Quan es demana els adults que reflexionin sobre un moment feliç de la seva infància, sovint recorden jugar a l’exterior, generalment sense supervisió dels pares i mares. No obstant això, durant els darrers 50 anys, el joc al carrer ha disminuït dràsticament a les nacions desenvolupades. Especialment a les ciutats, el joc està cada vegada més restringit per la manca de mobilitat independent dels nens i les nenes, per la major supervisió dels pares i mares i per la disponibilitat limitada d’espai públic i espai verd. Així, tot i que jugar és una activitat associada a la infància, els entorns urbans actuals limiten les oportunitats dels nens i les nenes més que mai. En lloc d'això, és molt més probable que els nens passin el seu temps lliure a l'interior i que utilitzin tecnologia basada en pantalles. Els resultats per a la salut es poden observar en l’augment de l’obesitat infantil, trastorns d’atenció i problemes de salut mental, com ara l’ansietat, la depressió o les conductes agressives. A més, la falta de joc i les disminucions de l’activitat física que porta associades impliquen que els nens i les nenes es tornin més febles físicament, fins al punt que encara quan la massa corporal roman igual, la força muscular disminueix.

A l’article 31 de la Convenció sobre els drets de l’infant, les Nacions Unides reconeixen el dret a jugar com a “dret humà específic d'infants i adolescents”. En la literatura sobre desenvolupament psicològic i infantil es reconeix àmpliament que el joc és fonamental per al desenvolupament físic i emocional. No obstant això, sovint les polítiques públiques per donar suport al joc en els espais públics són escasses, mentre que es prioritza els vehicles motoritzats i les activitats comercials en aquests mateixos espais. En algunes ciutats de Catalunya, la prohibició de practicar esports amb pilotes a les places públiques és un clar exemple. Al Regne Unit i als Estats Units, també hi ha nombrosos casos en què jocs infantils en espais públics urbans, com escalar arbres o dibuixar amb guix, ha estat prohibida o, fins i tot, criminalitzada.

 

De quina manera beneficia el joc a la salut?

Jugar és la forma principal d'aprenentatge a la infància. A mesura que els nens i les nenes es van fent grans, el joc continua sent crític de moltes maneres per a la seva salut i el seu benestar. Tal i com explica P. Gray, “el joc promou la salut mental, ja que és la manera principal en què els i les infants desenvolupen interessos i competències intrínsecs; també els ajuda a aprendre a decidir, a resoldre problemes, a seguir normes i a regular les seves emocions. Jugar és útil per a fer amistats, per a aprendre a relacionar-se amb els altres com a iguals i per a experimentar l’alegria”. També contribueix a desenvolupar la motricitat fina i gruixuda, la coordinació, les habilitats sensorials, l’agilitat i la força. El joc pot promoure la creativitat, alleujar l'estrès i contribuir al benestar general. El joc a l'aire lliure en espais naturals o verds i el joc amb altres nens i nenes sense supervisió són especialment importants per al desenvolupament saludable i pot millorar l’autoconsciència, la capacitat de raonament, la percepció i el sentit de la independència.

Sovint es cita el risc de lesions com a barrera o factor limitant. Curiosament, encara que la majoria de les estadístiques indiquen que la seguretat infantil s’ha mantingut estable o ha millorat a moltes ciutats, la nostra tolerància col·lectiva davant les possibles lesions relacionades amb el joc ha disminuït. Una revisió sistemàtica de la relació entre el joc de risc a l'aire lliure i la salut dels infants va revelar efectes generals positius del joc arriscat a l'aire lliure en una varietat d'indicadors de salut, entre els quals el més freqüent era l'activitat física, a més d’efectes positius sobre la salut social i el comportament social, les lesions i les conductes agressives. Tim Gill, expert en temes d'infància i de joc, ofereix una discussió detallada de les evidències i controvèrsies i defensa la necessitat de jugar de manera autònoma i d'exposar-se a través del joc a nivells de risc adequats a cada edat.

 

Què podem fer?

Jugar a l’aire lliure, poder desplaçar-se per la ciutat sense necessitat de fer-ho de la mà d’un adult i tenir contacte amb la natura són indicadors molt útils sobre la qualitat de vida a una ciutat, tant per a nens i nenes com per a totes les generacions. Per tal de recuperar el joc com a part fonamental de la infància, hem de proporcionar entorns adequats per a les diferents etapes del desenvolupament. Això inclou la creació d’infraestructures físiques, com ara zones verdes segures, atractives i accessibles per a nenes i nens sense que necessàriament hagin d’anar acompanyants d’adults. Les infraestructures no s’haurien de definir només com parcs infantils amb equipaments de joc, sinó que haurien d’incloure elements naturals com terra, sorra i arbres, superfícies irregulars i zones per escalar. Les oportunitats per jugar es poden dispersar per tota la ciutat a escales més petites, alhora que es creen espais més amplis per a l’esport i l’exploració. Es requereixen polítiques que reconeguin i protegeixin els drets dels nens i les nenes per utilitzar i gaudir els espais públics. També requereix una acció intersectorial dins de les administracions la millorar de la mobilitat a les ciutats perquè els nens puguin desplaçar-se de manera segura amb transport actiu o públic.

Les ciutats amigables pel joc estan guanyant força a nivell internacional, no només per crear millors opcions de joc actiu, sinó també per incloure nens i nenes en els processos de disseny urbà, implicant-los activament i empoderant-los. Ciutats com Boulder Colorado han creat programes específics per aconseguir-ho, i plataformes com Child in the City ofereixen recursos per replantejar-se la manera com s'aborda el joc en la planificació i la gestió de les ciutats.

Els patis de les escoles ofereixen una àrea clau d'intervenció. Els patis tradicionals amb terres de ciment, on les pistes de futbol o bàsquet ocupen la major part de l'espai, ofereixen pocs tipus de joc. Eliminar el formigó i posar troncs, túnels i vegetació poden ser maneres de baix cost per facilitar el joc.

Els patis també poden servir com a àrees d'aprenentatge, per proporcionar noves sinergies entre l'adquisició de coneixements i el joc. Per exemple, la ciutat de Gant va crear el programa GRAS —Green Adventurous Schools— per a la reforma del pati a les escoles de primària i secundària. Els directors dels centres escolars van observar que les lesions i l'assetjament van disminuir, mentre que l'atenció i la concentració van augmentar amb els dissenys de pati que fomentaven el joc més actiu i els elements verds. Copenhaguen ha utilitzat la filosofia de “jugar al llarg del camí” per portar activitats lúdiques a totes les zones de la ciutat, com les interseccions, els patis de l'escola i el passeig marítim. En lloc de només parcs infantils designats, s’ofereix una diversitat de llocs per practicar esports, anar en bicicleta, saltar i gronxar-se mentre es fan activitats quotidianes.

En clau local, el febrer de 2019 l'Ajuntament de Barcelona i l’Institut Infància i Adolescència van presentar el primer Pla del joc a l'espai públic, una iniciativa que situa el joc i l'activitat física a l'aire lliure com a eines clau per aconseguir una ciutat més habitable. El pla posa en valor els beneficis amplis del joc, tant per al desenvolupament i benestar de la infància i l'adolescència com per a la salut i la vida comunitària i la convivència de tota la ciutadania. Entre altres coses, defineix set criteris per al disseny d’una ciutat “jugable”.

La ciutat de Pontevedra, que ha estat reconeguda internacionalment per les seves polítiques de recuperació d’espai públic, assenyala que un dels seus principals indicadors d’èxit és l’augment del nombre d’infants i famílies que juguen als carrers. Per tant, jugar és molt més que temps lliure i diversió. El joc és un dret, però també un mitjà potent per promoure ciutats més saludables, més felices i més inclusives.

 

Carolyn Daher 
Coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.

 

Enllaç a un article relacionat amb aquest tema publicat a El País: Katia Hueso: “La sobreprotección de los padres arrincona el juego al aire libre y lo convierte en un bien escaso”