Economia - 03/12/2024 14:50 h. - Núria Peláez

La facturació de les empreses del Vallès Oriental va créixer un 9,3% el 2022 i es preveu un +8,7% per al 2023

  • Segons l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, la comarca creix per sota del conjunt de la província.
  • Lliçà de Vall, Parets i Martorelles generen una facturació per càpita superior als 100.000 euros.
  • 19 empreses de la comarca se situen entre les 250 amb major facturació de la província.
  • Al conjunt de la província, la facturació empresarial va créixer prop d’un 20% el 2022 i es preveu un +9,2% per a 2023. Seat i Lidl continuen liderant el rànquing provincial per facturació.

L’impacte de la pandèmia de la covid-19 en termes de facturació al Vallès Oriental es va traduir en una lleugera disminució del 0,3 % del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar a nivell prepandèmia amb un increment de l’11,3 %. El 2022 l’augment interanual ha estat del 9,3 %, molt inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (19,7 %). Segons l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, la projecció de la facturació pel 2023 preveu un increment del volum de negoci del 8,7% aal Vallès Oriental, 0,5 punts percentuals inferior al previst a la província.

El teixit empresarial del Vallès Oriental genera un volum de negoci de 22.759 milions d’euros i ocupa a 91.116 treballadors, un 6,1 % més que l’exercici anterior. Tres municipis generen una facturació per càpita superior als 100.000 euros. Es tracta de Lliçà de Vall (202.757 euros per habitant), Parets del Vallès (164.761 euros per habitant), i Martorelles (140.661 euros per habitant).

El Vallès Oriental és una de les comarques amb un menor nombre d’empreses petites en termes de xifra de negoci. El 55,0 % de les 7.298 empreses de la comarca facturen menys de mig milió d’euros, quan l’agregat de les comarques barcelonines és del 58,0 %. En canvi, és la segona comarca amb empreses amb facturació elevada. Concretament, hi ha 387 empreses, el 5,3 % de les empreses de la comarca, que facturen més de deu milions d’euros. El volum de negoci d’aquestes empreses aplega el 70,1 % de la facturació comarcal.

Les 27 primeres empreses en termes de facturació presenten un volum de negoci superior als 100 milions d’euros, i entre aquestes empreses acumulen el 23,4 % de la facturació generada per totes les empreses de la comarca. Un total de 19 empreses de la comarca figuren entre les 250 de la província amb major volum de negoci. Entre les cinc primeres empreses per volum de facturació es troba una societat mercantil del grup Grifols, Instituto Grifols, ubicada a Parets del Vallès; Jacobs Douwe Egberts amb seu a Mollet del Vallès; Marelli España, amb seu a Llinars del Vallès; Biokit amb seu a Lliçà d’Amunt; i S & P Sistemas de Ventilacion, amb seu a Parets del Vallès.

 

El teixit de la província

Pel que fa al conjunt de la província de Barcelona,Les empreses amb seu social a la província de Barcelona van facturar 348.680 milions d’euros l’any 2022, un 19,7% més que l’any anterior, el que suposa el 81,4% de la facturació total d’empreses catalanes. Són dades de l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, que estima que la facturació del 2023 arribarà a 380.626 milions d’euros, un 9,2% superior a la del 2022. L’ocupació generada per les empreses de la província va créixer un 5,9% de 2021 a 2022, i suposa 1.412.937 llocs de treball.

Si s’analitza l’evolució de la facturació de la província en els darrers 10 anys (gràfic adjunt), la xifra ha augmentat un 31,1% des de 2014. L’evolució mostra dues reduccions el 2017 i 2020, coincidint amb el procés i la pandèmia de Covid-19 respectivament.


El sector que lidera la facturació a la província és, com l’any anterior, el d’Altres tipus de comerç a l'engròs, que engloba el comerç a l'engròs especialitzat de mercaderies i de productes intermedis, excepte els agraris, que no siguin per a ús domèstic, i el comerç a l'engròs no especialitzat. En segon lloc continua químiques i farmacèutiques, que ostentava la primera posició al 2020. Els deu primers sectors per facturació del 2022 són els mateixos que els del 2021, a excepció de l’entrada de comerç a l'engròs de TIC i maquinària i la sortida d’Informació i comunicacions, que passà a ocupar l’onzena posició. Aquests deu primers sectors concentren el 55,3% de la facturació (el 56,2% el 2021).


Si es comparen els sectors segons el seu resultat d’explotació, en canvi, el rànquing de beneficis l’encapçala el sector d’activitats immobiliàries, seguit a poca distància per la indústria extractiva, degut a l’increment de facturació de l’empresa Iberpotash. En tercer lloc es mantenen les activitats financeres i d’assegurances.

El 2022 consolida la recuperació de la pandèmia. Així, si del 2019 al 2020 només 6 dels 38 sectors van augmentar la seva facturació, i del 2020 al 2021 ho van fer 33, del 2021 al 2022 tots els sectors l’han augmentada. Destaca l’elevat increment dels dos sectors que més van reduir la facturació durant la pandèmia: l’hosteleria (79,4%) i les activitats artístiques, recreatives i altres serveis (46,3%). També registren increments importants les activitats financeres i d’assegurances (41,0%) i el comerç a l'engròs de TIC i maquinària (35,3%). L’elevat increment del sector d’indústries extractives (85,7%) es deu l’increment de facturació de l’empresa Iberpotash.

"L'informe confirma el bon estat de l'economia catalana i de la província de Barcelona. Tots els sectors econòmics creixen en facturació i, a més, s'incrementa en nombre de societats, ocupació i beneficis", ha destacat la diputada de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, Ana Maria Martínez, durant la presentació de l'informe.

 

TOP25 d’empreses amb més facturació

El 73,1% de les empreses de la província facturen menys d’1 milió d’euros. Per contra, 250 grans empreses (el 0,25% del total) concentra el 38,3% de la facturació de la província. Hi ha 28 empreses que facturen més de mil milions d’euros anuals, xifra que suposa el 17,9% del volum de negoci total de les societats mercantils de la província de Barcelona.

22 de les 25 empreses amb més facturació l’any 2021 es mantenen el 2022. Entren al TOP25 TD Synnex Spain (que mou la seu social d’Alcobendas a Barcelona, on ja l’havia tingut), que passa de facturar 1.600 milions el 2021 a 1.765 milions d’euros el 2022; Meroil SA, que passa de facturar 608 milions el 2021 a 1.108 el 2022; Biomar Oil SL, que passa de facturar 65 milions el 2021 a 1.069 el 2022. Les tres empreses que surten d’aquest rànquing són Euromadi Iberica SA, Condis Supermercats SA i Federació Farmacèutica SCCL.

La facturació per comarques

La demarcació de Barcelona aplega el 81,4% de la facturació de les societats mercantils amb seu a Catalunya (81,7% el 2021). Totes les comarques de la província de Barcelona van augmentar la facturació el 2022. L’ordre de les comarques segons facturació es manté igual al del 2021, i continua liderat pel Barcelonès, seguit pel Baix Llobregat i el Vallès Occidental. El Barcelonès concentra el 43,9 % de les societats mercantils de les comarques barcelonines, el 40,0 % (139.585 milions d’euros) del volum de negoci de la província i el 46,5 % de l’ocupació amb 656.776 persones treballadores. L’estimació per a 2023 mostra un increment de facturació a totes les comarques, que va del 8,5% al 9,4%. La facturació per càpita del 2022 és de 60.143 euros, un 18,3% superior a la de 2021. El Baix Llobregat avança a Osona i lidera la comarca amb una major facturació per càpita. el Vallès Occidental i el Barcelonès les segueixen.


Per municipis destacar l’efecte de capitalitat de Barcelona, que aplega el 35% de la facturació provincial, mentre que Sant Cugat se situa per primer cop com el segon municipi amb més volum de negoci.

Consulta l'Informe d'Estructura Empresarial complet.

Aquest projecte de la Diputació de Barcelona respon a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 “Promoure el creixement econòmic”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

La diputada de Desenvolupament Econòmic i Turisme de la Diputació de Barcelona, Ana Maria Martínez, i representants de l'Ajuntament de Manresa, durant la presentació de l'informe. Foto: Diputació de Barcelona

<< Tornar al llistat de notes de premsa

Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi

Cedim les imatges (vídeo i fotografies) als mitjans de comunicació que vulguin fer-ne ús, sempre que se'n citi la font i exclusivament per a contextualitzar aquesta notícia.