Ortocromatisme i pancromatisme
L’ortocromatisme fa referència a les pel·lícules fotogràfiques que només són sensibles als segments blau i verd de l’espectre lumínic. Els objectes de l’espectre blau, com un cel clar, s’impressionen en el negatiu i es transformen en zones clares en els positius. En canvi, la resta de colors són captats de manera deficient, com per exemple el vermell: com que no està impressionat es veu obscur quan es positiva. Això explica que aquestes pel·lícules es puguin revelar en el laboratori amb una llum de seguretat vermella, a la que són insensibles.
La tecnologia de les emulsions fotogràfiques va avançar progressivament durant el segle XIX i finalment, el 1905, va aparèixer la primera generació de pel·lícules pancromàtiques, és a dir, de material sensible a tot l’espectre de les tres bandes òptiques principals: vermell, verd i blau. L’observació ortocromàtica/pancromàtica resulta molt útil per situar cronològicament les fotografies antigues.
Foto: Montserrat Baldomà