tenen diverses dificultats per realitzar una gestió directa de l’abastament d’aigua. En aquest sentit, el Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona presta suport econòmic i material als municipis menors de 5.000 habitants que gestionen directament el servei d’abastament d’aigua, amb la finalitat de millorar el compliment dels requisits sanitaris i la qualitat de l’aigua de consum humà.