27 de setembre de 2022

Quines assegurances i llicències són necessàries en les activitats fisicoesportives que es realitzen en el medi natural? T’expliquem la normativa que ho regula

La pràctica de l’activitat esportiva al medi natural comporta una sèrie de possibles riscos vers la salut de les persones practicants. Per això, cal aprofundir, per la seva especificitat, en la normativa reguladora sobre les activitats fisicoesportives en el medi natural. 

En concret, s’abordarà la regulació que conté, principalment, el Decret 56/2003, de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural. Així es desenvoluparà resumidament aquells aspectes destacables relatius a:

  • les activitats incloses i excloses en l’àmbit d’aplicació del Decret,
  • les obligacions registrals, i de caràcter general, que han de complir les persones i entitats organitzadores  d’aquest tipus d’activitats,
  • els deures d’informació,
  • les titulacions que permeten exercir com a professionals de l’esport en el medi natural,
  • les condicions que han de complir les persones practicants,
  • l’especificitat relativa a les activitats esportives de motor al medi natural,
  • les directrius a seguir, de conformitat amb el PIEC, per a la utilització del medi natural.
  • Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència
  • Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport
  • Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural
  • Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya
  • Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals
  • Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
  • Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC)
  • Decret 56/2003, de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural.

La regulació relativa a les activitats fisicoesportives que es practiquen al medi natural amb finalitats recreatives i de lleure s’estableix al Decret 56/2003 de 4 de febrer.

1. Activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Decret 56/2003

Es consideren activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Decret, totes les activitats fisicoesportives que reuneixin les característiques següents:

  • Es fan amb finalitats recreatives i no formen part de competicions organitzades per les federacions esportives o altres associacions esportives degudament registrades, ni estan relacionades amb aquestes competicions, com és el cas dels entrenaments.
  • Es fan al medi natural, és a dir, en espais de menor o major extensió que contenen un o més ecosistemes no essencialment transformats per l'explotació i l'ocupació humanes, i poden representar un risc de deteriorament d'aquest medi natural.
  • Poden resultar afectades i condicionades per factors meteorològics, per l'ecosistema i per altres dificultats del medi, per la qual cosa representen un cert risc per a les persones que les practiquen.

2. Catàleg d’activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Decret 56/2003 (Annex 1)

L’annex 1  del Decret 56/2003 conté la relació i definició de les activitats fisicoesportives en el medi natural, que s’inclouen en l’àmbit d’aplicació d’aquest decret, i que són les següents:

  • Activitats en espais rocosos: Barranquisme, escalada, espeleologia, espeleobusseig (espeleologia subaquàtica continental), salt de pont, salt elàstic i vies ferrades.
  • Activitats a alta muntanya: Alpinisme i esquí de muntanya.
  • Activitats a la mitjana i baixa muntanya i a plana: Bicicleta tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya, curses d’orientació, marxa a cavall, quads, quatre per quatre, recorregut de bosc o de camp, trial i enduro.
  • Activitats aquàtiques: Descens en bot (ràfting), hidrotrineu (hydrospeed), piragüisme, bus-bob, caiac de mar, esquí nàutic, aerosurf (fly-surf o kite-surf), motonàutica, parapent d'arrossegament (parasailing), rem, surf, surf de vela, vela, esquisurf (wakeboard).
  • Activitats aèries: Ala de pendent (parapent), ala delta, baló aerostàtic, paracaigudisme, paramotor, ultralleuger, vol de motor i vol a vela.
  • Activitats a la neu: Esquí alpí, esquí de fons, motos de neu, raqueta de neu, surf de neu i trineu amb gossos (mushing).

3. Activitats excloses en l’àmbit d’aplicació del Decret 56/2003

  • No s'inclouen al Catàleg, i per tant queden excloses del present Decret, les activitats fisicoesportives en el medi natural la pràctica de les quals està regulada per normativa específica, sempre que aquesta contingui les disposicions necessàries per assegurar unes condicions similars a les previstes al Decret.
  • Activitats de caça, pesca i immersió, que es regularan per la seva normativa específica

El Cens d'organitzadors d'activitats fisicoesportives en el medi natural té caràcter públic i és gestionat pel Consell Català de l'Esport. En aquest Cens han d'estar incloses totes les persones i entitats organitzadores d'activitats fisicoesportives en el medi natural amb finalitats recreatives i de lleure que consten a l'annex del Decret 56/2003.

Les entitats inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat que organitzen activitats regulades en aquest Decret s’inscriuen d’ofici en el Cens.

Les persones i entitats inscrites al Cens han de comunicar al Consell Català de l'Esport qualsevol modificació de les dades aportades inicialment. Les entitats inscrites al Registre d'entitats esportives que hagin comunicat les modificacions al registre corresponent no caldrà que ho comuniquin al Cens.

L'incompliment de les obligacions anteriors pot donar lloc a l'actuació inspectora corresponent.

Les persones naturals i jurídiques que presten el servei d’organització i gestió de les activitats regulades en el Decret 56/2003 (excepte federacions i entitats esportives federades) han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és aplicable, les obligacions següents:

  1. Tenir contractada una pòlissa d'assegurança d'accidents personals per a les persones practicants de les activitats fisicoesportives, que cobreixin les despeses de curació, rescat i trasllat fins a 6.000 euros per víctima i un capital mínim per víctima de 3.000 euros en cas de mort i 6.000 euros en cas d´invalidesa.
  2. L'obligació de contractar aquesta assegurança no és exigible en el cas que les persones practicants tinguin la llicència esportiva prevista a l'article 23.3 de la Llei de l'esport, text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de julio.
  3. Tenir contractada una pòlissa d'assegurances de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de les activitats fisicoesportives, amb uns límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 601.012,10 euros per sinistre.
  4. Disposar del personal tècnic necessari.
  5. Tenir els equips i el material propi per a la pràctica de l’activitat.
  6. Formar part del Cens d'organitzadors/es d'activitats fisicoesportives al medi natural.
  7. Comunicar previsorament, amb la periodicitat necessària, les activitats a les autoritats territorials competents en matèria de seguretat i de salvament dels llocs on s'executin. A les activitats d'alt risc cal disposar d'un pla d'emergència adaptat a l'activitat concreta.

En cas que l’organització de les activitats sigui realitzada per diverses persones o entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades.

Les persones o entitats que presten el servei d’organització i gestió de les activitats fisicoesportives en el medi natural han de facilitar informació a les persones que practicaran l'activitat, abans de practicar-la, sobre els punts següents:

a) Descripció de l'activitat i riscos físics que comporta.

b) Descripció de l’espai físic on s’ha de desenvolupar l’activitat: destinació i trajecte a recórrer.

c) Mesures que cal adoptar per preservar el medi natural i altres elements de l'entorn.

d) Equip i material que cal utilitzar.

e) Coneixements que es requereixen, dificultats que implica la pràctica de l’activitat i comportament a seguir en cas de perill.

f) Existència d'una assegurança amb les condicions i les quanties.

g) Pla d'emergència, quan l'activitat ho requereixi.

h) Existència de fulls de reclamació.

i) Edat i condicions mínimes per poder participar a l'activitat.

j) Full de servei que ha de contenir el preu i la forma de pagament.

k) Número de cens.

Les persones i entitats que es dediquen de manera habitual a l’organització de les activitats regulades en el Decret han de tenir a disposició del públic la llista de preus, els impostos aplicables, els serveis i activitats que ofereixen i el lloc on es realitzen. Així mateix, les persones i entitats han de disposar de fulls de reclamacions a disposició dels clients i les clientes.

Les obligacions següents s’aplicaran quan les persones practicants de les activitats disposin de llicència federativa. Les activitats organitzades per federacions i entitats esportives en què les persones practicants no disposen de llicència federativa es regeixen per les obligacions generals (és a dir, la regulació de la secció 1A, Capítol 2 del Decret 56/2003).

Les federacions esportives i les entitats esportives federades, a més del que estableix la resta de normativa que els és aplicable,  han de complir amb les obligacions següents:

a) Tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil, en els termes que recull la Disposició Addicional Segona del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.

b) El control i el desenvolupament de l'activitat l'ha de dur a terme personal tècnic amb la formació requerida.

c) Vetllar perquè les persones practicants disposin del material adequat a la pràctica concreta de l’activitat.

d) Estar inscrites al registre corresponent i formar part del Cens d'organitzadors/es d'activitats fisicoesportives en el medi natural.

En cas que l'organització de les activitats sigui realitzada per diverses entitats, totes són responsables solidàriament del compliment de les obligacions indicades.

Les entitats que organitzen activitats fisicoesportives en el medi natural han de facilitar informació a les persones que han de practicar l'activitat, abans de practicar-la, sobre els punts següents:

a) Descripció de l’activitat i riscos físics que comporta.

b) Descripció de l’espai físic on s’ha de desenvolupar l’activitat: destinació i trajecte a recórrer.

c) Mesures que cal adoptar per preservar el medi natural i altres elements de l'entorn.

d) Equip i material que cal utilitzar.

e) Coneixements que es requereixen, dificultats que implica la pràctica de l’activitat i comportament a seguir en cas de perill.

f) Existència d'una assegurança amb les condicions i les quanties.

g) Pla d'emergència, quan l'activitat ho requereixi.

i) Edat i condicions mínimes per poder participar a l'activitat.

j) Número de cens.

Els subjectes professionals de l’esport que participen en la execució de les activitats de lleure al medi natural, es troben relacionats a la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport (LEPE). La disposició derogatòria única d’aquesta llei deroga tot el que refereix sobre el personal tècnic el Decret 56/2003 (article 8 i annex 2).

En relació, exclusivament amb el medi natural, cal destacar la regulació que la LEPE estableix per les següents professions:

1. Animadors o monitors esportius professionals: permet fer funcions d’instrucció esportiva, formació, animació, condicionament físic, millora de la condició física, control i altres funcions anàlogues respecte a les persones que aprenen i practiquen aquest esport, si aquesta pràctica no va enfocada a la competició esportiva.

a) Per exercir aquesta professió en centres o llocs que suposen un risc intrínsec (activitats aquàtiques, de neu, i altres àmbits del medi natural) es requereix alguna de  les següents titulacions (article 4.3):

  • Llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el corresponent títol de grau amb formació o experiència en les activitats esportives en el medi natural.
  • El títol de tècnic/a superior en animació d’activitats físiques i esportives amb formació o experiència adequades a les activitats que es tractin.
  • El títol de tècnic/a o tècnica en conducció d’activitats físiques i esportives en el medi natural, amb formació o experiència en les activitats que es tracti.

b) Per exercir la professió d’animador/a o monitor/a esportiu professional en activitats físiques i esportives amb animals es requereix alguna de les següents titulacions (article 4.5):

  • Llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el corresponent títol de grau, amb formació o experiència adequades a les activitats que es tracti.
  • El títol de tècnic/a o tècnica en conducció d’activitats físiques i esportives en el medi natural, amb formació o experiència en les activitats que es tracti.

2. Directors/es esportius/ves: permet exercir el conjunt d’activitats professionals relacionades amb la promoció, la direcció, la gestió, la programació, la planificació, la coordinació, el control i la supervisió, i funcions anàlogues, en centres, serveis i establiments esportius, tant de titularitat pública com privada, aplicant els coneixements i les tècniques propis de les ciències de l’esport. Aquesta activitat, que també pot incorporar en alguns casos funcions instrumentals de gestió, no requereix la presència física del director o directora esportiu en l’exercici de les activitats esportives (article 6.1).

  • Per exercir aquesta professió en centres o llocs que suposen un risc intrínsec (activitats aquàtiques, de neu, i altres àmbits del medi natural) es requereix la llicenciatura en ciències de l’activitat física i de l’esport o el corresponent títol de grau amb formació o experiència en les activitats esportives en el medi natural (article 6.9)

Totes les persones que, per a l’exercici de la professió, acreditin els títols de llicenciatura o de grau especificats per aquesta llei, o les altres titulacions que s’hagin de col·legiar obligatòriament d’acord amb la legislació vigent, s’han d’inscriure obligatòriament en el col·legi professional que els pertoca. En tots aquests casos, el col·legi ha de facilitar, amb finalitats informatives i estadístiques, al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya la llista dels membres col·legials.

Els requisits d’inscripció en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya i, si escau, de col·legiació no es poden exigir als professionals vinculats amb l’Administració pública mitjançant una relació de serveis regulada pel dret administratiu o laboral. No obstant això, aquests professionals s’han d’inscriure en el dit Registre o, si escau, s’han de col·legiar per a l’exercici privat de la professió.

Les persones o entitats que organitzin les activitats poden exigir unes condicions d'edat, d'estat físic i de salut per poder-les practicar, condicions que han d'estar justificades per les característiques de l'activitat, per les condicions en què s'ha de practicar o per altres circumstàncies motivades degudament.

En aquelles activitats la pràctica de les quals comporti una dificultat tècnica especial o un risc important per a les persones practicants, l'organitzador ha de limitar la seva oferta a les persones que tinguin els coneixements i la capacitat d'execució necessaris.

Per a la participació de menors d’edat en les activitats del Decret 56/2003, les persones o entitats organitzadores han de disposar prèviament i per escrit de l’autorització dels pares o tutors, en què ha de constar la identificació de l’activitat o activitats que es autoritzin, una vegada coneguda la informació que han de facilitar les persones o entitats que presten el servei d’organització i gestió de les activitats fisicoesportives en el medi natural, i que es troba prevista a l’article 10.1 del Decret.

A més, d’acord amb l’article 57 de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència serà requisit per a l'accés i exercici de qualssevol professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb persones menors d'edat, el no haver estat condemnat per sentència ferma per qualsevol delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual tipificats en el títol VIII de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, així com per qualsevol delicte de tràfic d'éssers humans tipificat al títol VII bis del Codi Penal.

A aquest efecte, l'accés a aquestes professions, oficis o activitats implicarà l’acreditació d’aquesta circumstància mitjançant l'aportació d'una certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals, amb independència de si són o no majors d’edat.

Les activitats esportives motoritzades al medi natural estan regulades a la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. La llei té per finalitat establir les normes de regulació de l’accés motoritzat al medi natural tant pel que fa a la circulació motoritzada individual o en grup com pel que fa a les competicions esportives, amb l’objectiu últim de garantir la conservació del patrimoni natural de Catalunya, assegurant, alhora, el respecte a la població i la propietat pública i privada del món rural.

L'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei és constituït pels espais naturals i els terrenys forestals definits per la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, i la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya, pel conjunt de pistes i de camins asfaltats que els recorren i per tot el conjunt de camins rurals, de bast i ramaders, senders i corriols i pistes forestals de terra.

L'aprofitament dels espais naturals és un camp d'importància creixent en el marc dels equipaments esportius. Els espais de pràctica esportiva en el medi natural constitueixen un puntal bàsic per al desenvolupament d'una xarxa d’equipaments que arribi a totes les activitats.

D’acord amb el PIEC, les actuacions d’implantació o ampliació d’equipaments i activitats en els espais naturals protegits o aquells equipaments que per les seves característiques dimensionals o pel tipus de pràctica que s’hi desenvolupa poden afectar el medi natural, han de seguir un conjunt de determinacions que passen per l’elaboració d’un estudi d’impacte ambiental, entre els quals cal destacar els següents:

  • Refugis de muntanya

El refugi de muntanya ha de facilitar la pràctica esportiva en uns indrets on la manca d'equipaments o d'altres infraestructures fa difícil aquesta pràctica. Però no s’ha de considerar solament com una construcció aïllada per poder-hi passar la nit, un refugi és un punt de referència, d'informació i molt especialment de seguretat davant les canviants inclemències meteorològiques i ha de tenir un paper important en la sensibilització dels visitants de la zona envers la protecció de l’entorn.

Per aquest motiu totes les actuacions s’hauran de fer acompanyades d’acurats estudis d’impacte i d’una planificació correcta, on s’hauran de valorar especialment els aspectes positius que aquestes infraestructures poden representar, especialment si són guardats. Ja que la ubicació més habitual d’aquests equipaments és en indrets de gran valor natural i paisatgístic, sovint en espais naturals protegits; aquestes actuacions s’hauran d’equiparar a les que es fan per a la salvaguarda de l’espai, sempre que estiguin convenientment justificades.

  • Circuits per a activitats motoritzades

 La implantació de circuits específics per a activitats motoritzades no poden afectar terrenys inclosos en el Pla d'espais d'interès natural. Si els circuits tenen un caràcter permanent, s'han de situar en terrenys que la normativa urbanística hagi destinat expressament a instal·lacions i equipaments esportius. D’acord amb la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, les competicions esportives únicament es poden fer en circuits catalogats.

No es podran catalogar circuits a l'interior dels espais naturals de protecció especial, a les reserves de caça i a les reserves naturals de fauna salvatge. En la resta d'espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, només es poden catalogar si utilitzen carreteres i pistes asfaltades. Correspon a les federacions catalanes de motociclisme i d'automobilisme d'elaborar anualment el catàleg de circuits i el calendari de les competicions previstes, els quals han d'ésser aprovats pel Departament de Medi Ambient, amb l'audiència prèvia de les entitats locals, de les comissions consultives i dels titulars de les carreteres i dels camins que en resulten afectats.

Caldrà l’elaboració i l’aprovació del corresponent estudi d’avaluació d’impacte ambiental en totes les actuacions d’implantació o ampliació de circuits específics per a activitats motoritzades.

  • Aeròdroms, zones d’enlairament i aterratge

Els aeròdroms, a l'igual que altres infraestructures semblants, provoquen un notable impacte en la zona en què s’instal·len i és per aquest motiu que la seva situació ha de ser estudiada profundament i els possibles impactes, atenuats correctament.

Caldrà l’elaboració i l’aprovació del corresponent estudi d’avaluació d’impacte ambiental en totes les actuacions d’implantació o ampliació d’aeròdroms amb pista d'enlairament i aterratge d'una longitud igual o superior als 2.100 m.

Pel que fa a les activitats que no necessiten grans infraestructures com el vol lliure, l’ala de pendent, cal dir que les zones amb millors condicions per a la pràctica ja disposen d’algun tipus d’adequació pel que fa a les zones d’enlairament o aterratge.

Tot i així cal tenir en compte que aquestes activitats es desenvolupen normalment en espais naturals amb algun tipus de protecció i per tant han de respectar les normes que s’estableixin i molt especialment els períodes i àrees amb algun tipus de limitació.

  • Ports esportius

 Els ports esportius provoquen un notable impacte en la zona en què s’instal·len i és per aquest motiu que la seva situació ha de ser estudiada profundament i els possibles impactes, atenuats correctament.

Caldrà l’elaboració i aprovació del corresponent estudi d’avaluació d’impacte ambiental en totes les actuacions d’implantació o ampliació de ports esportius. L’adequació de petits embarcadors o zones d'avarada amb un baix impacte, per a la vela lleugera, el surf, el piragüisme o el rem, situats en els indrets amb millors condicions per a la navegació, segons l’activitat, afavoreixen el desenvolupament de l’esport d’una forma més respectuosa amb el medi ambient i poden ser l’alternativa a la proliferació de grans infraestructures portuàries que representen un gran impacte i que sovint responen més a necessitats no estrictament esportives.

  • Estacions d’esquí

Les estacions d’esquí alpí, per les seves característiques i les infraestructures no estrictament esportives que sovint acompanyen la seva implantació, representen un important impacte sobre el medi natural que contrasta amb un aprofitament molt més respectuós dels centres d’esquí nòrdic.

Caldrà l’elaboració i l’aprovació del corresponent estudi d’avaluació d’impacte ambiental en totes les actuacions d’implantació o ampliació d'estacions d’esquí i muntanya que impliquin l’aparició de noves infraestructures.

La Federació Internacional d’Esquí estableix unes normes d’ús que són d’aplicació a tots els usuaris de les pistes d’esquí. Les estacions han de donar publicitat a les normes o les han d’incorporar en el reglament d’ús de les pròpies instal·lacions. Les pistes han d’estar correctament senyalitzades segons el grau de dificultat. Els colors que simbolitzen la dificultat a escala internacional són en sentit decreixent: negre, vermell, blau i verd. L’esquiador és lliure d’escollir la pista, però ha de valorar les seves capacitats.

  • Camps de golf

 El creixement que està tenint l’oferta de camps de golf, unit a la considerable extensió de territori afectat i a la situació gairebé crònica de sequera en bona part del país, obliguen a buscar noves fórmules per al manteniment dels camps existents i a avaluar detalladament la implantació de noves instal·lacions.

En aquest sentit, cal apostar per instal·lacions de mida petita o mitjana on els requisits no siguin tan exigents, com els camps rústics, o camps on la gespa artificial substitueixi la delicada gespa natural i on, a més de respectar les característiques paisatgístiques pròpies de cada indret, s’aconsegueixi racionalitzar els consums d'aigua i s’aprofitin les aigües residuals. Caldrà l’elaboració i l’aprovació del corresponent estudi d’avaluació d’impacte ambiental en totes les actuacions d’implantació o ampliació de camps de golf amb una superfície superior a 20 ha.


Aquesta nota és merament informativa i en conseqüència, no genera cap dret, obligació o responsabilitat per a qui l’emet. No constitueix un informe o dictamen jurídic i, per tant, resta supeditada a una, millor i més fonamentada, opinió o interpretació que de les normes exposades faci o pugui fer la jurisprudència corresponent o un altre operador jurídic.