Comparteix

Espai públic

La gestió dels beneficis del verd i blau urbà

CONTEXT

© muratart / Shutterstock.com

La reconnexió de les persones amb la natura i l'impuls de l'activitat física habitual en entorns verds i blaus és una de les estratègies que més pot contribuir a reduir l'impacte negatiu que ocasionen diferents aspectes de l’entorn urbà sobre la salut.

Els espais verds i blaus urbans, ben gestionats, aporten beneficis ecològics, ambientals, socials i econòmics a la ciutat i una bona diagnosi de la infraestructura verda existent, repercutirà en més beneficis ambientals, però també en la nostra salut física i psíquica.

Nombrosos estudis recents demostren com la presència d’espais verds a les ciutats, degudament planificats i gestionats, pot tenir uns efectes molt favorables tant per a la salut física com mental de la població (Gascon et al. 2016). De la mateixa manera, el contacte amb espais blaus (rius, mars, llacs, fonts) també s’ha vist que ajuda a millorar la salut mental i a incrementar l'activitat física (Gascon et al. 2017). En conjunt, els espais naturals ofereixen un lloc per la interacció social i contribueixen a la cohesió social del barri, amb els beneficis que això implica sobre la salut personal (Frumkin et al. 2017).

Llegir +/-

En els darrers anys s’està analitzant a fons els efectes que la biodiversitat dels espais naturals pot tenir sobre la salut humana, és a dir, com la riquesa del patrimoni natural pot interactuar sobre les persones. En aquest sentit, diverses evidències científiques apunten que una major diversitat biològica, associada normalment a un major grau de naturalitat i conservació dels espais verds i blaus, comporten una millora de la microbiota interna de les persones (conjunt de microorganismes que habiten dins del cos humà) i del sistema immunològic (Gascón et al. 2015).

Els sòls dels entorns urbans són molt heterogenis i estan fortament condicionats per l’activitat humana. Han rebut una atenció cada vegada més gran en els darrers anys, i plantegen una sèrie de qüestions i reptes sobre la salut humana. Per un costat resulta convenient disposar d’espai públic amb àmplies cobertes de sòl permeable, amb una bona capacitat de retenció d’aigua i d’infiltració. Aquests dos factors resulten molt convenients per l’estalvi d’aigua de reg i per la mitigació dels efectes del canvi global, especialment en zones amb inundacions, situades en indrets que tendeixen a canalitzar l’aigua quan hi ha pluges torrencials. D’altra banda la transpiració de l’aigua del sòl contribueix a millorar les condicions dels microclima (humitat relativa, temperatura) i te els seus efectes sobre la salut. Si bé és conegut que en alguns casos els sòls poden acumular agents patògens, productes tòxics i radioactius causant intoxicacions i malalties diverses (Steffan et al., 2017) les connexions entre els sòls urbans i la salut humana serà probablement una àrea de recerca creixent en un futur pròxim.

En síntesi, els mecanismes pels quals els espais verds (i blaus) contribueixen a un millor estat de salut són:

  1. augmenten l’activitat física
  2. redueixen l'estrès i produeixen sensació de recuperació només pel fet d’observar d’espais naturals
  3. proporcionen serveis ecosistèmics, donat que la vegetació absorbeix de contaminació atmosfèrica, i ofereix ombra i refrigeració gràcies a la evapotranspiració de l’aigua entre altres,
  4. generen un lloc on la comunitat pot desenvolupar activitats contribuint a una major cohesió social, qualitat de vida i satisfacció personal,
  5. proveeixen biodiversitat i estimulen la resposta del sistema immunològic.
    (Gascon et al., 2015; Rook, 2013; Sugiyama et al., 2008; WHO, 2016b; Wolf and Robbins, 2015).
 

OBJECTIU

  • Millorar la qualitat ambiental de la ciutat mitjançant l’establiment d’una xarxa d’espais verds i blaus adequadament planificada i conservada.
  • Garantir, a tota la població, l’accés equitatiu a espais verds i blaus per promoure el desenvolupament de l’activitat física i la cohesió social.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Promoure un increment dels espais verds i blaus urbans de qualitat. Garantir una distribució equitativa a tota la ciutat, per tal de que tots els ciutadans puguin gaudir dels beneficis d’aquests espais.
  • Afavorir activament la presència d’espais amb el major grau de naturalitat possible, ja que això incrementa la diversitat d’espècies i els efectes beneficiosos sobre la salut de les persones.
  • Implementar mesures de gestió dels espais verds i blaus urbans per afavorir la diversitat d’hàbitats i espècies, reduint al màxim, per exemple, l’ús de plaguicides, utilitzant espècies autòctones i materials naturals, i potenciant la màxima naturalització dels espais sempre que sigui possible.
  • Incrementar la superfície se sòl permeable per afavorir la infiltració de l’aigua en cas de pluges torrencials, i per la regulació del microclima.
  • Potenciar la regeneració natural dels espais no ocupats, facilitant la seva naturalització amb mesures baixa intensitat, impacte i cost, que facilitin la recuperació dels hàbitats i les espècies.
  • Connectar els espais verds i blaus urbans amb els espais naturals periurbans i amb el conjunt del patrimoni natural de la regió, construint la denominada infraestructura verda. A tal efecte és necessari mantenir la continuïtat entre els espais i la potenciació de corredors verds i blaus que, a més, apropen la natura a la ciutadania i promoure l’activitat física.
  • Implementar les recomanacions de l’OMS en el sentit que hi hagi una zona de verd urbà d’almenys mitja hectàrea a una distància lineal de 300 m de tots els ciutadans.
  • Assegurar que els parcs estiguin dotats d’infraestructures (bancs, lavabos públics, fonts, senyalització adequada, il·luminació, accessibilitat visible, papereres etc.) per caminar, anar en bici i realitzar exercici físic, ja que està associat a un major grau d’intensitat i gaudi de l’activitat física (Gladwell et al. 2013).
  • Procurar, sempre que sigui viable, que la major part dels carrers tinguin vegetació (mínim 10 arbres per cada bloc d’edifici) per crear recorreguts més saludables amb ombra i millorar l’estètica de l’entorn construït (Kardan et al. 2015).
  • Estudiar l'ús de les espècies més apropiades en funció de l'amplada de les voreres i dels mateixos habitatges. Les principals preferències a l’hora d’escollir les espècies són: que contribueixin a augmentar la biodiversitat, que siguin autòctones, que generin poc pol·len i que siguin de fulla caduca, permetent l'entrada de sol a l'hivern en els habitatges i generant ombra a l'estiu (Cariñanos & Casares-Porcel 2011).
  • Augmentar la depuració de l'aire per la vegetació (p.ex. incrementar el recobriment vegetal mitjançant la plantació d'arbusts per sota les capçades dels arbres). Els arbres són eficients en la reducció de nombrosos contaminants.
  • En àrees amb emissions elevades de contaminació atmosfèrica a nivell superficial (p.ex. en les vies urbanes), el recobriment vegetal hauria de situar-se al llarg del carrer o via, però no recobrint-la en la seva totalitat. D’aquesta manera, els contaminants poden dispersar-se en alçada i s’augmenta la seva depuració pels arbres adjacents.
  • La vegetació es pot fer servir per tal d’atenuar el soroll. El disseny de l’arbrat amb aquesta funció ha de ser amb densitat alta, troncs gruixuts i quan major sigui l’amplada entre les vies les vehicles i els vianants millor (Van Renterghem, 2014).
  • Assegurar la presència dels espais verds i blaus en zones urbanes amb estructures denses que puguin patir més l’efecte de illa de calor urbana. Aquests espais ajuden a reduir la temperatura ambiental a les zones urbanes (p.ex. la propietat evapotranspirativa de la vegetació augmenta la humitat i l’arbrat genera ombra.)
  • Per millorar l’eficiència energètica i tèrmica dels edificis, considerar l'ús de façanes i cobertes verdes

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • No existeix legislació específica. Tanmateix, des de la Comissió Europea s’han aprovat diverses comunicacions referents a la infraestructura verda (vegeu apartat de referències).
  • Recomanacions de la OMS (garantir la presència d’un espai verd de mín. mitja hectàrea a 300 m de distancia lineal des de qualsevol punt)

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Referències científiques:

  • Basagaña, X. et al. 2011. Heat waves and cause-specific mortality at all ages. Epidemiology, 22(6); 765-772.
  • Cariñanos, P., Casares-Porcel, M., 2011. Urban green zones and related pollen allergy: A review. Some guidelines for designing spaces with low allergy impact. Landscape and Urban Planning, 101(3).
  • Frumkin, H., et al., 2017. Nature contact and human health: A research agenda. Environmental Health Perspectives, 125(7), 1-18.
  • Gascon, M. et al., 2015. Mental Health Benefits of Long-Term Exposure to Residential Green and Blue Spaces: A Systematic Review. International Journal of Environmental Research and Public Health, 12(4).
  • Gascon, M. et al., 2016. Residential green spaces and mortality: a systematic review. Environment International, 86.
  • Gascon, M. et al., 2017. Outdoor blue spaces, human health and well-being: A systematic review of quantitative studies. International Journal of Hygiene and Environmental Health, 220(8).
  • Gladwell, V. et al., 2013. The great outdoors: how a green exercise environment can benefit all. Extreme Physiology & Medicine, 2(3), 1-7.
  • Hamra, G., et al., 2015. Lung cancer and exposure to nitrogen dioxide and traffic: A systematic review and meta-analysis. Environmental Health Perspectives, 123(11), 1107-1112.
  • Héroux, M., et al., 2015. Quantifying the health impacts of ambient air pollutants: recommendations of a WHO/Europe project. International Journal of Public Health, 60(5), 619-627.
  • Kardan, O. et al. 2015. Neighborhood greenspace and health in a large urban center. Scientific Reports, 5(11610), 1-14.
  • OMS, 2016. Urban green spaces and health: A review of evidence, Copenhagen.
  • Pugh, T., et al., 2012. Effectiveness of green infrastructure for improvement of air quality in urban street canyons. Environmental Science and Technology, 46(14), 7692-7699. 
  • Santamouris, M. et al., 2015. On the impact of urban heat island and global warming on the power demand and electricity consumption of buildings - A review. Energy and Buildings, 98, 119-124.
  • Steffan, J.J.; Brevik, EC; Burgess, L.C.; Cerdà, A. (2018) The effect of soil on human health: an overview. Eur J Soil Sci. 2018 Jan;69(1):159-171.
  • Vert, C., et al. 2017. Effect of long-term exposure to air pollution on anxiety and depression in adults: A cross-sectional study. International Journal of Hygiene and Environmental Health, 220(6), 1074-1080.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Fitxa  "Impactes sobre la biodiversitat i el patrimoni natural".

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 07:40:03 +0000