Encara que per a la majoria de nosaltres aquesta situació ens sembli del tot normal, els éssers humans hem passat més del 95 % de la nostra història en entorns naturals no urbanitzats. De fet, no va ser fins ben entrat el segle XVIII, arran de la revolució industrial, que la població es va començar a desplaçar del camp a la ciutat, perquè era allà on hi havia majors oportunitats laborals.
L’entorn ha canviat de manera molt i molt ràpida, però els nostres gens van a un altre ritme i necessiten més de 200 anys per adaptar-se a aquests canvis. El distanciament de la natura, concomitant a aquesta situació, ens allunya també de la nostra pròpia naturalesa. I és que tot i que vivim en societats artificials, els nostres cossos estan adaptats a l’entorn natural. Perquè som natura! Estem fets de l’aire que respirem, dels aliments que ingerim i que ens proporciona la terra, de l’aigua que cau en forma de pluja i la que procedeix de zones elevades a les muntanyes i circula pels rius... El distanciament de la natura ens predisposa a l’ansietat, a la depressió i a malalties diverses.
Necessitem la natura per gaudir d’una bona salut, física, mental i emocional.
Estem malalts per dèficit de natura. Així ho va anomenar Richard Louv per primera vegada el 2008 al seu llibre Last child in the woods (“El darrer nen dels boscos”), per referir-se als efectes negatius que patim les persones per viure allunyades i desconnectades del medi natural. I és que vivim vides totalment desnaturalitzades. Passem la major part del temps en espais tancats i artificialitzats, sota llums que alteren els nostres bioritmes, en contacte amb materials sintètics, derivats dels plàstics i carregats de tòxics. El mateix passa amb els articles que consumim diàriament (roba, joguines, sabons, perfums, productes alimentaris…), que de naturals en tenen ben poc. Tot això ens allunya de la nostra essència i ens fa infeliços. A més, ens predisposa a tota mena de malalties, tant físiques com mentals.
La bona notícia és que aquesta situació és reversible i admet solucions relativament senzilles. Ens hem de NATURALITZAR com a persones i hem de naturalitzar els espais que habitem, tant les estances interiors com el medi exterior, sobretot el més proper. En les pàgines properes descobrirem algunes propostes que ens ajudaran a aconseguir-ho! Aquestes agendes volen, doncs, traçar un camí que ens ajudi a reconnectar amb la (nostra) naturalesa, a reconciliar-nos amb ella, per viure una vida més plena, saludable i sostenible.
La natura conté totes les respostes... així que quan et sentis confós/osa i perdut/uda, observa-la amb deteniment, busca el verd natural més proper, mira cap al cel, descalça’t i pren terra, escolta el cant dels ocells o olora una flor...
Naturalitza’t i, segurament minuts després, ho veuràs tot més clar!
Tenim un curs per endavant per viure una aventura naturalment salvatge. Desitgem que sigui apassionant i inspiradora! Ens hi acompanyes?
