«El laboratori s’adapta a les peticions i aquestes apunten a la sostenibilitat»
El biòleg Dani Roig és el responsable del laboratori del CRTTT. Va iniciar la trajectòria al centre com a docent, quan el centre impartia estudis universitaris. Des del 2008 és el cap de laboratori.
En què consisteix la teva feina?
El assaigs consisteixen a comprovar les propietats que volem que tinguin teixits, materials i fils. Per exemple, analitzem la resistència o l’elasticitat fent proves d’estirament i de compressió. També analitzem característiques relacionades amb el confort, com la transpirabilitat.
Estem parlant de proves estàndard?
Sí, totes estan normativitzades, basades en normes internacionals ISO. Però moltes vegades hem de fer invents.
Per què?
Perquè en un centre d’investigació i recerca molts cops treballem amb productes nous, que no s’han utilitzat abans i que, sovint, no s’adapten a les proves existents, ja que estan pensades per analitzar teixits clàssics. En aquests casos hem d’idear sistemes nous per analitzar-los, perquè hem de tenir eines per valorar possibles millores. Però aquests invents no acostumen a passar de ser proves internes.
Treballes sol?
Al laboratori estic sol, però els projectes es fan en equip, amb altres professionals de la Diputació de Barcelona o amb professionals d’Eurecat.
T’ocupes del laboratori des del 2008, com ha evolucionat la feina des de llavors?
Al principi no hi havia tants projectes. Com que hi havia més activitat tèxtil, el 90 % de la feina provenia dels serveis d’assessorament a empreses. Per exemple, venia un empresari que tenia problemes amb un fil per aconseguir el teixit que volia, aquí fèiem una anàlisi del fil i li donàvem un informe que l’ajudava a prendre decisions. Per tant, eren encàrrecs concrets, amb un inici i un final.
I ara?
Amb el temps, la relació amb Eurecat s’ha intensificat i això ha consolidat la línia de treballs de projectes d’investigació més as llarg termini. Això també vol dir que treballem més internament.
Què es busca ara en els teixits que no es buscava abans?
Sobretot s’ha canviat els materials, es busca treballar amb materials sostenibles, que siguin reciclables, compostables o biodegradables. S’està tornant molt a la fibra cel·lulòsica. Això implica analitzar característiques relacionades amb la transpirabilitat i la confortabilitat.
Això encareix el producte?
Sí, però és un valor afegit.
I comporta un canvi d’orientació per al laboratori?
Aquí no iniciem línies de treball, ens adaptem al que se’ns demana. Ara arriben més peticions relacionades amb la sostenibilitat i, per tant, anem cap aquí. Comprem maquinària que ens ajudi a mesurar aquestes característiques.
Quina és la darrera adquisició que heu fet?
Hem adquirit un colorímetre que ens permet fer l’anàlisi dels colors, per quan es fan tintures. Analitzem les diferències de colors, si el color és sòlid, que no hi hagi pèrdues, etc.
Els tints i la sostenibilitat són compatibles?
L’any passat vam treballar en la tintura de llana amb tints naturals. Però la llana té un problema, quan es tinta cal afegir-li substàncies complementàries que solen portar metalls. Queda molt bé dir ‘tintat amb tints naturals’, però si els components que s’hi han d’afegir són més contaminants que el tint, no serveix de res. En aquest cas vàrem fer tractaments alternatius perquè la llana absorbís més fàcilment el tint sense haver d'utilitzar metalls. Vam treballar amb plasma i amb quitosan, un component que prové de les closques dels crancs i que, entre altres propietats és antibacterià, però que facilita l’absorció del tint. Al final de tot aquest procés ens calia comparar l’efecte del tint estàndard amb el del natural. L'ull humà no és capaç de distingir la diferència. És aquí on el colorímetre hi té un paper cabdal.
Explica’ns el trajecte d’un material que s’hagi creat aquí.
Vam fer un projecte interdisciplinari, en col·laboració amb l’Hospital de Mataró. Vam crear un protector per als peus per a malalts enllitats amb diabetis. Aquests pacients pateixen molt de llagues als peus. En aquell moment els protectors eren d’un sol ús i poc transpirables. Vam crear un producte que fa funcionar molt bé, era transpirable i el malalt se’l podia emportar a casa i rentar-lo perquè es podia tornar a utilitzar. La feina que es va fer en aquest projecte va ser molt interessant.