Next diba

La UE canalitzarà els fons a través de tres pilars essencials:

• Ajudar els països en la seva recuperació: Els plans de recuperació i resiliència que estan presentant els països que voluntàriament sol·liciten aquestes ajudes han d’adequar-se, entre d’altres qüestions, a les prioritats definides per la UE en matèria de digitalització i transició verda.
• Rellançar l'economia i suport a la inversió privada: L'objectiu és fer créixer l'economia a través del suport a sectors i tecnologies clau i mobilitzar capital per la solvència de companyies viables.
• Aprendre de l'experiència de la crisi: El Pla de Recuperació contempla l'enfortiment dels programes de salut i reserva de subministraments essencials de la Unió Europea (RescEU), a més d'impulsar la innovació i la investigació en el àmbit sanitari.

Els dos instruments de major volum del Next Generation EU són els següents:

• El Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR) constitueix el nucli del Fons de Recuperació i està dotat amb 672.500 milions d'euros, dels quals 360.000 milions es destinaran a préstecs i 312.500 milions d'euros es constituiran com transferències no reemborsables. La seva finalitat és donar suport a la inversió i a les reformes als Estats Membres per aconseguir una recuperació sostenible i resilient, alhora busquen promoure les prioritats ecològiques i digitals de la Unió.

• El REACT EU està dotat amb 47.500 milions d'euros. Els fons de REACT EU operen com a fons estructurals, però amb més flexibilitat i agilitat en la seva execució. El REACT EU promourà la recuperació ecològica, digital i resilient de l'economia.

Per tal de poder rebre suport econòmic en el marc del MRR, els Estats membres de la Unió Europea han de preparar el seu Pla Nacional de recuperació i resiliència on s’estableixi el programa d’inversions i de reformes per als anys 2021-2023, com a màxim el 31 d’abril de 2021.

Des de la seva presentació, la Comissió Europea disposa de dos mesos per avaluar-lo sobre la base de criteris transparents. A continuació, el Consell Europeu disposa de quatre setmanes per aprovar-lo. Un cop aprovat, es pot procedir al desemborsament dels fons que li corresponen a l’Estat en qüestió.

• Comissió per a la Recuperació, transformació i Resiliència encarregada de dirigir i coordinar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta comissió estarà formada pel president del Govern i les vicepresidències; els ministres; els secretaris d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Hisenda, Pressupostos i Despeses i Drets Socials; el responsable del centre directiu del Ministeri d’Hisenda en matèria de fons europeus (actualment, la Direcció General de Fons Europeus); i el responsable del Departament d'Afers Econòmics i G20 del Gabinet de la Presidència del Govern.

• Comitè Tècnic, que donarà suport tècnic i legal a la Comissió, que definirà seva composició atenent, amb objectivitat, a criteris tècnics en funció de competència i experiència en la gestió de fons i ajudes europeus. Aquest òrgan comptarà amb un màxim de 20 membres. El Departament d'Afers Econòmics i G20 de la Presidència de el Govern serà l'encarregat de realitzar el seguiment de el Pla de Recuperació transformació i Resiliència.

• Fòrums i grups d'alt nivell impulsats pels diferents ministeris dels principals sectors implicats. Hi participaran departaments ministerials, representants del sector privat, agents socials, col·lectius i de la societat civil) i serviran d'espais de debat, informació, assessorament i seguiment de programes.

• Conferència sectorial, la qual canalitzarà la participació de les comunitats autònomes i dels governs locals. Aquesta conferència estarà presidida per la ministra d'Hisenda i en ella hi participaran els consellers competents de les comunitats i ciutats autònomes. Podran ser convocats els representants de l'Administració local que siguin designats per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

• El centre directiu del Ministeri d'Hisenda amb competència en matèria de fons europeus (actualment, la Direcció General de Fons de l'Ministeri d'Hisenda) serà responsable davant les institucions europees de cara a la rendició de comptes i el control dels mecanismes de l'Instrument Europeu de Recuperació.

Els diferents ministeris estan obrint aquests processos de consulta per tal que les administracions públiques i altres agents econòmics puguin presentar els seus projectes de transformació i resiliència. Es tracta d’elements consultius que permeten als ministeris identificar projectes tractors relacionats amb un cert àmbit (com per exemple, l’hidrògen verd, la despoblació, o la connectivitat 5G arreu del territori), i poder definir així futures convocatòries de subvenció.

Així doncs, presentar un projecte a aquest mecanisme consultiu no és sinònim de presentar el projecte a una convocatòria d’ajudes, ni  tampoc és obligatori per poder accedir a les ajudes econòmiques que es determinin.

Són una nova figura administrativa creada pel govern d’Espanya, que fa referència a un conjunt de projectes tractors, de caràcter transformador, en àrees estratègiques i que involucra a agents públics i privats.

Es tracta d’un projecte únic o integrat que ha de:

• Contribuir al creixement econòmic, la creació d'ocupació i la competitivitat Industrial, amb efectes positius en el mercat interior i la societat.
• Combinar coneixements, experiències, recursos financers i actors econòmics per tal de solucionar importants deficiències de mercat o sistemàtiques i desafiaments socials.
• Tenir un important caràcter innovador o valor afegit en matèria d'I+D+i
• Tenen importància quantitativa o qualitativa, amb un abast particularment ampli o alt risc tecnològic o financer.
• Contribuir als objectius identificables de el Pla "Espanya pot", particularment en relació amb els objectius marcats per l’instrument Next Generation EU.

L’aprovació dels PERTE correspon al consell de ministres a proposta del Ministeri de l’àrea a què fa referència. Després de la seva declaració, caldrà registrar-lo al Registre Oficial de PERTE, el qual dependrà del Ministeri d’Hisenda.

• 1 febrer 2020: Els projectes iniciats a partir d'aquesta data són elegibles per accedir al finançament europeu.
• Desembre 2020: Aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat 2021, que incorporen en la seva partida de despeses 26.634.000 € procedents de Next Generation EU.
• 22 desembre 2020: Aprovació del Reial decret llei que regularà la gestió dels fons europeus a Espanya.
• 31 de desembre de 2020: Publicació de el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència; i de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021.
• Gener 2021: Comença el termini per a la presentació oficial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència dels Estats membres a la Comissió Europea. La Comissió Europea disposa de dos mesos per avaluar-lo, mentre que el Comitè Econòmic haurà de valorar el compliment dels objectius en un termini màxim de 4 setmanes.
• Febrer 2021: Aprovació del Reglament europeu que regularà el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.
• Abril 2021: Finalitza el termini per a la presentació oficial de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a la Comissió Europea.
• Juny 2021: Finalitza el termini màxim perquè la Comissió Europea emeti els seus dictàmens.
• Juliol 2021: Finalitza el termini màxim perquè el Consell Europeu emeti el seu dictamen.
• 2022: Es decideix l'assignació del segon tram (30%) del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR).
• Desembre 2022: Data límit perquè el 60% de l' MRR estigui compromès.
• Desembre 2023: Data per que el 100% de l'MRR estigui compromès.
• Desembre 2026: Data límit per a l’execució de projectes.

• Transició energètica justa i inclusiva. Eficiència energètica (EELL).
• Infraestructures i ecosistemes resilients (projectes de conservació i restauració d’ecosistemes i la seva biodiversitat, litoral i els recursos hídrics, i mobilitat sostenible).
• Impuls de la indústria de la cultura i de l'esport.
• Regeneració urbana.
• Protecció social.

Com a norma general, el MRR només finançarà despeses no recurrents que suposin un canvi estructural i tinguin un impacte durador sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l'ocupació. Abasta un ampli ventall d'inversions en capital humà (educació, formació, salut, protecció social ...), capital fix (infraestructures, R + D + I ...) i capital natural (fonts d'energia renovable natural, protecció i restauració de l'entorn, mitigació o adaptació al canvi climàtic ...). Totes aquestes inversions poden canalitzar-se a través d'instruments financers, esquemes d'ajudes, subsidis o altres mecanismes.

El Marc Financer Pluriennal tradueix les prioritats polítiques de la Unió en termes financers per a un període determinat, en aquest cas, per als anys 2021 al 2027, i estableix els imports màxims de despesa comunitària per a cadascuna d’aquestes prioritats. També inclou les fonts d’ingressos o recursos propis de la UE.