Infrahabitatge

CONTEXT

Segons la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, l'infrahabitatge és tot aquell immoble que es destina a habitatge sense tenir cèdula d'habitabilitat ni reunir les condicions per a obtenir-la. Així doncs, es tracta d’un espai que s’utilitza com a habitatge però que està construït fora dels marges de les normes establertes.

Viure en un infrahabitatge pot tenir dos grans tipus de conseqüències per a la salut. Per una banda, el fet de viure en un espai amb problemes legals, és un factor estressant, que pot causar depressió i desconfort emocional. Per una altra banda, moltes vegades l’infrahabitatge està associat a problemes de inhabitabilitat derivat de les pròpies característiques de l’espai, moltes vegades fruit de les dificultats per ventilar. En aquestes condicions es poden donar situacions d’insalubritat que afavoreixen les malalties respiratòries i reaccions al·lèrgiques, trastorns de la visió i trastorns mentals, accidents domèstics, Infeccions i malalties gastrointestinals, contaminació de l´aire i proliferació de plagues d'insectes i/o rosegadors.

OBJECTIU

Detectar i resoldre les situacions d'utilització anòmala dels habitatges.
Garantir un habitatge digne i en condicions adequades la població.
Oferir les millor condicions d’habitabilitat en aquests immobles, mentre es troba un lloc de residència alternatiu.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a persones usuàries

Informar a l´administració de la situació¹.
Millorar les condicions d’habitabilitat mentre cerquem un habitatge adequat. En aquest sentit caldrà:
- Garantir unes mínimes condicions higièniques.
- Afavorir la ventilació de l’immoble i la il·luminació natural dels espais interiors.
- Estructurar uns espais d’emmagatzematge dels aliments i unes bones condicions per rentar i per rentar els utensilis de cuina. Caldrà evitar, especialment, que derivin en una presència d’humitats per la manca de ventilació.

Propostes i recomanacions per a l´administració

D'acord la Llei 18/2007 del dret a l'habitatge, si l'administració competent té constància de la presència d’un infrahabitatge ha d'obrir l'expedient administratiu pertinent per conèixer els fets sobre els quals ha de dictar la resolució. En cas d’infrahabitatge no es podran impulsar millores en l’habitatge per a que complexi les condicions legals necessàries i, per tant, l’obertura d’un expedient hauria de finalitzar en el desnonament de la unitat de convivència, i en conseqüència, en la necessitat de recerca d’un immoble alternatiu. Així doncs, es recomana que la identificació d’infrahabitatges es faci vinculada a situacions de perillositat i/o de manca de condicions d’habitabilitat bàsiques.

En el cas de disposar del posicionament tècnic i polític per fer-hi front es poden adoptar les següents mesures. Cal tenir en compte que precisaran de recursos ja que la seva aplicació obligarà a l'administració actuant a donar acolliment a les persones que pateixen aquestes situacions. En aquest cas estarem parlant de les actuacions següents:

Ordres de cessaments d'ús, o l'ordre de desallotjament i la clausura dels habitatges.
Expropiació de l'habitatge per incompliment del deure de conservació i rehabilitació, la declaració d'inhabitabilitat, etc.
Declaració d'àrees de tanteig i retracte o d'àrees de conservació i rehabilitació en zones d'alta concentració d'infrahabitatges.
Atorgament d'ajuts a les persones propietàries per resoldre les situacions contràries a l'ordenació jurídica.
Acords de col·laboració amb els serveis socials competents per reallotjar les persones afectades.
Execució subsidiària per a l'administració de les obres necessàries.
Cerca d'un habitatge digne i adequat per les famílies mal allotjades.

En determinats casos, la declaració d’infrahabitatge pot ser una eina de l’ens locals per fer front a problemàtiques complexes d’ocupacions delictives (narcopisos, plantacions etc..).

..........................

1. Cal assenyalar que davant d’una situació d’infrahabitatge no hi ha marge per a la millora de l’immoble per aconseguir condicions d’habitabilitat i per tant, la resposta de l’administració haurà de ser el desnonament de la unitat de convivència. En aquest sentit es recomana informar en els casos que la situació d’infrahabitatge generi problemes a la comunitat o per a la salut de les persones residents.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

Pla d'Accions per a l'Habitatge a l'Hospitalet de Llobregat 2013-2015. La línia d'actuació número 10 proposa sobre mesures per evitar i controlar la sobreocupació dels habitatges i les situacions d'infrahabitatge.
Grup de Treball d’exclusió social del Consell de l'Habitatge Social de Barcelona. Document amb els resultats de les reunions de treball del Grup en relació a l´infrahabitatge, la sobreocupació i el assetjament immobiliari on és veu les diferències i les interrelacions que existeixen entre aquestes problemàtiques residencials.
Projecte Housign First – Sabadell. Aquesta prova pilot de la Generalitat proposa una alternativa al model actual allotjant directament persones que viuen al carrer o en infrahabitatge a un habitatge digne i permanent.
Plan General de Ordenación Urbana para Eliminar la Infravivienda – Ceuta. Un Pla General que, entre els seus objectius, es planteja eliminar l´infrahabitatge al municipi, garantint un habitatge de recanvi.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas.
Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.