$community_name

Segons les estimacions del Fons Monetari Internacional, el PIB mundial va créixer un 6,1% l’any 2021, després de la reducció del 3,1% del 2020, una evolució negativa que trencava la tendència de creixement dels darrers anys.

El 2021 va ser l’inici de la recuperació econòmica després de la pandèmia de la COVID-19

L’aixecament de les mesures de confinament i les restriccions de mobilitat imposades per la lluita contra el virus, paral·lelament a la vacunació massiva de la població, la major immunitat per contagi i la menor gravetat dels casos, van propiciar l’inici de la recuperació. El PIB català va créixer un 5,8%, més que l’espanyol (5,1%) i el de la Zona Euro (5,3%).

L’any 2021 a la província de Barcelona hi va haver un increment del nombre d’empreses, de l’índex d’ocupació i dels llocs de treball, i una disminució del nombre d’aturats i la taxa d’atur [Informe Econòmic Local de la província de Barcelona 2022].

Tot i així ha estat una recuperació parcial, incompleta i plena d’incertesa, degut a les successives onades i variants de la covid, els talls en les cadenes de subministrament global o el mercat de l’energia com a principal risc econòmic a nivell europeu. Per això, el 2022 hi ha hagut una desacceleració del creixement registrat el 2021.

L’escenari del 2023 suggereix un avanç del PIB català de l’1,7% [Previsions Macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2022 i 2023], inferior a les previsions, ateses les principals economies de l’entorn, però en la línia de mantenir el creixement econòmic per càpita d’acord amb les circumstàncies nacionals (fita 8.1).

La crisi de la pandèmia de la COVID-19 va tenir un impacte desigual en els diferents sectors d'activitat econòmica, amb especial afectació sobre l’hostaleria i la petita i mitjana empresa. En conseqüència, l’any 2021 hi va haver un creixement en nombre de llocs de treball en tots els grans sectors d’activitat a la província de Barcelona (agricultura, indústria, construcció i serveis), sobretot els serveis, que representen el 80% dels llocs de treball a la província. Destaquen els serveis de restauració, que van reobrir a mesura que s’aixecaven les restriccions; de menjar i begudes (supermercats), que van ser dels pocs sectors que van poder mantenir, i en alguns casos reforçar, la seva activitat durant el període de confinament.

El context pandèmic també va propiciar l’increment del consum de productes digitals, amb un creixement dels llocs de treball els serveis de les tecnologies de la informació. D’una banda, un hàbit de consum que ha tingut conseqüències en la salut mental de la població, especialment en l’etapa adolescent, però, de l’altra, un accelerador de la transformació digital que pot aportar múltiples beneficis i un guany de prosperitat en tots els sectors, inclòs el de la salut.

En definitiva, la realitat de consum va canviar radicalment durant la pandèmia. En moments de crisi, la salut i la cura personal prevalen davant de qualsevol altra prioritat més present en altres moments. La despesa de la població es destina a comprar menjar, begudes, productes de cura personal i productes de neteja i higiene.

Per això, les empreses han tingut i tenen el repte de preveure com els consumidors reaccionen davant de crisis com aquesta i han hagut d’adaptar-se per afrontar els reptes de la “nova normalitat”. Hi ha hagut canvis de prioritats i s’han generat noves necessitats, que obliguen a enfocar la productivitat econòmica a la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació, amb especial atenció als sectors de major valor afegit (fita 8.2).

A la província de Barcelona, el nombre d’empreses va créixer un 2,3% l’any 2021; un creixement que es va produir en totes les comarques [Informe Econòmic Local de la província de Barcelona 2022]. En aquesta línia, cal seguir promovent polítiques orientades al desenvolupament que donin suport a les activitats productives, l'emprenedoria, la creativitat i la innovació, i encoratjar la regularització i el creixement de les microempreses i les petites i mitjanes empreses (fita 8.3).

Aquest desenvolupament econòmic, però, ha de ser equilibrat, sostingut i respectuós amb el planeta. El context recent ha fet emergir prioritats com els “hàbits saludables”, el “consum responsable”, la compra de “producte local” o el “comerç de proximitat”, i cal no perdre l’oportunitat per a consolidar aquestes tendències de producció i consum eficients dels recursos mundials, per a desvincular el creixement econòmic i la qualitat de vida de la degradació del medi ambient (fita 8.4).

El turisme és una oportunitat per aconseguir aquest creixement equilibrat, a través d’estratègies de promoció d’un turisme sostenible que creï ocupació i promogui la cultura i els productes locals (fita 8.9), de forma respectuosa amb la població resident. Amb aquesta finalitat, la Destinació Barcelona té en compte la percepció tant dels visitants com dels residents i mesura la conciliació de la vida dels ciutadans amb l’activitat turística, com a sistema d’anàlisi de la sostenibilitat turística. Per aquest motiu, l’Observatori del Turisme a Barcelona duu a terme anualment l’Enquesta de Perfil i Hàbits del Turista a la Destinació Barcelona, que recull l’opinió dels visitants sobre diferents aspectes de la destinació, mentre que des del LabTurisme (Diputació de Barcelona), s’estudia la visió de la població sobre les externalitats de l’activitat turística al territori.

Pel que fa al mercat de treball, les previsions per al 2023 a Catalunya suggereixen un creixement de l’ocupació a temps complet de l’1,2 %, que es tradueix en la creació de gairebé 42.000 llocs de treball. La taxa d’atur romandria gairebé estable, amb una lleugera disminució fins al 9,4%, la taxa més baixa des del 2008 [Previsions Macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2022 i 2023]

És clau mantenir i accelerar aquest creixement per reduir substancialment la proporció de joves sense ocupació (fita 8.6) i aconseguir l'ocupació plena i productiva, però amb la garantia del treball digne per a tots els homes i dones, així com la igualtat de remuneració per treball d'igual valor (fita 8.5).

La precarietat laboral es concentra més en les dones, en els joves i en les persones de nivell socioeconòmic més baix.

Els resultats de l'Enquesta COTS del 2021 de condicions de treball i salut (UAB - Institut ISTAS-CCOO), van mostrar un empitjorament en condicions laborals i inseguretat vers l'ocupació i la salut respecte als resultats del 2020, sobretot en les dones, en una mostra de 25.000 persones assalariades residents a Espanya. Tres de cada quatre participants en l'enquesta manifestava preocupació per la dificultat de trobar una nova ocupació en cas de quedar-se en atur i la inseguretat laboral va demostrar ser més elevada entre aquelles persones amb un salari que no cobreix les necessitats bàsiques i, per tant, que són més dependents econòmicament de la continuïtat del seu lloc de treball i de les condicions laborals. També es va evidenciar un increment en el percentatge de persones en risc de mala salut mental i amb un empitjorament de la seva salut general (el 60,6% de la població assalariada, un 5,5% més que al 2020). Els joves de 16 a 34 anys es van veure més perjudicats que els majors de 50 anys; concretament un 14,6% més. I associat amb l’empitjorament de l’estat de salut, es va detectar un augment del consum de psicofàrmacs (un 23,9% de les persones assalariades enquestades respecte al 21,5% de l’any anterior), una pràctica més freqüent en les dones (29,6%) que en els homes (18,4%).

Un clar exemple de precarietat laboral és el poc reconeixement de les feines de cures, sovint assumides per dones. L’augment de l’esperança de vida incrementa la necessitat de persones cuidadores de manera exponencial i el treball de cures no té el reconeixement social i econòmic que mereix una activitat tan essencial per al nostre desenvolupament individual i col·lectiu

L’Índex de dependència a la província de Barcelona del 2021 (la relació entre la població en edat no activa -menors de 16 anys o de més de 64- respecte a la població potencialment activa -entre 16 i 64 anys-) va ser de 53, cinc punts per sobre respecte deu anys enrere. El mateix creixement que ha tingut en aquesta dècada l’Índex de dependència senil (la relació entre la població de 65 anys i més respecte la població potencialment activa), un grup de població que necessita, cada vegada més, suport o cures en vida quotidiana. Esdevé imprescindible, per tant, professionalitzar el treball de cures, perquè siguin remunerades i ben reconegudes, ja que la precarietat incideix en les taxes de desocupació, en el nivell d’ingressos econòmics i en l’estat de salut de les persones cuidadores i les seves famílies.

La precarietat, la inseguretat i els salaris baixos condicionen la vida i són un risc per a la salut dels treballadors i les treballadores i les seves famílies.

La precarietat laboral té efectes negatius significatius en la salut mental, per tant, tenint en compte l’impacte de la feina en la vida de les persones (treball remunerat, domèstic i de cures) reduir-la ha de ser una prioritat. Fins ara, la preocupació ha estat acabar amb l’atur, ja que s’ha vist que exerceix un impacte negatiu en la salut; però no es tracta només de garantir l’accés a l’ocupació, sinó de protegir els drets laborals, prevenir els riscos laborals i promoure entorns de treball segurs i dignes per a totes les persones treballadores (fita 8.8), que garanteixin seguretat i qualitat de vida tant a nivell personal com familiar, ja que també en depèn la salut present i futura dels infants i adolescents a càrrec.

L’Informe Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya – 2017 [Observatori del Sistema de Salut de Catalunya] posava de relleu la relació entre la situació laboral de les famílies amb la salut dels infants i adolescents. Es va demostrar que els infants de famílies sense feina o amb sous més baixos presenten fins al doble de probabilitat de pertànyer al grup de persones amb complexitat clínica elevada. Això comporta un increment de la taxa d’hospitalització, de la utilització dels centres de salut mental i de la probabilitat de consumir fàrmacs de la població infantil.

El mateix informe va evidenciar que l’ocupació i la precarietat laboral també tenen un impacte final en la mortalitat: les persones sense feina o amb sous més baixos tenen una probabilitat més alta de morir abans dels 65 anys (4 vegades més en el cas dels homes i el doble en el cas de les dones). La taxa de mortalitat en persones de menys de 65 anys presentava un gradient sociolaboral molt marcat entre els homes, mentre que en les dones presentava més oscil·lacions.

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Concretament, els indicadors associats a l’ODS 8 (fites 8.3 i 8.5) són els del bloc de socioeconomia:

• Renda bruta familiar disponible per habitant
• Esforç d’habitatge
• Temporalitat contractual
• Cobertura d’atur
• Taxa d’atur

Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants.

ACTIVITAT ECONÒMICA:

• Empreses (fita 8.3)
• Turisme (fita 8.9)
• Renda bruta familiar disponible (fita 8.5)
• Producte interior brut (PIB) (fita 8.1)
• Impost sobre la renda (IRPF) (fita 8.5)

MERCAT DE TREBALL:

• Assalariats (fites 8.3 i 8.5)
• Atur registrat (fita 8.5)
• Contractació registrada (fita 8.5)
• Població en relació amb l'activitat (taxes d’activitat, d’atur, d’ocupació i de dependència econòmica) (fites 8.5 i 8.8)

Concretament, els indicadors més directament relacionats amb l’ODS 8 (fita 8.9) són:

• Percentatge d'ocupació laboral vinculada al turisme
• Ràtio entre el salari mitjà de l’activitat turística respecte a la resta d’activitats
• Ràtio entre el salari de les dones i el dels homes en l'activitat turística (Bretxa salarial de gènere)

Els indicadors disponibles (amb detall municipal fins l’any 2008) són:

• Nombre de pensions
• Pensió bruta mitjana del mes de desembre
• Import anual de les pensions dels residents a Catalunya.

Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 8:

• Taxa de creixement anual del PIB real per càpita (fita 8.1)
• PIB real per habitant (fita 8.1)
• Taxa de creixement anual del PIB real per persona ocupada (fita 8.2)
• Inversió per sectors institucionals (fita 8.1)
• Taxa d'ocupació (fita 8.3)
• Taxa d'atur de llarga durada (fita 8.3)
• Població inactiva per cura de terceres persones (fita 8.3)
• Taxa de risc de pobresa en el treball (fita 8.5)
• Ingrés mitjà per hora de les persones ocupades, desglossat per sexe, edat, ocupació i persones amb discapacitat (fita 8.5)
• Taxa de desocupació, desglossada per sexe, edat i persones amb discapacitat (fita 8.5)
• Proporció de joves (15-24 anys) que no cursen estudis, no estan ocupats ni reben capacitació (fita 8.5)
• Població jove que no està ocupada ni cursa estudis ni té formació (fita 8.6)
• PIB generat directament pel turisme en proporció al PIB total i a la taxa de creixement (fita 8.9)
• Proporció d'adults (a partir de 15 anys d'edat) que tenen un compte en un banc o una altra institució financera o un proveïdor de serveis de diners mòbils (fita 8.10)

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 8:

• Taxa de creixement anual del PIB real per càpita (fita 8.1)
• Taxa de creixement anual del PIB real per persona ocupada (fita 8.2)
• Consum material intern en termes absoluts, consum material intern per càpita i consum material intern per PIB (fita 8.4)
• Ingrés mitjà per hora de les persones ocupades, desglossat per sexe, edat, ocupació i persones amb discapacitat (fita 8.5)
• Proporció de joves (15-24 anys) que no cursen estudis, no estan ocupats ni reben formació (fita 8.6)
• Lesions ocupacionals mortals i no mortals per cada 100.000 treballadors, per sexe i estatus migratori (fita 8.8)
• PIB generat directament pel turisme en proporció al PIB total i a la taxa de creixement (fita 8.9)
• Proporció d’adults (a partir de 15 anys) que tenen un compte bancari (fita 8.10)

Diputació de Barcelona:

• Estratègies locals per al desenvolupament econòmic
• Plans locals d’ocupació
• Serveis locals d’ocupació. XALOC
• Guia de contractació laboral
• Teixit productiu. Emprenedoria
• Observatori del Turisme a Barcelona

Generalitat de Catalunya:

• Ocupació
• Garantia juvenil
• Ocupació d’atenció a la dependència
• Cures i treballs de la llar

Agència de Salut Pública de Barcelona:

• Salut i treball