La temperatura mitjana global del nostre planeta ha augmentat en més de 0.7ºC en els últims 100 anys. Aquests canvis són el resultat de l'increment del diòxid de carboni i gasos d'efecte hivernacle on les causes antropogèniques juguen un paper clau. A finals de l'any passat es va celebrar a París la 21a Conferència marc de les Parts per al canvi climàtic on es va pactar limitar l'augment de temperatura del planeta a menys de 2ºC.

El canvi climàtic i l'augment de les temperatures tenen importants implicacions per a les condicions de vida i la salut.  Els efectes directes del canvi climàtic es tradueixen en un augment dels problemes de salut, que es manifesten a partir de l'augment de la intensitat i de la freqüència de les onades de calor, amb efectes molt negatius sobre la salut respiratòria i cardiovascular, i a partir del creixement del nivell del mar, amb els seus corresponents efectes nocius sobre els cultius i també sobre la població.

Influeix també en la salut de forma indirecta, a través de canvis en la nutrició i en el desenvolupament de les malalties infeccioses que, sovint, augmenten quan les temperatures pugen. Així, les condicions climàtiques i les seves alteracions afecten als patrons de malalties com la malària, la desnutrició, la diarrea, les al·lèrgies, les malalties respiratòries, etc.

S'ha observat recentment que el canvi climàtic afecta la població de pol·len i espores de plantes i fongs, així com a varis esdeveniments fenològics, és a dir, els esdeveniments periòdics de les plantes i del cicle de la vida dels animals que estan influenciats per les variacions estacionals i anuals del clima. Al mateix temps, els canvis actuals en el clima estan afectant a altres processos aerobiològics com l'emissió, dispersió i/o transport, i deposició d'aeroal·lergògens, a causa de les pluges, vents i altres factors meteorològics relacionats.

Totes les poblacions de plantes presenten un procés d'autoregulació poblacional que tendeix a mantenir constant al llarg del temps la producció de pol·len. No obstant, aquest valor constant està sent alterat pels canvis en els processos climàtics. Un estudi realitzat a Espanya pel Dr. García de León, a la Universitat de Córdoba conjuntament amb el "Centro Superior de Investigaciones Científicas" ha analitzat les concentracions a l'aire de pol·len de poàcies a la ciutat de Còrdova i ha construït un model que prediu un increment dels nivells de pol·len al sud d'Espanya en els propers anys. Això permet comprendre la possible evolució de les al·lèrgies relacionades amb el pol·len, com rinitis o asma. (Un proceso de autorregulación de las plantas influye en los niveles de polen)

Al mateix temps, en un estudi dirigit per Ulrike Gehring en col·laboració amb investigadors del CREAL, i publicat a The Lancet Respiratory Medicine, s'ha avaluat l'associació entre l'exposició a la contaminació de l'aire i la incidència d'asma i rinoconjuntivitis en 4 cohorts de naixement de Suècia, Alemanya i els Països Baixos. L'estudi conclou que la contaminació atmosfèrica en les primeres etapes o a l'úter contribueix al desenvolupament de l'asma en infants i adolescents (Article "Exposure to air pollution and development of asthma and rhinoconjunctivitis throughout childhood and adolescence: a population-based birth cohort study").

És important mitigar tots aquests efectes indesitjables sobre la salut, per tant, per assolir el compromís de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i frenar l'augment de temperatures del nostre planeta, cal un esforç en diversos àmbits i sectors, en concret, és adient actuar en els sectors de l'energia, processos industrials, agricultura, ús de la terra i en el tractament de residus.