D’aquesta jornada que es va celebrar els dies 18 i 19 de novembre de 2021, un dels aspectes més rellevants a destacar és que s’ha observat que la incidència i distribució de les malalties transmeses per vectors està patint importants canvis a nivell mundial. Els casos importats i els brots d'algunes malalties que han tingut lloc recentment a Espanya (dengue, febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC), virus del Nil Occidental (VNO), leishmaniosi) així ho posen de manifest.

La modificació dels ecosistemes pot originar canvis en la distribució geogràfica, en el comportament, en l'estacionalitat i en la mida de les poblacions de vectors com paparres, mosquits o flebotoms, podent afectar, a més, els seus hostes intermedis o reservoris naturals.

Aquestes modificacions són conseqüència del canvi climàtic, la desforestació, l’ocupació de zones agrícoles o forestals amb noves construccions, la ramaderia intensiva, la globalització del comerç i el turisme entre d'altres.

Per fer front a aquesta situació resulta del tot necessari planificar i implantar estratègies d'intervenció que permetin avaluar el risc de transmissió de cada malaltia, vigilar i controlar els vectors, així com comunicar a la població mesures preventives per protegir la seva salut. D’aquí que cada cop resulta més imprescindible recórrer a un enfocament multidisciplinar i interdepartamental (enfocament One Health). Fet que ha de permetre l’èxit d’aquestes estratègies, mitjançant la participació activa de tots els agents implicats.

Per altra banda, la informació que aporten els diferents sistemes de vigilància (humana, animal, entomològica, etc.) permeten anticipar-se i actuar de manera més precisa per evitar la transmissió de la malaltia, fins i tot abans de la primera notificació d'un cas en humans, afavorint així la presa de decisions. Entre aquests sistemes, cal destacar la vigilància entomològica, que ha demostrat ser clau per identificar precoçment la circulació de virus en zones rurals i urbanes.

Cal tenir present que les normatives sanitàries de referència estableixen que són els municipis qui tenen la competència en matèria de control de plagues on es poden incloure els vectors. Això no obstant, l'exercici d'aquesta competència pot ser difícil de dur a terme, a causa de la manca de recursos econòmics i de professionals capacitats. D’aquí que el suport d'altres administracions, com ara les diputacions provincials, els consells comarcals i els governs autonòmics és crucial per complir amb les competències municipals.

Molts ajuntaments contracten empreses de control de plagues registrades per realitzar les actuacions de control de vectors sota el marc d'Estratègies de Control Integrat de Plagues que disposen de la capacitació professional i mitjans per realitzar-los i en cas necessari dels biocides autoritzats més eficaços.

Un altre aspecte fonamental que va remarcar la jornada va estar la comunicació a la ciutadania que ha de ser fluida i clara, cercant el canal adequat perquè el missatge arribi en el moment adequat de manera entenedora i contundent. La ciutadania és una peça clau per aconseguir l'èxit en l'abordatge d'aquest tipus de malalties, podent adoptar mesures preventives tant personals com a les llars enfocades a evitar la picada del vector adult i eliminar possibles focus de cria a zones privades. Aquest darrer aspecte és fonamental quan es tracta de les arbovirosis, ja que les zones privades queden exclusivament restringides a les actuacions dels ciutadans. Per això, la comunicació i el coneixement són els aspectes claus per col·laborar en el seu control.

Com a conclusió resulta del tot necessari implantar estratègies eficaces per minimitzar l'impacte de les malalties transmeses per vectors que conviden a que tots els agents implicats treballin especialment connectats, i de manera interdependent. Per això, és necessari construir un escenari de col·laboració, coordinació i comunicació liderat per l'administració sanitària com a garant de la salut pública.