Des del principi de la pandèmia de COVID-19 s’ha especulat sobre si podria haver una relació entre la contaminació atmosfèrica i la propagació del virus. Aquest va ser precisament l’objecte d’estudi d’una recerca els resultats de la qual es van donar a conèixer a la revista Environmental Health Perspectives. Les conclusions d’aquest treball científic apunten que nivells més elevats de contaminació atmosfèrica no necessàriament porten a un major risc d’infecció per COVID-19, però en casos d’exposició prolongada a la contaminació de l’aire sí que s’observa un major risc de desenvolupar la malaltia entre aquelles persones que s’infecten amb el virus. Es tracta d’un estudi coliderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i pel projecte GCAT| Genomes for Life- Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP) de Badalona.

Abans de la publicació d’aquesta recerca, ja una sèrie d’estudis havien suggerit que les regions amb nivells prepandèmics de contaminació atmosfèrica més alts van tenir una major incidència de casos i morts per COVID-19 en les primeres onades de la pandèmia. Tanmateix, l’explicació d’aquesta associació encara no està clara; podria ser que la contaminació augmentés la transmissió viral per via aèria, o bé que augmentés la susceptibilitat d’una persona a infectar-se o a emmalaltir de COVID-19. “El problema és que els estudis previs es van basar en casos confirmats, que van ser diagnosticats, però van passar per alt tots els casos asimptomàtics o que no es van diagnosticar”, explicava Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

L’equip investigador va decidir combinar la tecnologia desenvolupada per l’equip de la Dra. Carlota Dobaño per mesurar un seguit d’anticossos antivirals en una cohort d’individus residents a Catalunya (la cohort COVICAT), amb informació sobre l’exposició residencial d’aquests individus a contaminants atmosfèrics (NO₂, PM_2,5, sutge i ozó).

“Aquest és el primer estudi que duu a terme un cribratge massiu d’anticossos anti-SARS-CoV-2 en una cohort de persones adultes per examinar l’associació entre la seva exposició prolongada a la contaminació de l’aire abans de la pandèmia, la infecció per SAR-CoV-2 i la malaltia”, comentava Cathryn Tonne, coautora sènior de l’estudi juntament amb Dobaño.

Major càrrega infecciosa i/o gravetat de símptomes

L’estudi va incloure 9.605 participants en total, entre els quals hi havia 481 casos confirmats (5%). A més, es van prendre mostres de sang a poc més de 4.000 participants per determinar la presència i quantitat d’anticossos IgM, IgA i IgG davant de cinc antígens virals. El 18% d’aquestes persones presentava anticossos davant del virus, però no es va trobar associació entre infecció i exposició a contaminants. Tot i així, per a les persones seropositives (és a dir, que es van infectar), sí que es va trobar associació entre una major exposició a diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules fines (PM_2,5) i nivells més elevats d’IgG contra els cinc antígens virals (la qual cosa indica major càrrega infecciosa i/o gravetat de símptomes).

Per a la població total (els 9.605 participants) es va trobar una associació entre major exposició a NO₂ o PM_2,5 i malaltia (símptomes), sobretot per als casos greus que van acabar a l’hospital o en teràpia intensiva. L’associació amb PM_2,5 va ser més forta per a homes de més de 60 anys i persones que vivien a zones desfavorides.
 

L’evidència més contundent fins ara

“El nostre estudi proporciona l’evidència més contundent fins ara sobre l’associació entre contaminació de l’aire i COVID-19”, comentava Kogevinas. “Els resultats van en línia amb l’associació entre contaminació i hospitalització que s’ha descrit per a d’altres infeccions respiratòries com ara la grip o la pneumònia”. La contaminació també podria contribuir afavorint condicions cròniques, com les cardiovasculars o les respiratòries, que augmenten el risc d’emmalaltir greument per COVID-19.

“La combinació dels riscos genètics individuals que vam identificar prèviament en els participants de COVICAT i aquestes noves dades sobre l’impacte ambiental causat per l’exposició a la contaminació de l’aire contribuiran a comprendre la complexa interacció i els mecanismes que hi ha al darrere de la gravetat de la COVID-19”, afirmava Rafael de Cid, de l’IGTP.

Les i els autores subratllen que els resultats proporcionen un argument addicional en relació als beneficis per a la salut pública de reduir els nivells de contaminació atmosfèrica, i posen en evidència l’impacte dels factors ambientals sobre les malalties infeccioses.

Referència

Kogevinas M, Castaño-Vinyals G, Karahcaliou M, et al. Ambient air pollution in relation to SARS-CoV-2 infection, antibody response, and COVID-19 disease: a cohort study in Catalonia, Spain (COVICAT study) . 2021. Env Health Persp. doi/10.1289/EHP9726.

Adelaida Sarukhan
immunòloga i redactora científica a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)
Centre impulsat per Fundació "la Caixa"