La desigualtat en malestar emocional entre nois i noies ha augmentat durant la pandèmia, segons conclou un estudi en més de vint mil adolescents de la província.

Es publica a la Revista Española de Salud Pública l’estudi fet pel Servei de Salut Pública de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona: “Estado anímico en jóvenes de Barcelona província: evolución, factores asociados e impacto de la pandemia”.

El malestar emocional, entès com a estat anímic, fa anys que empitjora en els adolescents, però durant la pandèmia aquest empitjorament s’ha intensificat. A més, la bretxa de gènere s’ha ampliat: mentre que en nois l’estat anímic negatiu entre abans de la pandèmia i durant la pandèmia va augmentar uns 10 punts percentuals (passant del 17,9% al 25,7%) en les noies l’augment va ser d’uns 20 punts (del 31,9% al 52,9%).

Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi, publicat el 2 de novembre a la Revista Española de Salud Pública, revista referent en l’àmbit i disponible al següent enllaç. L’estudi es va fer a partir de l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut a alumnes de 4t d’ESO de la Diputació de Barcelona, en la que des de 2015 han participat més de vint mil alumnes de la província.

A l’entrar en detall en els diversos components de l’estat anímic, s’aprecia com entre el període pre-pandèmic i la pandèmia totes les dimensions han empitjorat. Els i les adolescents que responen que “sempre” se senten amb alguna de les següents situacions es dupliquen entre els períodes: es senten avorrits (del 7,3% al 14,6%); nerviosos (del 8,8% al 13,4%); desesperançats respecte al futur (del 5,1% a l’11,8%); amb problemes per a dormir (del 6% al 12,4%); i molt cansat per fer coses (del 7,8% al 13,6%). Pel què fa als i les adolescents que se senten desplaçats, deprimits o tristos el percentatge es triplica passant del 3,1% al 10,3%.

L’estudi també conclou que en el període pandèmic ha augmentat la rellevància per explicar l’estat anímic negatiu dels factors socioeconòmics, com són el nivell socioeconòmic i l’estructura familiar. Finalment s’apunta que un dels reptes immediats per abordar el benestar emocional i la salut mental en adolescents és saber si aquest empitjorament fruit de la pandèmia és reversible o ha vingut per quedar-se pel que es recomana fer seguiment periòdic de l’evolució.