La carbassa és el fruit de la carbassera (Cucurbita màxima), una planta herbàcia anual que s’estén pel sòl, podent assolir els 10 m de llargada. Té unes grans flors grogues i pertany a la família de les cucurbitàcies. Algunes fruites com la síndria i el meló, juntament les hortalisses com el cogombre o carbassó, són de la mateixa família.

El seu origen es troba al sud asiàtic des d’on va passar al continent americà, i posteriorment, a Europa. La nostra cuina i pastisseria és de les primeres en l’ús d’aquest producte: les primeres receptes europees daten del segle XIV. A Catalunya es feien escudelles de carbassa que apareixen a tots els receptaris antics, des del segle XVII.

Actualment, hi ha carbasses tot l’any, però les varietats més habituals són les de tardor i hivern com les de rabequet, que són les de tota la vida, i les de violí, en forma de cacauet.

El seu component principal és l’aigua en un 90%, mentre que la resta són carbohidrats i fibra. Gràcies a aquesta composició, ens proporcionarà sensació de sacietat amb una escassa contribució calòrica, i col·laborarà en la regulació del nostre trànsit intestinal. D’aquest fruit també s’aprofiten les seves llavors per fer oli.

Pel que fa a vitamines i minerals, destaquen la provitamina A (beta-carotè), les vitamines C i E, els folats, el potassi, i el calci. El beta-carotè, que li proporciona el color taronja, és essencial per a la visió, els cabells, les ungles, la pell, les mucoses, els ossos i les dents i pel sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants, que col·laboren en la prevenció del càncer i de malalties cardiovasculars i degeneratives.

La carbassa es pot utilitzar tant per a plats principals com per a postres, gràcies a la seva dolçor. Pot passar que la utilitzem poc a la cuina perquè ens sembla difícil pelar-la o per la seva mida. Per això us proposem dues solucions: bulliu-ne els talls una estona per a estovar-ne la pell, o bé, poseu-la al forn tallada per la meitat fins que estigui cuita. Així us resultarà més fàcil de pelar. Podeu menjar-vos-la tal qual, amb un raig d’oli i un polsim de sal i pebre, o bé, ja la teniu cuita per a fer-ne un puré deliciós. Sinó, les podeu bullir, saltar, estofar, o fer per a farciment. Les llavors també són comestibles: renteu-les i passeu-les per la paella amb una mica d’oli i sal, i ja veureu quin aperitiu més senzill i gustós aconseguireu.

Ompliu els plats dels colors de la tardor i recordeu menjar les cinc fruites i hortalisses recomanades diàries!