La calor suposa un risc per a la salut de les persones, ja que està associada amb mortalitat prematura, malalties cardiorespiratòries i ingressos hospitalaris.

 

 

 

 

Aquests problemes greus de salut es donen de manera particular amb les onades de calor, però també amb temperatures moderadament altes a l'estiu i, de manera particular, a les ciutats. La menor vegetació, la major densitat de població i les superfícies impermeables d'edificis i carrers, inclòs l'asfalt, provoquen una diferència de temperatura entre la ciutat i les zones circumdants, un fenomen denominat illa de calor urbana. En vista de l'escalfament global i el creixement urbà, es preveu que aquest efecte empitjori en les pròximes dècades, generant, tal i com assenyala la investigadora d’ISGlobal Tamara Iungman, “una càrrega major per als nostres serveis de salut”.

Un estudi recent publicat a The Lancet i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", conclou que més del quatre per cent de les morts que es produeixen a les ciutats europees durant els mesos d'estiu es deuen a les illes de calor urbanes, i un terç d'aquestes morts podrien evitar-se aconseguint una cobertura arbòria del 30%. Els resultats de l'estudi emfatitzen els beneficis substancials de plantar més arbres a les ciutats per a atenuar l'impacte del canvi climàtic.

 

 

L’equip investigador  va estimar les taxes de mortalitat de les persones majors de 20 anys residents en 93 ciutats europees (un total de 57 milions d'habitants), entre juny i agost de 2015, i va recopilar dades sobre les temperatures diàries rurals i urbanes de cada ciutat. Les anàlisis es van realitzar a un nivell d'alta resolució (àrees de 250 m x 250 m). En primer lloc, van estimar la mortalitat prematura simulant un escenari hipotètic sense illa de calor urbana. En segon lloc, van estimar la reducció en temperatures que s'obtindria augmentant la cobertura d'arbres fins al 30%, així com les morts que podrien evitar-se.
"El nostre objectiu és informar els i les responsables de les administracions locals dels avantatges d'integrar zones verdes en tots els barris per a promoure entorns urbans més sostenibles, resilients i saludables", explica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. 

Els resultats mostren que, de juny a agost del 2015, les ciutats van ser en mitjana 1,5ºC més calentes que les àrees circumdants. 6.700 morts prematures poden atribuir-se a l'augment de les temperatures urbanes, la qual cosa representa el 4,3% de la mortalitat total durant els mesos d'estiu i l’1,8% de la mortalitat durant tot l'any. Un terç d'aquestes morts (2.644) podrien haver-se evitat augmentant la coberta arbòria fins a un 30% de l'espai urbà, amb el que es reduirien les temperatures. En general, les ciutats amb majors taxes d'excés de mortalitat per calor es trobaven en el sud i l'est d'Europa, sent aquestes ciutats les que més es beneficiarien d'un augment de la coberta arbòria.

 

Efecte protector dels arbres

L'estudi subratlla els beneficis substancials de plantar més arbres a les ciutats, encara que els autors reconeixen que això pot ser difícil en algunes ciutats a causa del seu disseny, i que plantar arbres ha de combinar-se amb altres intervencions com a teulades verdes o altres alternatives per a reduir la temperatura.

Les anàlisis es van fer amb dades del 2015 perquè no es disposava de dades de població per a anys posteriors, però, com assenyala Iungman, els resultats són generalitzables i l'estudi proporciona informació valuosa per a adaptar les nostres ciutats i fer-les més resilients a l'impacte del canvi climàtic. "En aquest estudi només hem analitzat l'efecte dels arbres sobre la temperatura, però augmentar les àrees verdes a les ciutats té molts altres beneficis per a la salut, incloent l’increment en l’esperança de vida, la reducció dels problemes de salut mental i millores en la funció cognitiva de les persones", afegeix.

 

 

Les dades de les 93 ciutats incloses en l’estudi es poden consultar aquí.

 

Referència

Iungman T, Cirach M, Marando F., Pereira-Barboza E., Khomenko S., Masselot P., Quijal-Zamorano M., Mueller N., Gasparrini A., Urquiza J., Heri M., Thondoo M., Nieuwenhuijsen M. Cooling cities through urban green infrastructure: a health impact assessment of European cities. The Lancet, published online January 31, 2023. 

 

Adelaida Sarukhan i Pau Rubio,

Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).