La Societat Americana de Medicina Tropical i Higiene, (ASMTH) ha anunciat aquest gener i per boca del seu director, Dr. Stephen Higgs:

"Molts dels que formem part de la comunitat científica estem molt preocupats perquè el virus Zika té un important potencial d'expansió i pot establir-se de forma permanent a les Amèriques. Tenint en compte l'èxit de la dispersió del virus Chikungunya al continent americà, pels mateixos mosquits que transporten el virus Zika, és vital que es prenguin mesures per evitar ser picats per aquests insectes."

El president nord-americà, Barak Obama, també s'ha mostrat alarmat aquest gener i reclama un desenvolupament urgent d'una vacuna contra aquest virus.

Al web del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC), i des de l'ASMTH es donen tot un seguit d'informacions respecte el virus Zika:

El virus Zika és un flavivirus que va ser descobert a Uganda en 1947. La major part de les infeccions són asimptomàtiques (entre un 60 i un 80%). És un virus transmès per mosquits culícids, en especial pel mosquit Aedes aegypti, comú a les Amèriques i a Àfrica i per diverses espècies locals com ara Ae. africanus, Ae. polynesiensis, Ae. unilineatus, Ae. vittatus i Ae. hensilli. Totes aquestes espècies són picadores diürnes amb una presència variable fora i dins de les cases. El mosquit tigre, Aedes albopictus, present a Europa, Espanya i Catalunya, ha estat també implicat en la seva transmissió al Gabon a l'Àfrica i s'ha pogut trobar també en laboratori com a vector potencial.

Poca atenció es va prestar a aquest virus fins que el 2007 va provocar un brot epidèmic a l'illa de Yap al Pacífic. Al vontant de tres quartes parts de la població major de 3 anys va entrar en contacte amb el virus. Aquest brot va estendre's a la Polinèsia francesa on, per primer cop, es va associar amb la síndrome de Guillain-Barré. Casos importats del virus Zika es van detectar a Europa, Australia i Amèrica del Nord en aquest període. Actualment la transmissió d'aquest virus s'ha detectat en més de 20 països de l'hemisferi occidental.

La incubació d'aquesta malaltia és d'entre 3 i 12 dies. I quan es presenta simptomatologia (amb una durada de 4 a 7 dies) sol ser: febre moderada (per sota de 38,5º), conjuntivitis no purulenta, mal de cap, malestar general, dolor articular (principalment a mans i peus), i en alguns casos una erupció cutània i inflamació de membres inferiors.

No existeix vacuna ni tractaments específics al respecte, tan sols tractament simptomàtic.

Molt s'ha dit del virus i els perills per a les dones embarassades, al produir-se un increment en la proporció de casos de Guillain-Barré i també en la microencefalia congènita i la mortalitat infantil observada entre les dones embarassades infectades amb el virus Zika, que sembla establir-ne una causalitat, encara, però, no totalment contrastada. Fins ara, quasi 4.000 infants amb aquests problemes han nascut al Brasil.

L'ECDC i l'OMS recomanen que es prenguin mesures de protecció per tal d'evitar la picadura dels mosquits, basades en l'ús de repel·lents i insecticides eficaços, així com en l'eliminació dels focus de cria de mosquits consistents en recipients abandonats amb aigua estancada on puguin criar les larves de mosquits.

És important assenyalar que donada la rapidíssima expansió d'aquest virus, poc es coneix dels vectors que el poden transmetre. A casa nostra se suposa que el mosquit tigre Aedes albopictus el pot transmetre però encara no s'ha provat en laboratori amb soques europees. Encara menys es coneix de la capacitat vectorial d'altres espècies locals del gènere Aedes.

En aquests moments, la majoria de les espècies de mosquits a casa nostra, i en concret el mosquit tigre, romanen inactius i no s'espera que fins la primavera comenci de nou el seu cicle vital. Cal però, preveure que, al igual que passa amb el virus del dengue i de Chikungunya, aquest estiu puguin arribar casos importats d'infectats del virus Zika i que és necessari que s'estableixin mesures de vigilància i control per tal de que no es puguin produir brots autòctons amb la participació dels vectors potencials d'aquest virus. Per això, i des de 2014 existeix el Protocol de Vigilància d'Arbovirosis de la Generalitat, en el que participa la Diputació de Barcelona i tots els Serveis de Control de Mosquits públics de Catalunya que són els encarregats de fer les inspeccions entomològiques en els punts on es detecten casos d'arbovirosis entre els que caldrà incloure els casos infectats pel virus Zika. És urgent, a més, que es portin a terme les proves necessàries per a determinar la capacitat real dels mosquits locals, que són vectors potencials del virus Zika a casa nostra i a Europa.

Ara més que mai, s'hauran d'impulsar estructures de vigilància i control dels vectors de malalties en salut humana a nivell del nostre país.

Enllaços d'interès:

• Protocol preliminar d'actuació davant casos sospitosos produïts pel virus Zika a Catalunya. Agència de Salut Pública de Catalunya
• Recomanacions per als viatgers a països amb transmissió autòctona de febre de Zika. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.
• Canal salut. Departament de salut. Generalitat de Catalunya
• Outbreak of Zika Virus Disease. European Commission

Fonts:

• https://www.astmh.org/blog/january-2016/statement-on-zika-virus
• http://ecdc.europa.eu/en/healthtopics/zika_virus_infection/factsheet-health-professionals/Pages/factsheet_health_professionals.aspx
• http://ecdc.europa.eu/en/publications/Publications/rapid-risk-assessment-zika-virus-first-update-jan-2016.pdf