Comparteix

Habitatge

Risc de pèrdua de l'habitatge

CONTEXT

© oatawa / Shutterstock.com

La manca d’habitatge i/o la possibilitat de perdre’l afecta a la salut física i a la salut mental provocant malalties com: ansietats, depressió, aïllament, desconfort emocional, esquizofrènia, trastorn psicòtic i demències alcohòliques.

La Federació Europea d’organitzacions de sensellarisme (FEANTSA) va establir l’any 2011 una classificació que permet ampliar la visió sobre el sensellarisme incloent situacions d’exclusió residencial. Així, la tipologia ETHOS (European Typology of Homelessness and Housing Exclusion) estableix 4 grans blocs:

  • Sense sostre: Persones que viuen en un espai públic, a la intempèrie, pernocten en un alberg i/o estan forçats a passar la resta del dia en un espai públic.
  • Sense habitatge: Persones que viuen en allotjaments temporals, ja sigui per a persones sense llar, dones, persones immigrades i demandants d’asil; o en institucions residencials de manera temporal.
  • Habitatge insegur: Persones que viuen en règims de tinença insegur com pot ser l’ocupació, sota l’amenaça del desnonament, o sota l’amenaça de la família o la parella.
  • Habitatge inadequat: Persones que viuen en habitatges en estructures temporals o no convencionals, en habitatges no adequats d’acord amb la legislació (infrahabitatge) o habitatges massificats. (Veure fitxes 5.1.6. Sobreocupació i 5.4.7. Infrahabitatge). 

Llegir +/-

Pel que fa a les persones sense sostre, tenen una esperança de vida de 58 anys (30 anys inferior a la mitjana). El 79% de les persones sense llar a Barcelona tenen entre un i tres trastorns crònics.

Pel que fa a les persones sense habitatge es preveu que degut al canvi climàtic es pot agreujar per l´augment de moviments migratoris cap al nostre territori. L'increment del nombre de persones sense habitatge també pot ésser degut a un transvasament de població des de les tipologies d'habitatge insegur o habitatge inadequat.

En el cas d'habitatge insegur podria ésser resultat, entre d'altres, de l'expulsió de la població de les seves llars (de propietat o de lloguer) sense que el dret de reallotjament o altre suport de les administracions públiques funcionin adequadament.

Un exemple el podem trobar a les Meses d'Emergència, totalment col·lapsades i que tenen llistats d'espera per mesos de persones per accedir a un habitatge amb lloguer social.

Aquestes persones poden acabar desnonades sense alternativa d'habitatge pròpia, a no ser que el seu ens local emprengui algun tipus d'acció com: lloguer temporal en residència o alberg, llogar un habitatge amb el suport del programa 60/40 de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), etc. Tanmateix, en cas que aquestes accions no s'emprenguin o es facin molt tardanament, aquestes persones podrien estar abocades a l'exclusió residencial.

Pel que fa a les persones que resideixen en habitatges insegurs, té una important incidència l’ocupació, i la situació de risc de desnonament. L’expulsió de persones pot agreujar-se en aquells casos on l’administració no disposa dels mitjans necessaris per fer efectiu –per qualsevol de les vies previstes per la legislació- el dret al reallotjament.

Entre l’ocupació podem distingir 3 grans tipologies:

  • L´ocupació social. Afecta a persones o famílies vulnerables que pateixen exclusió residencial i que moltes vegades han patit la pèrdua de l’habitatge.
  • L´ocupació delinqüencial. La porten a terme persones que porten a terme activitats il·lícites en aquests habitatges, com pot ser el tràfic de drogues. Tendeixen a ser ocupacions conflictives que de vegades van vinculades a motius criminals o d’assetjament immobiliari. Cal tenir en compte que en aquests habitatges poden residir també persones en situació de vulnerabilitat.
  • L´ocupació ideològica. La porten a terme persones que, tot i tenir ingressos que els permetrien accedir a un habitatge, opten per ocupar per defensar el dret a l’habitatge.

L´ocupació no volguda (fonamentalment l’ocupació social) afecta la salut en quadres d´ansietat o depressions, i riscos col·laterals tipus cremades o caigudes per falta d´habitabilitat o salubritat. Paral·lelament, l’ocupació pot implicar viure sense subministraments bàsics, i per tant problemes d’higiene i de pobresa energètica (veure fitxa 5.1.4 Pobresa energètica). Per pal·liar aquestes situacions, sovint s’intenta connectar fraudulentament els serveis, el que pot produir accidents que afectin a les persones que realitzen l’operació o a l’edifici sencer.

En relació a viure sota amenaça de desnonament, segons les dades del Consell General del poder judicial, entre 2008 i 2017, s’han dut a terme 585.047 a Espanya i 95.000 a Catalunya. Això anterior correspon a una mitja de 58.505 desnonaments anuals a tot l’estat i 9.500 a Catalunya: 270 i 43 al dia, respectivament. No obstant cal tenir en compte que les poques dades que existeixen al respecte, normalment no recullen exactament la realitat dels desnonaments, entre d'altres qüestions cal parar atenció a que una cosa són els procediments instats als jutjats i, una altra cosa, els procediments executats. A nivell català, és al territori metropolità de Barcelona on s’acumulen la majoria d’aquests, els quals estan vinculats tant a la incapacitat del pagament del lloguer com de la hipoteca (execucions hipotecàries). Les persones que es troben immerses en processos de desnonament pateixen problemes cardíacs, de diabetis, depressions, estrès i angoixa.

Segons l´Informe “Radiografies de la situació del dret a l´habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut de Barcelona”, el 82,3% dels homes i el 70% de les dones enquestades en situació d’exclusió residencial (La Llei 24/2015 definia l’exclusió residencial en base als ingressos i el risc de pèrdua de l’habitatge,) presenta una mala salut mental, percentatges molt superiors als que presenta la població general de Barcelona (16,5% i 20,3%, respectivament).

 

OBJECTIU

  • Garantir el manteniment de l’habitatge habitual.
  • Preveure i atendre les situacions de risc de pèrdua de l’habitatge.
  • Millorar les condicions de les persones en situació de sensellarisme i aconseguir que siguin el màxim d´autònomes possible.
  • Tractar la problemàtica de les ocupacions sense títol habilitant, els possibles efectes que puguin produir en l’entorn i els mecanismes per abordar-les.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a les persones residents

Prevenció de les situacions de risc de pèrdua l’habitatge

  • Contactar amb el creditor o propietat (entitat financera, fons d’inversió, etc.) per negociar la reestructuració del préstec hipotecari o del contracte de lloguer per tal que les quotes de la hipoteca; o rendes siguin compatibles amb els ingressos actuals. Resulta convenient, en aquests casos, poder renegociar els possibles impagaments existents. A tall d'exemple: quotes o rendes de lloguer, despeses de comunitat, i subministraments bàsics.
    No s'exclou, malgrat la dificultat real, que en la renegociació es puguin adoptar acords de condonació total o parcial dels impagaments existents.
  • Adreçar-se a l’administració local per demanar suport i assessorament tant aviat com detectin que no podran fer front a les quotes de la hipoteca o les mensualitats del lloguer o, quan tinguin constància que s’inicia un procediment judicial que pot finalitzar en un desnonament.
  • Contactar amb associacions de consumidors i/o amb entitats i organismes del tercer sector per rebre suport, assessorament i apoderar-se per prendre un paper actiu en la resolució de la situació.

En situació d’ocupació:

  • Negociar amb la propietat de l’habitatge l’establiment del pagament d’un lloguer social o d’un contracte de masoveria urbana.
  • Establir relacions de bon veïnatge amb la resta de la comunitat per evitar la pressió derivada del desconeixement per part de les persones amb qui conviuen.
  • Evitar les connexions irregulars als subministraments bàsics (aigua, llum o gas) pels problemes que poden generar (accidents, sobrecàrregues a les instal·lacions veïnals, etc.). Aquests problemes poden comportar un desnonament exprés per situació d’inseguretat de l’habitatge o edificació.
  • Adreçar-se a l’administració local per donar a conèixer la situació i per demanar suport i assessorament.
  • Cercar mecanismes per regularitzar la seva situació o accedir un nou habitatge.

Propostes i recomanacions per a l´administració local

Prevenció de les situacions de risc de pèrdua de l’habitatge

  • Redimensionar (reforçar) els Serveis Socials i Serveis d’Habitatge locals en l’atenció a les persones que demanin suport per risc de pèrdua de l’habitatge [exclusió residencial] i del servei transversal dels mateixos. Atès que la solució a aquests tipus de situacions és pluridisciplinari, seria una bona opció incorporar als Serveis d'Ocupació dintre de la proposta de redimensionament d'estructures tècniques.
  • Establir o reforçar l’acompanyament i supervisió de les persones afectades per part dels serveis locals adients en un pla d'acompanyament econòmic, social i laboral, adequat a llur situació i orientat a ajudar-les a recuperar la plena autonomia.
  • Reforçar els programes oferts per l’Ajuntament que complementen els ajuts d’altres administracions, entre d’altres, ajuts al pagament del lloguer, els ajuts d’emergència, ocupació, etc.
  • Difondre els serveis existents per avançar l’arribada de les unitats de convivència afectades als serveis municipals.
  • Millorar de la coordinació amb la resta de serveis municipals, supralocals i judicials o reforçar els serveis d’intermediació en l’àmbit de l’habitatge. Inclou la col·laboració amb els serveis d’altres administracions: el Servei d’intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH) de Diputació de Barcelona o el Servei Ofideute, de la Generalitat de Catalunya.
    Aquests serveis faciliten la mediació amb la propietat i l’establiment de mecanismes per evitar el desnonament. Aquests serveis actualment ofereixen assessorament tant en casos de lloguer com d’hipoteca.

    En el cas de les províncies de Barcelona i Girona, les Diputacions i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb els consells comarcals, impulsen aquest servei amb la participació dels Col·legis d’Advocats.
  • Difondre els serveis d’assessorament en l’àmbit de l’habitatge.

Atenció a la pèrdua de l’habitatge

Si, tot i realitzar actuacions de prevenció, no es pot evitar la pèrdua de l’habitatge, es poden activar els següents mecanismes:

  • Acompanyar les unitats de convivència per facilitar una sortida adequada de l’immoble i l’accés a un recurs residencial.
  • Activar les prestacions econòmiques que permetin l’accés a un nou habitatge o en cas necessari l’accés a un recurs d’emergència per possibilitar l’allotjament de les unitats de convivència fins el moment en què puguin disposar d’un allotjament estable.
  • Disposar de recursos residencials d’emergència. Tot i que l’escenari més desitjable es disposar d’habitatges permanents on reallotjar les unitats de convivència vulnerables que perden el seu habitatge, l’administració pot necessitar recursos d’emergència per fer front a determinades situacions:
    • Centres d’emergències socials
    • Allotjaments temporals d’emergència
    • Habitatges per a emergències socials
    • Acords amb hotels o pensions

Atenció al reallotjament

  • Fomentar el parc d’habitatge assequible mitjançant l’establiment o reforç dels programes destinats a aquest objectiu. Entre d’altres:
    • Parc públic d’habitatges de lloguer. Construcció o rehabilitació d’habitatges de propietat pública per al lloguer assequible o social.
    • Xarxa de Mediació de Lloguer Social. Establiment o reforç de conveni amb l’AHC per a la gestió d’una borsa de lloguer, així com captació d’habitatges per a la mateixa.
    • Cessió d’habitatges per al lloguer, assequible o social. Els habitatges cedits poden ser propietat de l’administració (AHC), de propietat física (particular) o jurídica (entitats financeres, fons de prestació, SAREB, etc.).
      Poden incloure ajuts a la rehabilitació dels habitatges condicionats a la seva cessió.
  • Adquirir habitatges per a destinar-los al reallotjament. Entre d’altres opcions, l'exercici del dret a tanteig i retracte (Decret Llei 1/2015) sobre habitatges provinents d’execucions hipotecàries, o adquisició a preu per sota mercat.
  • Fomentar el parc d’habitatge assequible mitjançant l’establiment o reforç dels procediments administratius previstos a normativa:
    • Aplicació de la disciplina en matèria d’habitatge per a la detecció d’utilitzacions i situacions anòmales dels habitatges d’acord amb l’article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l’Habitatge.
    • Cessió obligatòria d’habitatges buits, d’acord amb l’article 7 de la Llei 24/2015 o d’acord amb l’article 15 de la Llei 4/2016.

Actuacions en relació a les ocupacions sense títol habilitant

  • Reconduir les situacions d’ocupació cap a altres alternatives habitacionals d’acord amb allò que disposa la disposició addicional tretzena de la Llei 4/2016:
    • Reallotjament. La llei 4/2016 estableix les mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social, basades en l’obligatorietat d’oferir solucions habitacionals a les persones vulnerables.
    • Incloure l’habitatge ocupat a la Borsa de Lloguer Social i regularització de l’ocupació a través d’un contracte d’arrendament de lloguer social,
    • Regularització de la situació d’ocupació mitjançant un règim de lloguer, en la modalitat de masoveria urbana o altres.
    • Reubicar la unitat de convivència en un habitatge del Fons de Lloguer Social.
  • Actuacions per facilitar la resolució de conflictes convivencials:
    • Intervenir amb un equip de mediació per facilitar la resolució dels conflictes veïnals,
    • Formar a les comunitats de veïns i veïnes per prevenir les punxades a les xarxes d’instal·lacions
  • Sancionar a la propietat pel mal estat de l’habitatge

Actuacions per tractar la problemàtica de les persones sense sostre i/o sense habitatge

  • Disposar d´ajuts i recursos per a les entitats i fundacions que treballen amb persones sense llar. Pot incloure la creació o suport a una xarxa d´atenció a persones sense llar.
  • Disposar d´allotjaments temporals d´emergència.
  • Fer campanyes de sensibilització per a la ciutadania i d’informació per a les persones sense llar.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Constitució Espanyola
  • Estatut d´Autonomia de Catalunya. Article 26, estableix que els poders públics han de desenvolupar per llei un sistema de mesures que garanteixi l´accés a un habitatge digne.
  • Llei 18/2007, de 28 de desembre. Regula l’accés de tota persona a un habitatge digne i adequat a les diverses etapes de la vida de cadascú. Aquesta llei preveu la creació d’habitatges destinats a polítiques socials i mesures per afavorir-ne l´accés a col·lectius vulnerables.
  • Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l´habitatge, defineix els habitatges d´inserció i estableix que es destini a persones amb problemes d´inserció i a llogateres d´infrahabitatges i d´habitatges sobreocupats. 
  • Llei 12/2007, d´11 d´octubre, defineix que la garantia de les necessitats bàsiques per la subsidència i la qualitat de vida de les persones recau en el conjunt d´intervencions que anomenen serveis socials.
  • Llei 13/2006, de 27 de juliol, regula les transferències públiques per fer front a les contingències que poden aparèixer al llarg de la vida
  • La Llei 24/2015, de 29 de juliol estableix una sèrie de mesures destinades a evitar els desnonaments que puguin derivar en una situació de manca d'habitatge.
  • El Decret 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització d’habitatges provinents d’execució hipotecària. crea el registre d’habitatges buits i d’habitatges ocupats sense títol habilitant, habilita el dret de tanteig i retracte de la Generalitat sobre habitatges provinents d’execucions hipotecàries, n’estableix una infracció específica per no conservació, execució forçosa de les obres necessàries i possibilitat d’expropiació temporal per entre 4 a 10 anys.
  • La Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.
  • Decret Llei 5/2019, de 5 de març, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Sobre ocupació.
  • Infrahabitatge.

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dl., 10 de maig 2021 06:47:31 +0000