LA RECERCA I INNOVACIÓ EN SALUT ÉS FONAMENTAL PER MILLORAR LA QUALITAT DELS SERVEIS DE SALUT I LA SALUT DE LA POBLACIÓ 

LA MILLORA DE LA SALUT DE LA POBLACIÓ REQUEREIX R+D PERÒ AMB ESPECIAL ATENCIÓ ALS POSSIBLES EFECTES ADVERSOS DE LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

 

 

La tecnologia és un element transformador de la societat, una palanca per introduir canvis qualitatius en les modalitats de consum, de producció o en les relacions socials 

El ritme de creixement i d’urbanització de les poblacions, amb més de la meitat de la població mundial vivint a les ciutats, està generant la necessitat de disposar de noves inversions en infraestructures sostenibles, segures, de qualitat i accessibles per a tothom, que permetin a les ciutats ser més resistents al canvi climàtic, enfortir la cohesió social i millorar la qualitat de vida les persones (fita 9.1).

El progrés tecnològic és la base per a la millora de les infraestructures i un factor clau per assolir moltes fites dels objectius de desenvolupament sostenible, com l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible i segura, els sistemes de producció local eficients, l’economia circular o els avenços mèdics, entre altres. 

La revolució tecnològica ha estat un accelerador destacat per a determinats sectors industrials amb un impacte directe en la salut, com el farmacèutic o el biomèdic, però també ha suposat un problema per a l’estabilitat de l’ocupació, sobretot en sectors com la indústria manufacturera, una gran generadora d’ocupació i font d’ingressos per a mantenir nivells de vida dignes a la població, on els avenços tecnològics han tendit a la reducció del nombre de treballadors/es. 

Des de l’òptica social, la tecnologia redueix l’ocupació però alhora contribueix a una productivitat laboral molt superior on la producció de nous productes genera nous llocs de treball. Per això cal promoure una industrialització inclusiva i sostenible i augmentar de manera significativa la seva contribució a l'ocupació i al producte interior brut (fita 9.2), promovent la integració de les petites indústries i altres empreses en les cadenes de valor i els mercats (fita 9.3).

Des de la perspectiva ambiental, calen grans inversions per al desenvolupament de tecnologies netes, amb el conseqüent risc d’encariment dels productes, que té un doble efecte negatiu per al propi desenvolupament sostenible: a nivell econòmic la pèrdua de competitivitat de les empreses locals i en el terreny social la impossibilitat de la població d’accedir a productes locals i saludables. En aquest sentit, cal modernitzar les infraestructures i reconvertir les indústries perquè siguin ambientalment sostenibles (fita 9.4), però amb la garantia de la sostenibilitat social d’aquests processos de canvi.

El progrés tecnològic pot anar en detriment del desenvolupament sostenible si no hi ha un equilibri amb les pròpies dimensions social i ambiental de la sostenibilitat. 

A nivell social hi ha moltes aplicacions de la tecnologia amb beneficis per a la salut i el benestar de les persones.

Segons una enquesta europea, el 84% dels joves espanyols d’entre 18 i 24 anys i més de la meitat de les persones de 70 i més anys afirmen utilitzar aplicacions per cuidar la seva salut. 

Les noves tecnologies poden ajudar a cuidar a les persones

La transformació digital ràpida de l’economia i la societat ha convertit les competències digitals en eines bàsiques per poder aprofitar les oportunitats que ofereix des del punt de vista econòmic, social i ambiental. Però aquest procés està deixant enrere molts col·lectius que, o bé no tenen la possibilitat d’accedir a les eines tecnològiques o bé no tenen les habilitats per fer-les servir. La gent gran és un dels col·lectius que sovint se sent exclòs d’aquesta transformació.

La bretxa digital afecta al 21% de les persones d’entre 65 i 74 anys a Catalunya [Idescat]

Reduir la bretxa digital és fonamental per a garantir l'accés igualitari a la informació, compartir coneixement i establir xarxes de relació social i per a facilitar l’accés a l’educació, a la formació, als serveis de salut o als llocs de treball, entre altres.

La tecnologia i la transició digital són un motors imprescindibles de progrés, però en la dimensió social també poden ser un risc per a la salut física, mental i emocional de les persones, i per al seu desenvolupament comunitari

L’era digital està creant una societat cada vegada més connectada, fet que pot aportar beneficis en les relacions socials, d’una banda, però també genera sedentarisme, solitud, dispersió i dèficits de concentració. Un problema d’hàbits que pot tenir greus impactes en la salut.

El 69% dels infants i adolescents entre 10 i 15 anys a Catalunya ja té telèfon mòbil [Idescat], mentre es recomana que els nens i nenes no tinguin telèfon mòbil abans dels 12 anys i que els infants de menys de 3 anys no tinguin cap accés a pantalles.

A la província de Barcelona l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de l’Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social als alumnes de 4t d’ESO posa de relleu la tendència a l’augment de l’ús d’internet i de l’oci vinculat a les xarxes socials i les pantalles entre la població adolescent de 14 a 17 anys de la província, juntament amb altres conductes relacionades amb la salut. Els últims resultats mostren que amb certa freqüència els i les adolescents desatenen les seves obligacions per connectar-se a Internet o deixen de practicar alguna activitat d’oci. En conseqüència, poden passar més temps navegant que amb les amistats.

L’ús excessiu d’Internet entre els adolescents de 4t d’ESO de la província de Barcelona 2020-2022 (41 %) gairebé dobla els resultats del 2015-2017 (22,2 %)

El mal ús de les noves tecnologies pot ser l’origen de noves desigualtats i d’addiccions comportamentals, sobretot entre la població més jove.

L’any 2021, aproximadament el 47% dels catalans jugaven a videojocs i el 42% de les llars tenien una o més videoconsoles [Diputació de Barcelona]. I el darrer Informe sobre addiccions comportamentals a Catalunya revela que ha augmentat el risc a patir un trastorn del comportament relacionat amb l'abús dels videojocs, l'ús compulsiu d'internet i també del joc amb diners entre els estudiants de 14 a 18 anys de Catalunya. A més, l'addicció a videojocs o xarxes socials no afecta tots els adolescents de la mateixa manera, sinó que impacta més en menors que viuen en entorns vulnerables i en famílies amb rendes baixes, i que a més tenen una predisposició a patir depressió, ansietat o altres problemes de salut mental [COMB]. Concretament, durant el 2022 es van quadruplicar les consultes per l’ús excessiu de videojocs a l’Hospital de Bellvitge, unes xifres que evidencien les conseqüències en salut mental a mig i llarg termini pel que fa a l’ús abusiu de videojocs.

L’augment de l’ús d’internet i de les xarxes socials incrementa el risc d'addiccions de comportament entre adolescents per l'abús de les pantalles

En aquest context, l'OMS va considerar l'addicció als videojocs com una malaltia mental, i la va incloure a l'onzena versió de la Classificació Internacional de Malalties (CIM 11) dins la categoria d'ús de substàncies o comportaments addictius, juntament amb el trastorn per addicció a jocs d'atzar.

El progrés al mon depèn dels avenços científics i tecnològics

L’impuls de la recerca científica i tecnològica en tots els sectors és imprescindible per a innovar i progressar, i els avenços en tecnologia mèdica i a la indústria farmacèutica tenen un impacte directe en la millora de la salut de les persones i en l’augment de l’esperança de vida.

L’any 2020, a Catalunya hi va haver un lleuger increment de la despesa destinada a activitats de recerca i desenvolupament (R+D) respecte al 2019 (+0.6%), però d’altra banda va disminuir més significativament l’ocupació en aquest sector (-2.6%). Per això, cal augmentar la despesa en investigació i desenvolupament, així com el nombre de persones que hi treballen (fita 9.5).

Promoure la inversió en R+D i la producció de medicaments i productes mèdics a preus assequibles té un impacte directe en la salut de la població i permet plantejar objectius de salut més ambiciosos

La innovació tecnològica i el foment de la recerca i la innovació que promou l’ODS 9 són peces clau per al desenvolupament sostenible de les comunitats i tenen un gran impacte en la salut de les persones, tant a nivell de millora dels entorns i condicions de vida com dels serveis de salut. Des de l’àmbit local es pot treballar per a la innovació i el progrés d’aquells sectors i àmbits d’actuació que reverteixin en una millor salut i qualitat de vida de la població, i fer ús de la tecnologia i la innovació per a crear entorns de vida saludables, garantir condicions de vida dignes i  fomentar estils de vida saludables.

La societat és cada vegada més tecnològica. Cal aprofitar les grans potencialitats d’aquesta eina tan poderosa i fer-ne un ús intel·ligent per evitar-ne els riscos

              _{Font: Diputació de Barcelona. Secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.}

 

La ciència i la tecnologia han d’acompanyar els processos de disseny d’estratègies de salut

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 6  a nivell local a l'Espai Capsula Salut 2030.  

Accedeix a l'article complet