Els països europeus han aconseguit fer baixar els seus nivells de contaminació atmosfèrica al llarg de les darreres dècades. Un estudi recent parla d’una “millora significativa” en la qualitat de l’aire. Tanmateix, la millora no és suficient com perquè ni tan sols es pugui començar a parlar de got mig ple. La gran majoria de la població europea viu a llocs on es superen els nivells anuals recomanats per l’OMS pels principals contaminants de l’aire.

L’estudi en qüestió ha estat liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC- CNS) i publicat a Nature Communications. L'equip de recerca va analitzar els nivells de contaminació en més de 1.400 regions de 35 països europeus, que representen 543 milions de persones, entre els anys 2003 i 2019. Els resultats mostren que els nivells globals de partícules en suspensió (PM_2,5 i PM₁₀) i diòxid de nitrogen (NO₂) han disminuït en la major part d'Europa.

En concret, els nivells de PM₁₀ van ser els que van disminuir més durant el període d'estudi, seguits dels de NO₂ i PM_2,5, amb descensos anuals del 2,72%, 2,45% i 1,72%, respectivament. En l’aspecte negatiu, els nivells d'O₃ van augmentar anualment un 0,58% al sud d'Europa, fet que va multiplicar gairebé per quatre el nombre de dies amb mala qualitat de l’aire.

L'estudi també va analitzar el nombre de dies en què es van superar simultàniament els límits de dos o més contaminants, una confluència coneguda com a “dia amb contaminació composta”. Tot i les millores globals, el 86,3% de la població europea va experimentar almenys un dia amb contaminació composta a l'any durant el període d'estudi, un fenomen que segons els autors requerirà esforços més específics.

Distribució geogràfica heterogènia

L'anàlisi geogràfic mostra que el 98%, el 80 % i el 86% de la població europea vivia durant el període d’estudi en zones que superen els nivells anuals recomanats per l'OMS per a PM_2,5, PM₁₀ i NO₂, respectivament. Cap país va complir la norma anual d'ozó (O₃) del 2003 al 2019.

Pel que fa a l'exposició a curt termini, més del 90% i del 80% de la població europea vivia en zones amb almenys 4 dies que superaven les directrius diàries de l'OMS per a PM_2,5 i O₃ el 2019, mentre que les xifres per a NO₂ i PM₁₀ eren del 55% i del 26%.

Durant el període d'estudi, els nivells de PM_2,5 i PM₁₀ van ser més elevats al nord d'Itàlia i a Europa oriental, amb el sud d’Europa mostrant també nivells elevats de PM₁₀. Els nivells elevats de NO₂ es van observar principalment al nord d'Itàlia i en algunes zones d'Europa occidental, com al sud del Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. De la mateixa manera, l'O₃ va augmentar un 0,58% al sud d'Europa, mentre que va disminuir o va mostrar una tendència no significativa a la resta del continent. D'altra banda, les reduccions més significatives de PM_2,5 i PM₁₀ es van observar a Europa central, mentre que en el cas del NO₂ es van donar sobretot a les zones urbanes d'Europa occidental.

La complexa gestió de l'ozó

El temps mitjà d'exposició i de població exposada a concentracions d'aire contaminat per PM_2,5 i O₃ és molt més gran que en el cas dels altres dos contaminants. Segons l'equip de recerca, això posa de manifest la urgència d'un control més exhaustiu d'aquests contaminants, així com la importància d'abordar la tendència creixent i l'impacte de l'exposició a l'O₃.

L'O₃ troposfèric es troba a les capes baixes de l'atmosfera i es considera un contaminant secundari perquè no s'emet directament a l'atmosfera, sinó que es forma a partir de certs precursors –com els compostos orgànics volàtils (COV), el monòxid de carboni (CO) i els òxids de nitrogen (NOx)- que es produeixen en els processos de combustió, principalment en el transport i la indústria. Això fa que la gestió d’aquest contaminant sigui més complexa i que les polítiques adreçades a reduir la resta de contaminants de l’aire puguin no ser suficients contra l’ozó. En concentracions elevades, l' O₃ pot causar problemes en la salut, la vegetació i els ecosistemes.

 

El repte dels episodis compostos

Tot i les millores en la contaminació de l'aire, l'equip va observar que més del 86% dels europeus van experimentar almenys un dia amb contaminació composta cada any entre el 2012 i el 2019, on múltiples contaminants van superar els límits de l'OMS simultàniament. Entre aquests, la contribució dels dies de contaminació composta per PM_2,5-O₃ va augmentar del 4 % el 2004 al 35% el 2019, convertint-se en el segon tipus més comú a Europa, fet que indica una tendència preocupant. Aquest fenomen es produeix principalment en latituds més baixes durant les estacions càlides i està probablement relacionat amb el canvi climàtic i la complexa interacció entre PM_2,5 i O₃.

Les temperatures més càlides i la intensitat més gran de la llum solar a l'estiu potencien la formació d'O₃ mitjançant reaccions químiques. Posteriorment, els nivells elevats d'O₃ acceleren l'oxidació dels compostos orgànics de l'aire. Aquest procés d'oxidació condueix a la condensació de certs compostos oxidats, formant noves partícules PM_2,5. A més, el canvi climàtic augmenta la probabilitat d'incendis forestals, que eleven encara més tant els nivells d’O₃ com de PM_2,5. D’aquí que una de les conclusions d’aquest estudi sigui que, donades les interaccions entre un i altra, cal abordar conjuntament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica.

Més informació

Mapa: nombre de dies en què s’excedeixen els límits de diversos contaminats de l’aire a l’Estat

 

Referències

Estudi principal: Chen, Z.Y., Petetin, H., Turrubiates, R.F.M., Achebak, H., García-Pando, C.P. and Ballester, J., 2024. Population exposure to multiple air pollutants and its compound episodes in Europe, Nature Communications. Doi: 10.1038/s41467-024-46103-3

Estudi relacionat: Chen, Z.Y., Turrubiates, R.F.M., Petetin, H., Lacima, A., García-Pando, C.P. and Ballester, J., 2024. Estimation of pan-European, daily total, fine-mode and coarse-mode Aerosol Optical Depth at 0.1° resolution to facilitate air quality assessments. Science of The Total Environment, p.170593. Doi: 10.1016/j.scitotenv.2024.170593