Activitats esportives de lleure amb infants i joves durant l’estiu: aspectes jurídics - Esports

• Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal
• Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
• Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques
• Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme
• Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys
• Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural
• Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya

L’objectiu de la norma és regular les activitats d'educació en el lleure organitzades o promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en les quals participin més de quatre menors de 18 anys i que es desenvolupin a Catalunya (article 1).

Les activitats d'educació en el lleure inclouen, per una banda, les acampades infantils i juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable, sigui quina sigui la seva denominació i característiques i, per altra banda, els casals esportius, les estades o campus esportius i les rutes esportives  en el medi natural que es duguin a terme en èpoques de vacances escolars.

D’acord amb això s'estableixen les definicions següents (article 2):

1. Acampada infantil i juvenil: activitat amb pernoctació duta a terme a l'aire lliure, sota cobert, en tendes de campanya o similars.
2. Camp de treball: activitat en què els participants desenvolupen, voluntàriament, desinteressadament i durant un període determinat, un treball d'interès social o comunitari o col·laboren en projectes col·lectius i no lucratius amb voluntat d'incidir en la transformació social.
3. Casal de vacances: qualsevol tipus d'activitat que es dugui a terme en època de vacances escolars, en general de dilluns a divendres, sense cap tipus de continuïtat durant l'any, i en la qual els participants no fan nit.
4. Casal esportiu: casal de vacances en el qual l'objecte bàsic de l'acció educativa és la formació i la pràctica en una especialitat esportiva o en diverses.
5. Colònia: activitat amb pernoctació en la qual l'estada es duu a terme en un edifici, casa o instal·lació fixa.
6. Estada o campus esportiu: colònia en la qual l'objecte bàsic de l'acció educativa és la formació i la pràctica en una especialitat esportiva o en diverses.
7. Ruta: activitat consistent en la realització d'una marxa itinerant, a peu o en bicicleta, en la qual, en general, cada jornada es fa nit en un lloc diferent, i la duu a terme una entitat inscrita al Cens d'Entitats Juvenils de la Direcció General de Joventut o en algun cens o registre similar de fora de Catalunya.
8. Ruta esportiva: marxa itinerant que inclou la realització d'una activitat o més, que es preveuen en el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, duta a terme per qualsevol entitat que no estigui inscrita al Cens d'Entitats Juvenils de la Direcció General de Joventut o en algun cens o registre similar de fora de Catalunya.

Les persones que intervenen en les diferents actuacions previstes en el Decret són les següents (article 3):

• Responsable de l'activitat: persona que assumeix la responsabilitat de la realització de l'activitat d'acord amb el seu programa, durant el temps i el lloc en què es duu a terme, sens perjudici que la responsabilitat final recaigui sobre l'entitat organitzadora o l'entitat promotora.
• Dirigent: persona que porta a terme directament les activitats amb els participants.
• Equip de dirigents: equip format pel responsable de l'activitat i pels dirigents. Tots els membres de l'equip de dirigents han de ser majors d'edat.
• Personal de suport logístic: persones que, sense estar directament a càrrec dels menors participants, col·laboren en el bon funcionament de l'activitat atenent aspectes de tipus logístic o infraestructural. El personal de suport logístic ha de ser major d'edat, si bé s'admet la possibilitat que part del personal de suport logístic tingui entre 16 i 18 anys.

Cada una de les activitats que regula el Decret ha de comptar, durant la seva realització, amb un equip de dirigents.

Les activitats amb una durada igual o superior a dues nits consecutives, o un mínim de quatre dies consecutius sense comptar els caps de setmana si són casals de vacances o casals esportius, han de disposar d’un equip de dirigents constituït d'acord amb les normes següents pel que fa als casals esportius, estades o campus esportius i rutes esportives (article 4.3):

• Equip de dirigents: com a mínim el 40 % dels membres de l'equip de dirigents en els grups de fins a 24 participants i el 60 % en els grups de més de 25 participants, han d'estar en possessió del certificat d'inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya (ROPEC), com a mínim de monitors esportius.
• Responsable de l'activitat: ha d'estar en possessió del certificat d'inscripció en el ROPEC com a director esportiu, o bé ha d'estar col·legiat en el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya. Si l'activitat té fins a 24 participants, n'hi ha prou a disposar del certificat d'inscripció en el ROPEC, com a mínim de monitor esportiu.

Grups on participin infants de 3 a 17 anys:

Els grups han de comptar amb els dirigents següents (article 4.2):

• Fins a 24 participants: hi han d’estar adscrits, com a mínim, un dirigent per cada deu participants i un dirigent més per fracció inferior a deu participants. En el cas que, en aplicar el càlcul de les ràtios, el resultat sigui un únic dirigent i en el grup hi hagi algun participant menor de 16 anys, cal necessàriament la presència d'un segon dirigent.
• De 25 o més participants: han d’estar adscrits, com a mínim, un dirigent per cada deu participants i un dirigent més per fracció superior a quatre participants.

Quadre d’exemple de nombre de dirigents:

Nombre de participants	Nombre mínim de dirigents
De 5 a 10	2*
D'11 a 20	2
De 21 a 24	3
De 25 a 34	3
De 25 a 44	4
De 45 a 54	5

_{(*) Si tots els participants tenen 16 anys o més, el mínim és 1 dirigent.}

Grups on participin infants menors de 3 anys:

Dues són les particularitats que preveu el Decret respecte a les activitats on participin grups amb infants menors de  3 anys (article 4.7):

• Per cada vuit participants hi ha d’haver sempre present a l’activitat, com a mínim, un dirigent major d’edat i un dirigent més per fracció inferior a vuit. En el cas que, en aplicar el càlcul d’aquesta ràtio, el resultat sigui un únic dirigent, cal necessàriament la presència d’un segon dirigent.
• Tots els dirigents participants han d'estar inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l'Educació en el Lleure de la Direcció General de Joventut en la modalitat de monitor d'activitats d'educació en el lleure o de director d'activitats d'educació en el lleure. També s'admet la titulació de tècnic superior en educació infantil, sempre que els membres de l'equip de dirigents que tinguin aquesta titulació no superi el 50 % del total de dirigents.

El personal de suport logístic no computa en cap de les ràtios.

Quadre d’exemple de nombre de dirigents:

Nombre de participants	Nombre mínim de dirigents
De 5 a 16	2
De 17 a 24	3
De 25 a 32	4
De 33 a 40	5
De 41 a 48	6
De 49 a 56	7

 

Grups on participin menors d’edat amb discapacitat:

Quan a les activitats que regula aquest Decret hi hagi participants amb discapacitat, abans de l'activitat, l'entitat organitzadora ha de valorar els casos per tal d'ajustar la ràtio de l'equip dirigent, si escau, i establir si cal algun suport addicional (article 16.1).

Les entitats promotores o organitzadores de les activitats que regula aquest Decret han de garantir progressivament les condicions d'accessibilitat suficients en la comunicació perquè les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin comprendre-les, gaudir-ne i participar-hi, si escau (article 16.2).

L'entitat organitzadora o l'entitat promotora de l'activitat ha de contractar les assegurances següents (article 5):

• Assegurança d'accidents personals que cobreixi les despeses d'assistència sanitària, un mínim de 6.000 euros; la defunció, amb un mínim de 5.000 euros, i la invalidesa permanent, amb un mínim de 6.500 euros. En el supòsit de defunció d'un menor de 14 anys, l'assegurança s'ha de destinar a cobrir les despeses del sepeli.
• Assegurança de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de l'activitat amb uns límits mínims d'indemnització de 300.000 euros per víctima i 1.200.000 euros per sinistre.

En cas que l'entitat organitzadora o promotora de l'activitat estigués federada o formés part d'un moviment o associació, poden ser aquestes federacions, moviments o associacions els que formalitzin els contractes d'assegurances.

En el cas dels casals esportius, de les estades esportives o campus esportius i de les rutes esportives, les obligacions en assegurances són les que preveu el Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, i el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya (article 5.4 del Decret 267/2016).

Les persones naturals i jurídiques que presten el servei, organització i gestió de les activitats regulades en el Decret 56/2003 han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és aplicable, les obligacions següents (article 7.1 del Decret 56/2003):

1. Tenir contractada una pòlissa d'assegurances d'accidents personals per als practicants de les activitats fisicoesportives, que cobreixi les despeses de curació, rescat i trasllat fins a 6.000 euros per víctima i un capital mínim per víctima de 3.000 euros en cas de mort i 6.000 euros en cas d'invalidesa. L'obligació de contractar aquesta assegurança no és exigible en el cas que els practicants tinguin la llicència esportiva prevista a l'article 23.3 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el text únic de la Llei de l'esport.
2. Tenir contractada una pòlissa d'assegurances de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de les activitats fisicoesportives, amb uns límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 601.012,10 euros per sinistre.
3. Disposar del personal tècnic necessari (segons l'article 8 i l'annex 2 del Decret 56/2003).
4. Tenir els equips i el material propi per a la pràctica de l'activitat, en les condicions que estableix l’article 9 del Decret 56/2003.
5. Estar incloses en el Cens d'Organitzadors/es d'Activitats Fisicoesportives en el medi natural.
6. Comunicar previsorament, amb la periodicitat programada, les seves activitats a les autoritats territorials competents en matèria de seguretat i de salvament dels llocs on s'executin. En les activitats d'alt risc cal disposar d'un pla d'emergència adaptat a l'activitat concreta.

En cas que l'organització de les activitats la facin diverses persones o entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades (article 7.2 del Decret 56/2003).

Les activitats amb pernoctació s'han de dur a terme en instal·lacions inscrites en el Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves (article 8 del Decret 267/2016).

Queden excloses de complir el que preveu l'apartat anterior les activitats següents:

a) Les rutes i altres activitats on es faci nit al ras, en tendes de campanya o similars.

b) Els camps de treball que, per les seves característiques o per la seva situació, motivades per l'interès social del projecte, allotgin els participants en instal·lacions provisionals, fixes o mòbils, distintes de tendes de campanya o similars, o en edificis o construccions existents, amb una finalitat diferent de la d'allotjament.

En el cas dels camps de treball, dels casals de vacances, dels casals esportius i de les rutes esportives, les entitats organitzadores i les entitats promotores han de garantir que els serveis i les mesures sanitàries i de seguretat siguin les adequades per tal d'assegurar la higiene i la integritat física dels participants en l'activitat.

Quan les estades esportives i els casals esportius es duguin a terme en instal·lacions esportives, aquestes instal·lacions han d'estar donades d'alta al Cens d'Equipaments Esportius gestionat pel Consell Català de l'Esport (article 15 del Decret 267/2016).

En els casals, estades i campus esportius cal tenir present el règim d’ús i aprofitament dels béns de domini públic, d’acord amb el que recull la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (en endavant, Llei de patrimoni) i la normativa de desenvolupament.

Els usos i aprofitaments dels béns de domini públic (béns afectats a l’ús o servei públic en els termes recollits a la Llei de patrimoni) requereixen, per al seu ús i aprofitament especial o privatiu, el títol jurídic corresponent: autorització o concessió (article 92 i 93 de la Llei de patrimoni).

• Règim jurídic d’autorització de béns de domini públic: l’aprofitament especial dels béns de domini públic, així com l’aprofitament privatiu, quan l’ocupació s’efectuï en instal·lacions desmuntables o béns mobles, sempre que la duració no superi els 4 anys.

Exemple: instal·lacions desmuntables per a la realització d’esports aquàtics o de muntanya.

• Règim jurídic de concessió de béns de domini públic: l’aprofitament especial dels béns de domini públic, així com l’aprofitament privatiu, quan l’ocupació s’efectuï en obres o  instal·lacions fixes.

Exemple: camp de futbol i recintes poliesportius.

D’acord amb l’article 10.1 del Decret 267/2016, les activitats amb pernoctació que tinguin una durada igual o superior a dues nits consecutives s’han de notificar al departament competent en matèria de joventut.

Segons l’article 10.1 del Decret 267/2016, les activitats sense pernoctació s’han de notificar quan la seva durada sigui de quatre dies consecutius o més, sense comptar les interrupcions de cap de setmana.

En el cas dels casals de vacances i esportius, si la durada del casal supera una setmana, d’acord amb l’article 10.2 del Decret 267/2016, es poden notificar com a diverses activitats independents, que han de tenir una durada mínima d’una setmana cadascuna.

La notificació d’activitats de lleure és un tràmit de comunicació prèvia d’una activitat a l’Administració. Això implica que, quan una entitat notifica una activitat, no demana permís ni necessita rebre cap resposta confirmatòria per dur-la a terme, sinó que el comprovant de la notificació és suficient per acreditar el tràmit. Així mateix, per les característiques del tràmit, la notificació s’ha d’efectuar abans que comenci l’activitat, i no després que aquesta hagi finalitzat.

El formulari de notificació d’activitats és un formulari en línia que es pot consultar aquí.

Durant l'activitat, el responsable ha de disposar obligatòriament de la documentació següent (article 12 del Decret 267/2016):

1. Programa general de l'activitat, amb indicació dels objectius, el calendari, els horaris i la planificació diària o graella de les activitats concretes que s'han de dur a terme.
2. Autorització de participació en l'activitat de tots els participants menors d'edat, signada per la persona que en tingui la potestat parental, tutela o que tingui encarregat legalment l'exercici de les funcions tutelars o de guarda.
3. Fitxa de salut de cadascun dels participants menors d'edat, signada pel pare, mare, tutor o representant legal, on constin els possibles impediments físics o psíquics, les malalties cròniques, la medicació o el possible règim alimentari que calgui respectar, amb indicació d'horaris i quantitats, dades actualitzades de l'estat de vacunació, i qualsevol altra qüestió que es consideri necessària.
4. Llista ordenada amb els noms, les adreces i els telèfons de tots els assistents a l'activitat: infants, joves, membres de l'equip de dirigents i personal de suport logístic.
5. Targeta magnètica d'identificació sanitària o altre document acreditatiu del dret a la prestació de la sanitat pública o de l'assegurança mèdica privada, si escau, de cadascun dels assistents a l'activitat.
6. Documentació acreditativa de la contractació de les cobertures d'assegurances.

En les activitats que s'han de notificar, a més de tot el que estableixen els apartats anteriors, el responsable ha de disposar dels documents següents:

1. Còpia de la notificació de l'activitat.
2. Documentació o carnet acreditatiu de la inscripció del responsable de l'activitat i dels dirigents al Registre Oficial de Professionals de l'Esport de Catalunya o al Registre Oficial de Professionals de l’Educació en el Lleure de Catalunya.
3. Les inscripcions, les autoritzacions de participació i les fitxes de salut es poden tramitar electrònicament.

Tot i no estar regulat expressament en el Decret 267/2016, els voluntaris poden participar en el desenvolupament d’activitats d’estiu.

D’acord la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme (Llei de voluntariat, d’ara endavant), esdevé necessari que l’interessat subscrigui el “full de compromís” (article 7 de la Llei de voluntariat).

Aquest full de compromís es formalitza per escrit i ha de contenir, com a mínim, el caràcter voluntari i altruista de la relació, les funcions i les tasques acordades, el compromís de rescabalament de les despeses assumides pel voluntari, la formació fixada com a necessària per l’entitat i l’existència d’una assegurança per al voluntari. El full de compromís també ha de tenir en compte les condicions de gènere i la conciliació de la vida laboral i familiar.

En el cas dels menors d’edat, els pares o tutors legals seran els signataris d’aquest full.

Els dirigents o voluntaris (majors o menors d’edat) que tinguin contacte habitual de forma repetida, directa i regular, no merament ocasional, amb els participants menors d’edat de l’activitat d’estiu han de disposar de la certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals.

D’acord amb de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència és requisit per accedir i exercir qualsevol professió, ofici i activitat que impliquin contacte habitual amb menors d'edat el fet de no haver estat condemnat per sentència ferma per qualsevol delicte contra la llibertat i la indemnitat sexuals tipificats en el títol VIII de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, així com per qualsevol delicte de tràfic d'éssers humans tipificat al títol VII bis del Codi penal (article 57 de la Llei orgànica 8/2021).

En les activitats esportives que es realitzin a l’estiu on participin menors d'edat, la protecció de l'interès superior del menor i els seus drets fonamentals (especialment, el dret a la protecció de dades personals) en la publicació o difusió de les dades personals a través de serveis de la societat de la informació ha de quedar garantida, segons l’article 92 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPD, d’ara endavant).

Quan aquesta publicació o difusió es faci a través de serveis de xarxes socials o serveis equivalents (per exemple, publicació d’imatges dels menors durant el casal) han de tenir el consentiment del menor o dels seus representants legals.

Pel que fa al consentiment en el tractament de les dades personals d'un menor d'edat:

• Si té més de 14 anys: pot donar el seu consentiment pel tractament de les seves dades personals (article 7.1 de l’LOPD).
• Si té menys de 14 anys: el consentiment pel tractament de les seves dades li correspon al titular de la pàtria potestat o tutela (pares, mares, tutors) (article 7.2 de l’LOPD).

Pel que fa als drets reconeguts a l’empara de l’LOPD en qualsevol cas, els titulars de la pàtria potestat poden exercir, en nom i representació dels menors de 14 anys, els drets d'accés, rectificació, cancel·lació, oposició o qualsevol altre que els puguin correspondre en el context d'aquesta Llei orgànica.

Les activitats esportives de lleure amb infants i joves són espais de socialització en què es poden donar situacions de conflicte i de violència entre iguals, però també són el marc idoni on implementar estratègies de prevenció davant l’assetjament i el ciberassetjament que facilitin la creació d’un clima de convivència positiu que contribueixi a la construcció de la cultura de pau.

La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, constata la necessitat de comptar amb protocols d’actuació davant la violència en l’àmbit esportiu i d’oci.

Per una banda, les administracions públiques han de regular aquests protocols d’actuació per construir un entorn segur en l’àmbit esportiu i d’oci (article 47). I, per altra banda, la Llei estableix les obligacions següents a les entitats que fan activitats esportives o d’oci amb menors d’edat de forma habitual (article 48):

a) Aplicar protocols d'actuació.

b) Implementar un sistema de monitoratge per assegurar el compliment dels protocols anteriors amb relació a la protecció dels menors d'edat.

c) Designar la figura del delegat de protecció a què els menors d'edat puguin acudir per expressar les seves inquietuds i que s'encarregarà de difondre i complir els protocols establerts, així com d’iniciar les comunicacions pertinents en els casos en què s'hagi detectat una situació de violència sobre els infants o els adolescents.

d) Adoptar les mesures necessàries perquè la pràctica de l'esport, de l'activitat física, de la cultura i de l'oci no sigui un escenari de discriminació per edat, raça, discapacitat, orientació sexual, identitat sexual o expressió de gènere, o qualsevol altra circumstància personal o social, així com treballar amb els mateixos infants i adolescents, les seves famílies i els professionals, en el rebuig a l'ús d'insults i expressions degradants i discriminatòries.

e) Fomentar la participació activa dels infants i adolescents en tots els aspectes de la seva formació i desenvolupament integral.

f) Fomentar i reforçar les relacions i la comunicació entre les organitzacions esportives i els progenitors o els qui exerceixin funcions de tutela, guarda o acolliment.

En l’àmbit català, el 14 d’abril de 2020, el Govern de la Generalitat va aprovar un Protocol de prevenció d’abusos sexuals i altres maltractaments en l’àmbit de l’educació en el lleure a Catalunya. El Protocol, elaborat amb el consens de les federacions d’entitats, agents socials i patronal, preveu múltiples mecanismes per garantir la protecció dels infants, adolescents i joves que participen en les activitats de lleure que s’organitzen, com per exemple caus, esplais, casals d’estiu, colònies, rutes, etc.

El document inclou un seguit d’actuacions per prevenir les situacions de maltractament o abús sexual, una guia de prevenció, amb un decàleg i indicacions de com gestionar les situacions de risc, el procediment a seguir després de detectar un cas d’abús sexual infantil (ASI) a través de les figures del delegat de protecció de la federació de lleure, els circuits de notificació en casos de sospita o certesa d’ASI i les pautes per comunicar les situacions de crisi a les famílies afectades.

I respecte a la detecció, el Protocol estableix que cal informar de la situació al delegat de protecció en ASI de cada federació d’entitats responsable d’aquella activitat, així com aplicar els mecanismes obligatoris de comunicació. L’existència de la figura del delegat de protecció en ASI ja s’aplicava fins ara, però amb aquest nou Protocol queda consolidada perquè n’estableix l’obligatorietat amb, com a mínim, un membre per entitat.

El delegat ha d'estar disponible durant la realització de les activitats de lleure, i les seves funcions són, entre altres, rebre les comunicacions d’ASI, parlar amb l’Administració, assessorar l’equip en els circuits i l’àmbit judicial, ajudar en la presa de decisions, donar suport en la notificació, consensuar la informació que es dona a les famílies i portar un registre de les intervencions i de l’aplicació del protocol.

Aquest Protocol actualitza i millora el fins ara vigent Protocol de prevenció dels abusos sexuals en l’àmbit del lleure, que es va aprovar per consens el 2013, però que no tenia el rang de protocol aprovat per acord de Govern.

El maig de 2020, el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya va publicar La violència sexual a l’esport: Guia per a persones adultes. (Re)conèixer, parlar i actuar, en què, entre les actuacions de les entitats esportives, destaca la creació de la figura del delegat de protecció per garantir el benestar dels infants i adolescents a l’entitat. Aquesta persona no hauria de ser part rellevant del sistema esportiu, però sí que hauria de tenir relació directa amb la junta directiva i amb els agents que tinguin responsabilitat legal a l’entitat. Hauria de ser una persona coneixedora de l’entorn, amb capacitat d’escoltar i generar confiança, amb coneixements d’aspectes psicològics i normatius en referència a les situacions de la infància i adolescència.

Així mateix, el 5 de desembre de 2023, el Govern de la Generalitat de Catalunya va publicar el Protocol de protecció d’infants i adolescents davant la violència en l’àmbit esportiu, que justifica la necessitat de donar respostes efectives que redueixin el risc dels menors de patir agressions físiques o verbals i dota d’un marc de protecció a infants i adolescents en la pràctica esportiva.