LA CORRECTA GESTIÓ DE TOTA LA CADENA ALIMENTÀRIA I LA PROMOCIÓ DE L’ALIMENTACIÓ DE PROXIMITAT MILLORA LA SALUT DE LA POBLACIÓ

LES POLÍTIQUES DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA HAN DE FOMENTAR UN SISTEMA ALIMENTARI SOSTENIBLE I LA REDUCCIÓ DEL MALBARATAMENT D’ALIMENTS

Malauradament, la fam extrema i la desnutrició continuen sent problemes de salut de molts països. Més de 820 milions de persones al món pateixen desnutrició crònica, sovint com a conseqüència de la degradació ambiental, la sequera i la pèrdua de biodiversitat. Més de 2000 milions no tenen garantida la seguretat alimentària, per la incapacitat d’accedir a aliments innocus, nutritius i suficients, amb el conseqüent risc de malnutrició i mala salut. La pandèmia de la COVID-19 també ha tingut els seus efectes sobre la fam i la malnutrició i després de 5 anys sense gairebé variació, el 2020 la prevalença de la inseguretat alimentària al mon va créixer fins al 30,4%. Una de cada tres persones de la població mundial no va tenir accés a aliments adequats el 2020, cosa que representa un increment de 320 milions de persones en només un any, un 10% més en les dones que els homes (El estado de la seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo 2021). Una crisi nutricional global que reforça el repte d’assolir l’objectiu de Fam zero pel 2030 i assegurar l’accés de totes les persones a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any (fita 2.1).

A Catalunya, la crisi econòmica dels darrers anys i les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 han augmentat i agreujat les situacions de dificultat d’accés als aliments.

Les conclusions de l’informe 2021 de l’Observatori de la Creu Roja Impacte de la COVID-19 en l’alimentació de la llar elaborat a partir d’enquestes a 1.012 persones ateses dins el Programa d’Ajuda Humanitària de la Creu Roja a Catalunya, revelen que el 66,36% pateix algun grau d’inseguretat alimentària i en el 12,7% dels casos arriben a la inseguretat alimentària severa, afectant la qualitat i la quantitat dels aliments consumits.

La seguretat alimentària es refereix a l’accés als aliments i també a la bona qualitat i innocuïtat d’aquests, que eviti la presència d’agents infecciosos o tòxics que puguin entrar al cos amb la ingesta d’aliments i causar infeccions o intoxicacions.

Les malalties de transmissió alimentària (MTA) continuen sent un problema de salut pública. Anualment, a Catalunya es continua notificant brots i casos amb una tendència descendent en el període entre 2004 i 2007 i una certa estabilització a partir d’aquest moment.

La letalitat declarada per brots de toxiinfecció alimentària és baixa, amb només nou defuncions registrades entre el 1996 i el 2018, en gran part atribuïdes a l’autoconsum de bolets tòxics.

Posar fi a la malnutrició (fita 2.2) és un repte de salut pública d’escala mundial, ja que l’alimentació és un dels principals condicionants per assolir un estat de salut òptim i gaudir d’una bona qualitat de vida.

Al món 1900 milions de persones adultes tenen sobrepès o obesitat, mentre 462 milions tenen baix pes (Malnutrition - World Health Organization 2021) i hi ha centenars de milions d’infants que no s’alimenten de forma adequada. Entre els menors de 5 anys, 150 milions pateixen desnutrició, xifra que va a la baixa (lentament), mentre que més de 40 milions tenen sobrepès o obesitat, amb una tendència creixent exponencial. L’Obesitat infantil i adolescent (5-19 anys) al món s’ha multiplicat per deu des de 1975 (Obesity and overweight – WHO 2021).

Al nostre territori, com a molts països desenvolupats, el model d’alimentació de la població ha anat canviant. El consum actual de sal, sucre i aliments ultra processats, en molts casos per dificultats econòmiques i impossibilitat d’accedir a aliments frescos i nutritius, està tres vegades per sobre del que l’OMS recomana. Aquest canvi en els patrons d’alimentació, juntament amb el sedentarisme, ha portat a l’elevada prevalença de l’excés de pes, superior a la de la desnutrició per subalimentació, amb importants repercussions en la salut.

L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2020 revela que la meitat de la població catalana de 18 a 74 anys (el 58,8% dels homes i el 42,4% de les dones) i al voltant del 30% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes (sobrepès o obesitat). Els nivells augmenten en les persones de la classe social menys afavorida i amb estudis primaris o sense estudis. També evidencia que la tendència a l’obesitat ha estat creixent els darrers 10 anys.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ESCA 2020.
 

L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO analitza la prevalença del sobrepès i l’obesitat entre la població adolescent de 14 a 17 anys de la província, juntament amb la percepció del propi cos i els hàbits alimentaris. Els resultats agregats fins al 2018 dels municipis participants es troben recollits en l’Informe de resultats 2018 i s’evidencien diferències significatives en els nivells de sobrepès i obesitat en funció del sexe, el lloc d’origen o la grandària del municipi. S’observa una prevalença més elevada de sobrepès i obesitat en els nois, en el col·lectiu d’immigrants de primera generació i en els municipis més grans. Pel que fa a la percepció del propi cos, en canvi, són les noies que declaren més insatisfacció, independentment del pes real.

L’Enquesta contempla també els nivells d’adherència a la dieta mediterrània com a patró de dieta saludable, que ajuda a controlar l’obesitat i a reduir els nivells del colesterol i el sucre en sang i la pressió arterial, i evidencia diferències entre segments de la població, en funció del sexe, lloc d’origen, nivell d’estudis dels progenitors i regió geogràfica.

Cal destacar l’impacte de la COVID-19 en els patrons d’alimentació d’aquest col·lectiu d’adolescents. S’ha observat una davallada en els nivells d’adherència a la dieta mediterrània durant el període pandèmic (setembre 2020 – febrer 2022) respecte els resultats fins al 2018.

A nivell de població adulta l'Enquesta Europea de Salut a Espanya de l'any 2020 mostra que un 71,2% de dones i un 63,9% d'homes de 15 anys i més consumeixen fruita diàriament. Un 52,0% de dones i un 41,0% d'homes de 15 anys i més consumeixen verdures, amanides i hortalisses diàriament i només l'1,5% de dones i l'1,9% d’homes declaren no consumir mai fruita fresca.

En el període pandèmic també s’ha observat un augment dels trastorns de la conducta alimentària de la població adolescent de Catalunya, amb un increment d’un 25% de l’anorèxia nerviosa i la bulímia, especialment en les noies.

Un Índex de Massa Corporal (IMC) elevat i les dietes pobres en nutrients i amb excés de sal, sucre i greixos constitueixen importants factors de risc cardiovascular, accidents cerebrovasculars, càncer o diabetis, entre altres malalties. Entre els objectius pel 2030 hi ha la reducció d’un terç (respecte el 2015) de la mortalitat per malalties no transmissibles i les malalties de l’aparell circulatori i els tumors, que segueixen sent les principals causes de mortalitat a Catalunya, així com al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona (2019).

Segons els resultats de l’ESCA 2020, prop del 8,0% de la població catalana de 15 anys i més pateix diabetis, amb una prevalença més elevada en els grups de més edat, en les classes socials menys afavorides i en les persones amb un nivell d’estudis baix.

Al conjunt de municipis de més 10.000 habitants de la província de Barcelona hi ha hagut un increment en la taxa de mortalitat per diabetis en els darrers 5 anys.

Paral·lelament als problemes de malnutrició, la prevalença de les al·lèrgies alimentàries ha anat en augment en les últimes dècades i un de cada deu infants en pateix alguna en els països desenvolupats, segons l'Organització Mundial de l'Al·lèrgia (WAO).

El binomi alimentació i salut és àmpliament conegut, així com la relació entre medi ambient i salut, però no ho és tant el doble impacte entre seguretat alimentària i canvi climàtic.

L’any 2050, el món haurà d’alimentar 9.700 milions de persones. L’actual sistema alimentari és complex, desigual i insostenible per a respondre a aquest horitzó.

El sector de l’alimentació representa al voltant del 30% del consum total d’energia al món i un 22% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest impacte és fruit de la nostra selecció d’aliments. Els productes de temporada i de proximitat, dels productors d’aliments de petita escala (fita 2.3), no necessiten un transport tan llarg i poden ser més saludables perquè són més frescos i conserven millor el sabor i el contingut en vitamines i minerals.

En sentit contrari el canvi climàtic també està afectant la seguretat alimentària a través de l'augment de les temperatures, el canvi de patrons de les precipitacions i una major freqüència d'alguns esdeveniments molt extrems. Els sistemes de conreu i pastura i la producció de fruites i verdures, un component clau de les dietes saludables, son molt vulnerables al canvi climàtic. D’aquí la importància d’apostar per sistemes de producció d’aliments sostenibles (fita 2.4), tenint en compte els usos adequats de la terra, els usos de l’aigua i els fluxos d’energia al camp i a la granja.

La recuperació i la conservació de les varietats locals als cultius i a les granges (fita 2.5) també és clau per a un sistema alimentari sostenible. La pèrdua de la diversitat genètica d’espècies i races autòctones de plantes i animals de consum humà posa en perill el subministrament d'aliments. Per exemple, el sector de l’horta a Catalunya ha experimentat una davallada important des del 2005. Actualment, la superfície destinada als cultius d’horta no supera l’1,2% de la superfície agrícola a Catalunya i el consum d’hortalisses és molt superior a la capacitat de producció del sector.

El manteniment del les varietats tradicionals i les races autòctones són claus per a la resiliència del nostre sistema alimentari.

 

L’ODS 2 “Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible” es centra en garantir el dret a la sobirania alimentària (2.1); satisfer les necessitats nutricionals i posar fi a la malnutrició, origen de malalties (2.2); augmentar la productivitat agrícola local (2.3); promoure els sistemes de producció d’aliments sostenibles (2.4) i mantenir la diversitat de varietats i espècies locals en l’agricultura i la ramaderia (2.5).

 

Els reptes que tenim

A nivell local és necessari actuar des d’una triple vessant:

• La garantia de l’accés de la població a una alimentació de proximitat i de temporada i de les condicions necessàries de seguretat alimentària
• La promoció de la selecció d’opcions d’alimentació saludable i sostenible de la població
• L’aposta per la producció agrícola i ramadera de petita i escala, de proximitat i ecològica, tot fomentant els circuits curts de comercialització posant en relleu que les opcions d’alimentació de proximitat i de temporada milloraran la salut de les persones, disminuiran les emissions de GEH i milloraran la seguretat i la resiliència del sistema alimentari, facilitant la transició del sistema agroalimentari industrial cap a una alimentació sostenible.

La sobirania alimentària és una opció a nivell local, que beneficia la salut de les persones, la salut planetària i la resiliència de l’economia local.
 

 

 

 

 

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 2 a nivell local a l’Espai web Càpsula Salut2030