Arantxa Amrein
“En tots els sectors hi hauria d’haver un ensenyament universitari que garanteixi professionals amb visió global”
La seva primera funció a l’escola va ser impartir teoria de diverses assignatures, però aviat va començar a encarregar-se també de la part de problemes i de pràctiques de laboratori. “Al cap d’un temps feia les tasques de cap del departament tecnològic i llavors també vaig assumir la coordinació de la formació”. Aquesta línia de treball la va portar a coordinar la part dedicada al teixit de punt d’un mòdul del postgrau en gestió i tecnologia tèxtil que s’impartia en col·laboració amb la UPC. Amrein també gestionava les peticions de formació especialitzada que arribaven al centre canetenc per part d’empreses del sector tèxtil. “Buscava els professors més adients segons el que necessitava cada empresa i, si era necessari, jo mateixa feia de formadora”, explica. La gestió de la formació també la va portar a coordinar el reciclatge dels mateixos docents del centre.
A banda de la docència i la gestió de la formació, Arantxa Amrein també coordinava el servei de suport a les empreses que s’oferia des del laboratori del centre. “Fèiem assajos, tant físics com químics. Per exemple analitzàvem la resistència o la composició dels teixits”. Aquest servei permetia detectar l’origen dels defectes que patien els teixits en els processos de producció i fer propostes de millora a les empreses.
Del seu pas pel laboratori de l’Escola de Teixits de Punt, l’Arantxa Amrein també en destaca els assajos interlaboratoris. “En un centre d’investigació universitari és molt important saber si estàs treballant correctament. Tots els laboratoris participants teníem les mateixes mostres i fèiem servir la mateixa norma per fer l’assaig. Després es comparaven els resultats obtinguts entre tots els laboratoris que hi participàvem. Era una molt bona manera de garantir que la feina es feia bé.
Com a representant de l’escola, també vaig ser membre del subcomitè d’assaigs químics (SC6) i del subcomitè de solideses (SC1) de la CTN 40 d’AENOR. Aquests subcomitès revisàvem les normes que després es feien servir als laboratoris per poder treballar tots de la mateixa manera”.
L’etapa d’Amrein a Canet va acabar el 2009 amb la desaparició dels estudis universitaris. Ella volia continuar vinculada a la formació i l’Escola de Teixits a més li havia ofert un espai familiar, en el que alumnes i professors es coneixien entre ells i gaudien d’un bon ambient. Però més enllà de l’àmbit humà, l’Arantxa considera que s’hauria de mantenir l’oferta universitària en el camp del tèxtil. “Està bé que ara hi hagi graus superiors, però en tots els sectors hi hauria d’haver un ensenyament universitari que garanteixi professionals amb una visió global de tot el procés”, explica, “gent capaç d’especialitzar-se, però al mateix temps, coneixedora de tots els passos que cal fer per arribar al producte final”.
Després de Canet, Arantxa Amrein va vincular la seva vida professional al Medi Ambient i actualment treballa en aquest camp també a la Diputació de Barcelona. Amrein considera que el futur del tèxtil també va lligat a la cura del Medi Ambient. “El canvi climàtic encara ho ha accelerat. S’han de millorar els processos, avançar cap a productes menys contaminants i processos més eficients, que generin menys residus. Més eficients energèticament , és a dir, que necessitin menys temps, menys temperatura, o que requereixin menys producte i menys aigua”.
Per aconseguir la millora dels processos, Amrein és partidària de creuar mons tecnològics i científics. Així i tot, lamenta que el poder econòmic sigui el que marqui el futur del sector tèxtil. “La deslocalització dels processos ha fet molt mal, però no s’ha tingut en compte que sovint en els països on és més barat produir no es tingui en compte tenir cura del medi ambient o, per exemple, oferir un sou digne”, i conclou, “al final, si vols qualitat de manera justa i sostenible, això té un preu”.