14 de setembre de 2022

Quines llicències són necessàries per als esportistes en l’ús dels equipaments esportius municipals? T’expliquem la normativa que ho regula

La pràctica de l’activitat esportiva als equipaments esportius municipals comporta una sèrie de possibles riscos vers la salut de les persones esportistes. Per això, i com a continuïtat de la nota informativa relativa a les assegurances en l’ús dels equipaments esportius municipals publicada en el darrer Butlletí del mes de juliol, es considera d’interès conèixer quina és la  normativa reguladora sobre les assegurances d’accidents i les llicències esportives.

Concretament, trobareu la definició d’assegurança d’accidents, de llicència esportiva, els tipus de llicències que preveu la normativa i les entitats que les acrediten, les cobertures mínimes que s’han d’exigir, les seves excepcions a l’hora de disposar d’aquestes llicències així com les conseqüències que se’n deriven en el cas de no exigir-les. 

Finalment, s’adjunta un quadre-resum sobre assegurances de responsabilitat civil i llicències per facilitar-ne la seva consulta i gestió. 

En relació a les assegurances i llicències relacionades amb les activitats fisicoesportives en el medi natural que regula el Decret 56/2003, de 4 de febrer, seran objecte d’una propera nota específica sobre aquest àmbit.

  • Constitució espanyola
  • Llei 40/2015, d’1 d’octubre de règim jurídic del sector públic
  • Llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu comú
  • Llei 7/1985 de 2 d’abril, de bases de règim local
  • Llei 9/2017, de 8 de novembre de contractes del sector públic
  • Llei 33/2003, de 3 de novembre de patrimoni de les administracions públiques
  • Llei 50/1980, de 8 d’octubre del contracte d’assegurança
  • Llei 25/2015, de 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme
  • Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel que s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
  • Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, de la Llei de l’Esport a Catalunya
  • Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport
  • Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport
  • Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
  • Reial decret 849/1993, de 4 de juny, que regula l’Assegurança Obligatòria Esportiva

Una assegurança d’accidents personal, és aquell contracte d’assegurança d’accident, de malaltia i d’assistència sanitària que apareixen regulats en els articles 100 a 104 (accidents) i 105 i 106 (malaltia i assistència sanitària) de la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurança, i que tracta de cobrir els riscos per a la salut, que en aquest cas, puguin derivar-se de la pràctica de l’esport.

  • Accidents:

Cobreix la lesió corporal que deriva de una causa violenta, sobtada, externa i aliena a la intencionalitat de l’assegurat, i que produeixi invalidesa temporal o permanent o mort. En cas de sinistre, i en els termes establerts a l’article 104 de la Llei 50/1980, li correspon a l’assegurat una indemnització en funció del grau d’invalidesa.

  • Malaltia i assistència sanitària:

Cobreix el pagament de certes sumes de diners i el pagament de les despeses de l’assistència mèdica i farmacèutica.  Si l’assegurador assumeix directament la prestació dels serveis mèdics i quirúrgics, la realització d’aquests serveis s’efectuarà dins dels límits i condicions que les disposicions reglamentàries determinin.

Les cobertures de la pòlissa d’accidents personal operen pel fet de produir-se l’accident, en aquest cas com a conseqüència de la pràctica de l’activitat esportiva.

Aquesta assegurança d’accidents personals, en l’àmbit esportiu, es relaciona amb l’obtenció d’una llicència esportiva que comporta, amb caràcter general,  aquest tipus d’assegurança, amb les excepcions previstes a l’article 151.5 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

Així, segons l’article 152 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, preveu, amb caràcter general, que cada llicència esportiva ha de comportar una assegurança que garanteix, com a mínim, la cobertura dels riscos següents :

  • responsabilitat civil
  • indemnització per supòsits de pèrdues anatòmiques, funcionals o de defunció
  • assistència sanitària per aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva i amb una quantitat suficient per cobrir les possibles contingències
  • les prestacions mínimes que determini la normativa reguladora de l’assegurança esportiva obligatòria.

L’article 62.4 del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, de la Llei de l’Esport a Catalunya, preveu que les entitats, centres, establiments públics o privats, amb o sense ànim de lucre, que organitzin activitats físiques i esportives han d’exigir que els usuaris de les seves instal·lacions o serveis disposin d’una llicència esportiva en els termes de l’article 23.3.

Aquest article 23.3 del mateix Decret legislatiu estableix que la pràctica de l’activitat física i de l’esport s’ha d’acreditar mitjançant una llicència esportiva, d’acord amb el que s’estableixi per reglament. Concretament, aquest reglament és el Decret 58/2010, de 4 de maig, d’entitats esportives de Catalunya, que en el seu article 149.1 preveu que la llicència esportiva té per objecte acreditar la pràctica de l’activitat física o la competició i comporta l’autorització i la vinculació amb l’organitzador d’aquesta.

A més, l’article 149.2 Decret 58/2010 justifica l’exigència de llicència en la necessitat de desenvolupar la pràctica de l’activitat esportiva en condicions que beneficiïn la salut del practicant i que garanteixin la seguretat, i conté un mandat exprés a les administracions públiques a fi que vetllin perquè el règim de llicències regulat en el Decret sigui aplicable a totes les persones que practiquin l’activitat.  

Finalment, l’article 149.3 del Decret 58/2010 recull que les entitats públiques o privades que organitzin activitats físiques o esportives, amb independència de la seva durada i tipologia d’espai, hauran d’exigir a totes les persones que participin la llicència esportiva corresponent a l’activitat.

Per tant, si un ens local organitza una activitat o esdeveniment esportiu ha d’exigir als participants una llicència esportiva corresponent a l’activitat, amb independència de la durada de l’activitat i de la tipologia de l’espai.

L’article 152 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, preveu, amb caràcter general, que cada llicència esportiva ha de comportar una assegurança que garanteix, com a mínim, la cobertura dels riscos següents:

  • responsabilitat civil
  • indemnització per supòsits de pèrdues anatòmiques, funcionals o de defunció
  • assistència sanitària per aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva i amb una quantitat suficient per cobrir les possibles contingències
  • les prestacions mínimes que determini la normativa reguladora de l’assegurança esportiva obligatòria.

L’annex del Reial decret 849/1993, de 4 de juny, que regula l’Assegurança Obligatòria Esportiva, que estableix l’article 59.2 de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre de l’Esport preveu les prestacions o cobertures mínimes, i que de forma resumida, són:

  • assistència mèdica, quirúrgica i farmacèutica
  • indemnització per supòsits de pèrdues anatòmiques o funcionals o defuncions
  • despeses mèdiques de material ortopèdic i despeses de rehabilitació
  • despeses de trasllat o evacuació

Sí, el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, preveu les següents excepcions:

  • Resten exclosos d’acreditar la llicència esportiva els practicants per compte propi d’activitat física de forma no organitzada (article 151.6 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya).

En relació als danys soferts durant la pràctica esportiva, recordar que l'assistència sanitària derivada de la pràctica esportiva general del ciutadà constitueix una prestació ordinària del règim d'assegurament sanitari del sector públic que li correspongui, i així mateix de les assegurances generals d'assistència sanitària privades (per exemple, una lesió que es pateixi com a conseqüència de practicar esport individual a la via pública -running- quedaria coberta per l’assistència ordinària del règim d’assegurament sanitari del sector públic; o si s’escau, per una assegurança sanitària privada).

  • L'esportista que acrediti individualment tenir protegides les contingències que es preveuen a l’article 152.1 del Decret 58/2010, per mitjà d'una assegurança, restarà habilitat per a la pràctica de l'activitat física i esportiva i pel mateix període assegurat (article 152.4 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya).

En el cas que l’entitat organitzadora, inclòs l’ajuntament quan actuï com ens organitzador, no compleix amb l’obligació d’exigir la llicència esportiva corresponent a l’activitat, i per tant no hi ha cobertura per accident personal, aquesta entitat organitzadora serà la responsable subsidiària de les cobertures que hagi estat necessari utilitzar per causa dels participants no coberts per la llicència.

L’article 150 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, estableix tres tipus de llicències: federativa, escolar i d’activitat física.

  • Llicència federativa

La llicència federativa és aquella que atorga a una persona la condició de federada i l’habilita per participar en les competicions oficials d’aquella federació, sempre d’acord amb les regles que les regeixin en cada cas. Les federacions esportives catalanes poden exigir aquesta llicència federativa per a altres competicions, activitats físiques no competitives i qualsevol altra activitat que organitzin elles mateixes. Les llicències federatives emeses per les federacions esportives catalanes habiliten els seus titulars a participar en competicions oficials d’altres àmbits territorials en els casos i condicions que estableixi la normativa corresponent (art.158 Decret 58/2010).

  • Llicència escolar

La llicència escolar habilita per participar en els Jocs Esportius Escolars. La llicència  no atorga la condició d’afiliat a cap entitat esportiva. No es podrà expedir la llicència escolar a cap persona major de 16 anys, tret que acrediti la seva matriculació en algun curs de l’ensenyament secundari obligatori o postobligatori.

Les llicències escolars i les llicències federatives acreditades a menors de 16 anys, s’habiliten recíprocament pel que fa a les contingències assegurades, d’acord amb el que estableix l’article 152 del Decret 58/2010 (art. 161 Decret 58/2010).

  • Llicència d’activitat física

La llicència d’activitat física autoritza al seu titular per a la pràctica d’activitats físiques o esportives organitzades fora de l’àmbit de la competició federada i escolar, també autoritza a utilitzar espais esportius de l’entitat organitzadora de la respectiva activitat i a participar en qualsevol activitat física o esportiva que sigui organitzada per altres; en aquests casos, l’organitzador de l’activitat física o esportiva determina el sistema d’acreditació de l’esmentada llicència. (art.162 Decret 58/2010).

L’article 151 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya estableix que només poden ser competents per acreditar llicències esportives les entitats següents:

  • Llicència federativa: Federacions esportives catalanes, dins les modalitats i disciplines de la seva competència (art. 151.2)
  • Llicència escolar: Consells esportius (art. 151.4)
  • Llicència d’activitat física: La Unió de Federacions Esportives de Catalunya i les Federacions Esportives Catalanes són competents en relació amb la llicència d’activitat física així com totes aquelles activitats que organitzin i/o gestionin de manera directa o indirectament (art.151.3)

Així mateix, les entitats, els centres, els establiments públics o privats no previstos en els punts anteriors que organitzen activitats físiques o esportives, ja sigui a l’aire lliure o en establiments esportius, són competents també en relació amb la llicència d’activitat física a favor dels practicants que participin en les activitats que organitzin (art 151.5). En aquests casos, aquestes entitats podran subscriure una pòlissa col·lectiva o individual amb la cobertura que estableix l’article 152 a favor dels practicants que estiguin sota la seva organització.

Per tant, un ens local, com a ens organitzador, pot ser competent si es troba en els supòsit de l’article 151.5, per acreditar una llicència d’activitat física, i en aquest cas, podrà subscriure una pòlissa d’accidents.


Aquesta nota és merament informativa i en conseqüència, no genera cap dret, obligació o responsabilitat per a qui l’emet. No constitueix un informe o dictamen jurídic i, per tant, resta supeditada a una, millor i més fonamentada, opinió o interpretació que de les normes exposades faci o pugui fer la jurisprudència corresponent o un altre operador jurídic.