Quan pensem en insectes que ens piquen i ens xuclen la sang, el primer que ens ve al cap són els mosquits, però hi ha tot una munió de grups diferents que també ens afecten i que poden ser transmissors de malalties.

Un d’aquests grups és el format pels flebotoms. Són aquests uns insectes diminuts, de menys de la meitat de la mida dels mosquits pertanyents a la subfamília Phlebotominae que, malgrat la seva modesta aparença, poden causar moltes molèsties i juguen un paper rellevant com a vectors de malalties infeccioses. Normalment l'insecte passa desapercebut donada dificultat de veure’l a causa de la seva mida, color marronós i vol curt. És per això que la seva, podem dir, discreció, el fa passar desapercebut i sovint les “culpes” se les enduen els altres com ara els mosquits, confonent sovint les seves picades amb les del mosquit tigre o el mosquit comú.

Com en la majoria d’hematòfags, són només les femelles les que piquen, i ho fan per tal de poder madurar els ous i poder fer així la posta. Les seves larves no viuen a l’aigua com fan les dels mosquits sinó que es troben al terra en espais rurals, naturals, periurbans i jardins on passen desapercebudes. Aquesta característica fa que sigui molt difícil detectar els llocs de cria i per tant fer un control preventiu efectiu. Un cop ha eclosionat l’ou, la larva passa  per quatre estadis larvaris i posteriorment arriba a l’estadi de pupa quan finalment es dona lloc a l’eclosió d’adults tant mascles com femelles. Els insectes adults són de color carn clar, amb ales esteses en forma de teulada i recoberts de pèls des de les ales fins les potes. El seu vol és curt i sovint en forma de llargs salts sobre parets o a sobre de l’animal del que volen alimentar-se, fent que sigui difícil detectar-los.

A casa nostra notem la seva activitat picadora tant fora com dins de les cases i entre la posta i la sortida de sol, encara que en casos amb focus de cria larvària molt proper, els adults també poden picar a primera hora del matí. Són actius des de maig fins finals d’octubre i l’espècie més comuna a Catalunya és Phlebotomus perniciosus, podent trobar però d’altres espècies com Sergentomyia minuta, Phlebotomus ariasi o Phlebotomus sergenti.

Els flebotoms són vectors de protozous del gènere Leishmania,  que a les nostres latituds, i en el cas Leishmania infantum, afecten principalment els gossos i esporàdicament els humans. La malaltia canina és de pronòstic greu i implica un desenllaç fatal si no és tractada. Els casos humans a Catalunya són poc freqüents; en la seva major part s'expressa com un problema dermatològic tractable encara que en un cert percentatge, però, es pot presentar la Leishmaniosi visceral que és de pronòstic greu i afecta sobretot persones deprimides immunològicament. També s’han trobat virus del grup Toscana transmesos per aquests insectes a la península Ibérica i en un estudi de 2010 es trobaren variants en mostres estudiades a Barcelona. Donada la dificultat de controlar les poblacions larvàries, la prevenció es converteix en una prioritat. La protecció dels gossos enfront de les seves picades, l'ús de repel·lents d'insectes específics, roba protectora i mosquiteres esdevenen eines crucials per reduir el contacte amb els flebotoms i les seves malalties.

Per saber-ne més:
https://www.diba.cat/web/salutpublica/-/flebotoms
https://www.ecdc.europa.eu/en/leishmaniasis/facts
target="_blank">https://www.ecdc.europa.eu/sites/default/files/documents/leishmaniasis-surveillance-eu.pdf
https://www.ecdc.europa.eu/en/disease-vectors/facts/phlebotomine-sand-flies

Carles Aranda

Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat