© iStock.com / gawriloff
Què són?
Al nostre cos hi trobem hormones, que són molècules encarregades de la senyalització i comunicació entre cèl·lules i òrgans. Són essencials per al correcte funcionament de nombroses funcions corporals. Els disruptors endocrins són químics capaços de mimetitzar les nostres hormones i per tant d’alterar el correcte funcionament corporal i afectar negativament la nostra salut.
On es troben?
La llista de disruptors endocrins és ben llarga. S’han detectat més d’un miler de químics amb aquesta capacitat disruptora. Dins aquesta llista hi trobem pesticides, ftalats, parabens, bisfenols, triclosan, benzofenones, retardants de flama, etc. Aquests compostos es troben en molts productes d’ús quotidià. Per exemple, trobem ftalats en joguines, perfums o productes de cosmètica; parabens en cosmètics o additius alimentaris; bisfenols en ampolles i tuppers de plàstic, llaunes o tiquets de la compra; i retardants de flama en productes electrònics i mobles.
Degut a la seva gran presència en el nostre dia a dia, l’exposició a disruptors endocrins és estesa i contínua. Estudis en grans poblacions han arribat a detectar alguns d’aquests químics en mostres biològiques de més del 95% dels participants.
Com hi estem exposats?
Hem vist que, sense adonar-nos-en, aquests químics són presents en el nostre dia a dia. Hi estem exposats de forma contínua, tot i que en dosis baixes. Poden entrar al nostre cos a través del contacte directe amb la pell, a través de la dieta, o respirant. Tenen la capacitat de creuar la placenta i conseqüentment arribar al fetus. També es troben a la llet materna. Alguns disruptors endocrins, els anomenats persistents, com certs pesticides, poden romandre al nostre cos fins a deu anys. Altres, els no persistents, com els parabens o bisfenols, romanen d’entre poques hores fins a dies dins el cos.
Com afecten a la nostra salut?
Els disruptors endocrins són capaços d’interferir en el correcte funcionament no només del sistema endocrí sinó d’altres sistemes i funcions corporals essencials. Per tant, depenent de la seva estructura, podrien tenir efectes adversos per exemple en la salut respiratòria, cardiovascular, metabòlica, cognitiva, reproductiva o fins i tot en el desenvolupament, des de l’etapa prenatal fins l’edat adulta.
Encara desconeixem la totalitat dels efectes sobre la salut de la major part d’aquests compostos. Diversos estudis en animals i en humans els han associat a l’augment de certs tipus de càncer, obesitat, infertilitat, diabetis, asma i problemes de neurodesenvolupament.
Un exemple és el bisfenol A. En estudis en animals, l’exposició a bisfenol A s’ha associat a un major risc de patir obesitat, diabetis, trastorns d’hiperactivitat i càncers de mama i pròstata. De forma destacable, alguns d’aquests estudis detectaven aquests efectes en dosis baixes, per sota del llindar establert actualment com a segur.
Hi ha poblacions més vulnerables?
Donada la seva capacitat de creuar la placenta i estar presents a la llet materna, els fetus i els nadons lactants poden estar exposats als disruptors endocrins. Aquesta exposició en aquests determinats moments és d’especial importància ja que són etapes crucials del desenvolupament. En aquest període, el cos és especialment vulnerable als efectes d’exposicions ambientals com serien els disruptors endocrins. Alteracions en aquestes etapes poden per tant, pertorbar el correcte desenvolupament de l’organisme i tenir efectes en la salut a llarg termini.
Principals limitacions per estudiar els seus efectes en la salut
Una característica destacable dels disruptors endocrins és la seva capacitat de no seguir els patrons habituals de dosi-resposta. És a dir, no sempre dosis més altes poden significar majors efectes. Aquesta característica s’anomena patró dosi-resposta “no monotònic”. Alguns estudis han detectat efectes més potents a dosis baixes que, quan augmenten, desapareixen. A més, en el nostre dia a dia estem exposats no només a un sol disruptor endocrí sinó a un gran nombre de contaminants. Encara no hi ha coneixement suficient de com aquestes múltiples exposicions interaccionen dins el cos i poden conjuntament afectar a la salut.
No existeix un consens sobre la seva regulació
Actualment no existeix un consens a nivell mundial sobre la regulació dels disruptors endocrins. Donades les seves propietats particulars de toxicitat i la diversitat d’aquestes entre els diferents químics, és molt difícil l’establiment d’un llindar segur d’exposició. A Europa, la regulació d’aquests compostos ha estat en el punt de mira durant els darrers anys. La Comissió Europea els ha reconegut com a substàncies potencialment perilloses per a la salut i ha demanat elaborar un estudi exhaustiu per tal de millorar les regulacions en els propers anys i minimitzar l’exposició humana i ambiental als disruptors endocrins.
I nosaltres, què hi podem fer?
No ens hem d’alarmar. La nostra salut no només depèn de l’exposició a disruptors endocrins. Cal mantenir un estil de vida saludable, amb una dieta equilibrada, realitzant activitat física i evitant hàbits nocius com el tabaquisme. Addicionalment, com a consumidors, podem ser conscients d’allò que comprem i utilitzem. Podem fer petits canvis en el nostre dia a dia per reduir la nostra exposició als disruptors endocrins com per exemple evitar escalfar el menjar en carmanyoles de plàstic, substituint-los pels de vidre o ceràmica; utilitzant ampolles d’acer inoxidable o de vidre; evitar els cosmètics que contenen aquests químics; reduir la ingesta de menjar processat i enllaunat; o comprar fruita i verdura ecològica i de proximitat.
Alicia Abellan
Investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.
Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #92 - Gener 2020
Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat