Les arbovirosis són malalties transmeses per vectors i causades per arbovirus (acrònim de l’anglès Arthropod Borne Virus). A partir de 2013, el brot de chikungunya a l’Amèrica Llatina va comportar un increment del risc de transmissió en països com el nostre, on hi ha un flux important de viatgers en aquestes zones. Els viatgers que arriben en fase virèmica i resideixen en zones ocupades per espècies de mosquits que puguin ser vectors adients, generen un risc de què s’iniciï una epidèmia local, fet previst al Protocol de vigilància d’arbovirosis de Catalunya que es va activar el 2014 per fer front a aquesta situació. Com a resultat, les Administracions involucrades realitzen inspeccions sobre possibles mosquits vectors en la zona de residència de malalts diagnosticats i de risc, així com els corresponents estudis epidemiològics.

Fins la data, a Catalunya no hi ha hagut cap cas autòcton d’arbovirosi derivat de l’arribada de persones ja infectades. L’any passat però, es va produir un brot de chikungunya a Itàlia durant el qual es van comptabilitzar més de 200 casos autòctons, i uns altres 15 que van ser detectats a França. Abans de l’any passat, el 2007 es van detectar desenes de casos autòctons de chikungunya a Itàlia i el 2010, casos tant de dengue com de chikungunya a França, i dengue a Croàcia. La transmissió del virus va ser a través de l’espècie Aedes albopictus, el mosquit tigre, que té una bona capacitat vectorial per aquestes malalties.

Per altra banda, diversos brots del virus del Nil occidental (VNO) han estat detectats a la Unió Europea des de 2010 deixant centenars de casos en humans i desenes de morts, a països com Grècia o Romania. Aquesta malaltia és present a Europa almenys, des de la dècada dels 70 del segle passat. Això inclou 108 casos confirmats el 2015, 214 el 2016 i 204 el 2017. Des de 2010, a Espanya s’han registrat més de 200 casos en cavalls i 5 en humans, especialment a Andalusia i regions properes. Pel que fa a Catalunya, hi ha hagut almenys un cas de VNO en humans el 2007, s’ha comprovat la circulació del virus des de 2010 en aus salvatges i el 2017 es va detectar un focus de transmissió en aus a Lleida que va activar el Protocol de vigilància d’arbovirosis a Catalunya. El mosquit comú Culex pipiens és un dels vectors principals.

Com és prou conegut ja per a tothom, durant els últims anys s’ha afegit a aquesta llista el virus Zika. També transmès per culícids, en especial pel mosquit Aedes aegypti (comú a les Amèriques i a l’Àfrica però no present a casa nostra) i per diverses espècies locals. També s’ha trobat el virus en espècies del gènere Anopheles i Culex i en el mosquit tigre, Aedes albopictus.

Des de l’activació de l’esmentat Protocol de vigilància d’arbovirosis, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, encarregat pel Departament de Salut Pública de la Generalitat, ha dut a terme desenes d’inspeccions entomològiques (veure taula) a les zones de residència de les persones afectades per casos importats d’arbovirosis, consistents en la detecció de focus de cria de mosquits, recollida i anàlisi de mostres de femelles de mosquits per a la detecció dels diferents virus i control de les poblacions de mosquits si era necessari. L’àmbit d’actuació ha estat el de la província de Barcelona llevat de la mateixa ciutat. El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona finança l’activitat per a aquells ajuntaments de la demarcació de Barcelona que no tenen conveni o contracte establert amb el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat.

La col·laboració de la Diputació ha estat fonamental en la realització de les inspeccions i fins la data, podem dir que no hi ha hagut cap transmissió autòctona derivada dels casos importats però cal remarcar el risc latent tal com veiem a d’altres països europeus i cal estar preparats.

Dr. Carles Aranda Pallero
Responsable Àrea Natural i Rural
Servei de Control de Mosquits
Consell Comarcal del Baix Llobregat