La necessitat de crear entorns urbans saludables és cada dia més present en la nostra societat. Diàriament trobem notícies relatives a la contaminació, qualitat de l’aire, i soroll als mitjans. Notícies que sovint es combinen amb reportatges que ens recorden els beneficis de les àrees verdes, i els entorns pacificats que permeten les activitats saludables.

Amb el 95% de la població catalana vivint en entorns urbans de més de 2.000 habitants, Catalunya és un territori altament urbanitzat, on els determinants ambientals de la salut són cada cop més importants. L’entorn urbà, amb la seva morfologia i composició, determina quins usos poden tenir lloc a l’espai públic i juga un paper rellevant a l’hora d’incentivar activitats saludables. La forma de la ciutat –la seva densitat de població, distribució dels usos i el seu disseny- és un element clau que configura en gran mesura el model de mobilitat imperant, les activitats d’oci que es produeixen a l’espai públic, les relacions socials entre veïns i l’accés a àrees verdes i altres serveis essencials.

Entorn urbà i salut
 

Es calcula que aproximadament un 25% de la nostra salut ve determinada per aspectes de l’entorn on vivim, treballem i ens movem. Per una banda, la nostra vida quotidiana ens exposa a elements que ens afecten fisiològicament, que poden ser negatius (com ara l'exposició al soroll i a la contaminació atmosfèrica) o positius (exposició al verd urbà). Per altra banda, els entorns també condicionen els nostres comportaments, promocionant o dissuadint comportaments més o menys saludables.

El disseny de les nostres ciutats impacta tant en la morbiditat (presència i efectes de les malalties) com en la mortalitat de la població. L’evidència científica ens apunta que viure en entorns amb una baixa qualitat de l’aire està associat amb malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, malalties respiratòries cròniques i càncer de pulmó, sent la cardiopatia isquèmica la responsable de la majoria de les defuncions prematures anuals. La presència de nivells elevats de soroll –un dels problemes més persistents als nostres nuclis urbans-, està associat no només amb morts prematures, sinó que també és l’element que provoca més casos de trastorns i malalties, i que per tant afecta a la qualitat de vida de les persones al llarg de la seva vida. La manca d’activitat física per la seva banda, que podria ser en part solucionada amb una major presència del transport actiu com el caminar o la bicicleta, s’associa amb l’aparició de malalties relacionades amb la obesitat com ara malalties cardiovasculars, infarts, malalties respiratòries o l’augment de la mortalitat. Les característiques de l’entorn també tenen un paper central en l’accidentalitat i la perillositat del sistema de transport, i en els efectes d’illa de calor, tant importants en el context de canvi climàtic a casa nostra. Per últim, la presència i distribució d’espais verds és també un element bàsic de la configuració de l’espai urbà i un amb una gran importància en termes de preservació de la salut i capacitat restaurativa.

En definitiva, l’evidència científica apunta a que dissenyar i reformar les nostres àrees urbanes per aconseguir que siguin més saludables és més important que mai. I en els últims anys sembla que aquesta evidència també s’ha transformat en interès ciutadà i polític, amb un interès creixent en com dirigir aquest canvi que és sempre desitjable però no sempre fàcil d’aconseguir. En aquest context, si bé les grans ciutats s’emporten bona part de la publicitat i iniciativa, és a les petites i mitjanes ciutats on sovint cal més atenció.

Participació ciutadana en la reforma urbana de l’Esquirol
 

La iniciativa es va emmarcar dins d’un projecte de renovació del centre urbà i es va estructurar a partir de tres sessions. La primera va comptar amb una ponència tècnica per part d’un investigador d’ISGlobal, que va informar a la població dels determinants ambientals sobre la salut més comuns a l’entorn de l’Esquirol, seguida d’una sessió participativa de mapeig liderada per Espai 3, que va permetre visualitzar l’estructura de l’entorn urbà del municipi i localitzar les problemàtiques ressaltades pels veïns, així com els canvis potencials que podrien millorar la situació. En sessions posteriors, els veïns van poder recórrer el centre urbà amb els investigadors i membres de l’administració per tal de discutir in situ i contextualitzar les principals propostes sortides de la primera sessió. Finalment, totes les propostes van ser sintetitzades en un document resum que haurà d’informar i guiar la proposta de reforma a executar per part de l’ajuntament.

Els múltiples beneficis de la participació ciutadana
 

L’exemple de l’Esquirol serveix per demostrar la importància de comptar amb la població en els processos de reforma urbana. La implicació de la població és clau per tal d'aconseguir el consens necessari per aconseguir canvis substancials. Els processos participatius tendeixen a funcionar millor que els processos top-down, ja que compten amb la participació tant dels aspectes a tractar, com en la presa de decisions i en la implementació de les polítiques.

Els beneficis de la participació ciutadana en el procés de planificació són múltiples. Per una banda, involucrant a la ciutadania es guanya una millor entesa del fenomen, obrint l'espai per a altres punts de vista altament valuosos en el context d'un problema multifacètic com l'entorn i la salut, i també contribueix a augmentar l'acceptació pública del projecte, fent que la gent se senti part de la presa de decisions, entenent les decisions i debats que les han precedit. La participació també pot incorporar un element d'educació de la ciutadania, previ a la presa de decisions. Això és útil en temàtiques especialment complexes i pot portar no només a prendre un seguit de decisions des de la política pública sinó també a un eventual canvi d'hàbits en la població.

L’experiència de l’Esquirol, un model pel futur
 

L’experiència de col·laboració entre la DIBA i ISGlobal al municipi de l’Esquirol demostra les bondats de la participació ciutadana en temàtiques que preocupen als ciutadans com són la salut i l’urbanisme. El procés va aconseguir no només una gran resposta ciutadana sinó una molt bona entesa entre administració, ciutadania i tècnics que promet sinèrgies interessants de cara al futur, i que promet una important millora futura de l’entorn, aconseguint un municipi de l’Esquirol més saludable, amb menys contaminació i menys soroll. Un centre urbà més pacificat on els mitjans de transport actius com el caminar i anar en bicicleta s’hi trobin com a casa, i en definitiva un centre urbà que inviti a fer-ne ús, pugui ser un espai on socialitzar, un espai d’estada i un espai del qual els ciutadans de l’Esquirol en puguin estar orgullosos.

Els bons resultats obtinguts també inviten a estendre el mètode seguit a altres municipis petits i mitjans de Catalunya. La metodologia emprada s’ha demostrat exitosa a l’hora d’interpel·lar a la ciutadania, i es configura com especialment útil en el context de localitats petites i mitjanes.

 

Oriol Marquet
Investigador postdoctoral a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per ”la Caixa”.