06/11/2024 11:35 h
Salut Pública i Consum
Noves guies sobre els requisits de seguretat alimentària i consum que han de complir els mercats
La Diputació de Barcelona ha elaborat dues guies informatives adreçades als municipis de la demarcació i als paradistes dels mercats municipals i dels mercats de venda no sedentària o mercats setmanals, sobre els requisits que han de complir en matèria de consum i de seguretat alimentària, respectivament. Els materials s’han presentat aquest dijous durant la sessió “Com organitzar fires i mercats d’aliments amb garanties per a les persones consumidores”, en el marc del Gastronomic Forum Barcelona que se celebra aquests dies a Fira de Barcelona.
“El consum local i de proximitat és i ha de ser un consum responsable, conscient i sostenible, perquè genera riquesa local, teixeix vincles comunitaris i transforma els nostres pobles i ciutats”, ha destacat durant la presentació el president delegat de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Josep-Ramon Mut i Bosque.
Els requisits de seguretat alimentària als mercats setmanals
Actualment 186 municipis barcelonins compten amb un total de 273 mercats de venda no sedentària, més coneguts com a mercats setmanals, que sumen 11.704 parades. La Diputació de Barcelona ha elaborat unes fitxes de “Requisits de seguretat alimentària per a la venda no sedentària (fires i mercats)”, que resumeixen de forma esquemàtica la principal normativa actual d’aplicació. L’objectiu és que l’ajuntament faci arribar als paradistes la fitxa que els correspon per a la seva activitat, en el moment que aquest sol·liciti la participació en el mercat o quan demani informació al consistori.
Els municipis tenen la competència en la gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, incloent-hi les parades de mercat no sedentari i fires. Els ajuntaments de menys de 10.000 habitants poden sol·licitar el suport a la Diputació per fer el control oficial dels establiments minoristes d’alimentació, que actualment les fa en més de 130 municipis.
En el cas dels mercats de carrer, les deficiències més habituals que es detecten durant aquests controls són les condicions de conservació dels aliments, com ara la temperatura; les mancances en instal·lacions, com la disponibilitat d’aigua per a la higiene de mans i estris de treball; la preparació d’aliments en estructures i equipaments inadequats; el risc de contaminació ambiental per la pols o brutícia, per manca de protecció; les plagues, o l’etiquetatge adequat.
“Les fires i els mercats de venda no sedentària de la demarcació són un pol d’atracció que dinamitza i cohesiona la vida als municipis i volem contribuir a que ofereixin la màxima seguretat i tranquil·litat, per tal que siguin més competitius i puguin atraure més visitants”, explica Josep-Ramon Mut i Bosque. “Les normes ens obliguen a tenir cura, des del món local, de la seguretat alimentària, però a més volem generar en la ciutadania una confiança absoluta en els productes oferts en tots els establiments i parades”, subratlla el diputat.
Els requisits de consum als mercats municipals
Actualment, les comarques de Barcelona compten amb 91 mercats municipals situats a 58 municipis, amb més de 3.000 parades. La nova “Guia de mercats municipals. Requisits en l’àmbit del consum”, pionera en aquesta matèria, recull d’una manera simplificada tota la normativa vigent, a partir del Codi de Consum de Catalunya i altres disposicions sectorials.
Per exemple, la guia recull que les parades dels mercats han de disposar de fulls oficials de reclamació, han d’informar dels preus dels serveis i dels productes que ofereixen i estan obligats a lliurar un comprovant de venda (tiquet o factura simplificada o factura). Altres requeriments més específics del tipus de producte són, per exemple, incloure dades de traçabilitat quan s’exposa carn al tall, el país d’origen del peix o que el consumidor pugui comprovar el pes de les peces de pa que vol comprar, el que implica tenir balança a la vista del públic.
“L’objectiu és que els paradistes coneguin de primera mà i fàcilment els requisits que han de complir en matèria de consum i puguin garantir als consumidors tant el seu dret a la informació com la seva protecció”, destaca el diputat Josep-Ramon Mut i Bosque.
Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 “Salut i benestar”, número 8 “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom” i número 12 “Producció i consum responsables”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
