$community_name

Els adults d’aquest corc tenen el cos lleugerament pla i una longitud de 15 a 25 mm. Presenten una coloració marró fosc amb una pubescència (pels curts) grisa que freqüentment forma bandes transverses en els èlitres (primer parell d'ales endurides). Les antenes són bastant llargues, arribant a ser 1/3 o més de la longitud de l’insecte (Veure foto 1).

L’adult d’aquest insecte es pot confondre amb altres cerambícids que també ataquen la fusta, però es pot diferenciar per la seva mida, coloració, pubescència i la presència d'una zona brillant al pronot (placa dorsal del primer segment del tòrax).

Les larves són de color blanquinós i arriben a assolir una mida de 31 mm de llargada (veure foto 2).

Aquestes larves es poden diferenciar de les d’altres insectes xilòfags anóbids (veure fitxa Anobium punctatum) i líctids (veure fitxa Lyctus brunneus) perquè les larves d’Hylotrupes generalment tenen una mida més gran que els altres grups i unes potes molt petites, quasi indistingibles a simple vista. També es poden diferenciar de la resta de larves de cerambicids per la presència de tres petits ocels (ulls simples) a ambdós costats del cap, mentre que altres cerambicids només tenen un a cada costat.

El seu atac també es pot diferenciar dels altres corcs de la fusta, ja que són els únics que tenen uns orificis de sortida dels adults ovalats i de contorn irregular i els excrements (serradures que surten pels orificis) d'una mida superior a les altres espècies.

L’atac d’aquest corc es pot detectar amb facilitat, observant els orificis ovalats que presenta la fusta atacada, realitzats per la sortida dels adults. Aquests orificis presenten un diàmetre màxim de 6,5 a 10 mm i es caracteritzen per tenir un contorn irregular. Una altra indicació de la seva infestació és la presència de serradures amb excrements d'una mida d’1 a 1,2 mm de longitud, a les proximitats dels orificis de sortida dels adults. Igualment, les galeries que realitzen les larves d’aquest insecte, són molt superficials i en ocasions es poden observar externament, donant a la fusta un aspecte ondulat al llarg de la galeria, que no s’observa en altres espècies de corcs de la fusta.

Abans de poder confirmar l’atac d’aquest insecte per signes externs visibles (orificis, galeries visibles externament, etc.) es pot detectar la seva presència pel soroll rítmic que realitzen les seves larves quant s’alimenten. Aquest soroll, que és produït per les mandíbules de les larves de mida mitjana i gran quan mosseguen la fusta a l’interior de les seves galeries, pot ser audible a una distància d'un o dos metres. Durant els mesos d’hivern (desembre a febrer) aquest soroll no és detectable, ja que l'alimentació de les larves disminueix molt o no es produeix.

Aquest insecte ataca exclusivament l’albeca de les fustes toves, principalment pi. Pot atacar tant les fustes estructurals com les ornamentals de les edificacions, i generalment prefereix fustes que tinguin menys de 10 anys, però pot reinfestar fustes més antigues. Els danys, tant estètics com estructurals, ocasionats per aquest insecte són bastant ràpids i generalment més greus que els produïts per altres coleòpters xilòfags, així, l’aparició d’un únic forat a la fusta, pot indicar la presència d’importants danys al seu interior.

Les femelles d’aquest corc, poc desprès del seu aparellament, comencen a dipositar els ous en petits grups a l’interior d'escletxes naturals de la fusta o a la unió de dues peces de fusta estructural, gràcies a un llarg oviscapte retràctil. Aquesta oviposició es realitza durant cinc dies i una femella diposita uns 40-50 ous, malgrat en ocasions s’ha observat com una femella pot arribar a produir més de 150-200 ous. Els ous presenten un període d’incubació d'uns 9 dies, després dels quals surten unes petites larves que penetren a la fusta i comencen a alimentar-se. Aquest primer estadi larvari no pot sobreviure en fustes que tinguin un contingut d’humitat inferior al 10%. Les galeries realitzades per aquestes petites larves a l’interior de la fusta, generalment les fan paral·leles a la fibra i prop de la superfície. Segons la larva va creixent, va realitzant galeries de secció el·líptica cada cop més grans. Les serradures que produeixen les larves durant la seva alimentació és granulosa i composada per pellets d'una mida de 1 a 1,2 mm de longitud de fusta digerida (excrements) i partícules de fusta no digerida amb formes i mides irregulars. Aquestes serradures es van compactant a l’interior de les galeries realitzades per les larves (veure foto 3). Les larves de H. bajulus poden alimentar-se molt a prop de la superfície de la fusta atacada, però mai travessa la fina capa que mantenen entre la galeria i l’exterior.

El període larvari pot oscil·lar entre 2 i 10 anys en funció de l’estat de la fusta i les condicions ambientals. El desenvolupament larvari és més ràpid a temperatures de 20-31 ºC i una humitat relativa del 80-90%. Igualment, una fusta amb un contingut d'humitat per sobre del 10% (entre el 20 i el 28%) i amb molts nutrients, pot contribuir que aquest insecte presenti un cicle de vida més curt. La duració del cicle biològic d’aquest insecte en fustes estructurals a l’interior de les edificacions sol ser de 3 a 6 anys. Si la fusta és vella (amb baix contingut nutritiu) o es troba en condicions extremes de temperatura i/o humitat, les larves poden romandre fins a 12-15 anys al seu interior. Durant els mesos d’hivern (desembre a febrer) l'alimentació de les larves disminueix o no es produeix.

Quan les larves s’alimenten, es pot sentir un soroll rítmic produït per les seves mandíbules quan mosseguen la fusta a l’interior de les seves galeries. En el cas de les larves més grans (de 2 a 3 anys) aquest soroll es pot sentir a una distància d’un o dos metres.

Al final del període larvari, la larva arriba a tenir una mida de 20-22 mm de longitud i 6 mm d'amplada, dirigeix la seva galeria cap a les capes superficials de la fusta i realitza un orifici de sortida de secció el·líptica i de mida 3-5 x 7-10 mm. Posteriorment la larva tapa l’orifici amb excrements i fragments de fibres de fusta i es retreu en una cambra pupal on es transforma en pupa. La pupa roman durant 20 dies a l’interior d’aquesta cambra fins a transformar-se en adult. L’adult abans de sortir es queda uns dies a la cambra pupal i posteriorment tornarà a obrir el forat que li permet sortir a l’exterior.

La sortida dels adults, generalment es produeix als mesos de juny, juliol i agost. Poc després de la sortida dels adults, es produeix l’aparellament, tancant així el cicle biològic. En condicions òptimes, les femelles adultes viuen uns 10 dies i els mascles 15 dies.

Malgrat els adults d’aquests insectes són bons voladors, freqüentment reinfesten les fustes d'on han sortit.

Primer s’ha de determinar l'espècie de corc i comprovar que l’atac és actiu.

La presència d’aquest insecte determina el tipus de fusta que pot atacar (únicament l’albeca de fustes toves), i per tant, sobre quines estructures realitzar les intervencions.

En el cas que es trobi un atac actiu d’aquests insectes, i bé per aspectes estructurals o estètics es fa necessària una actuació, en funció de la importància de l’atac, es valorarà la substitució de la fusta, l'aplicació localitzada de plaguicides, o la fumigació, segons s’ha indicat en el control del corc comú dels mobles (Anobium punctatum) (veure fitxa Anobium apartat de control).