Equipaments
Senyalística inclusiva
CONTEXT
Segons l’OMS, el 40% de la població mundial ha de superar algun obstacle en els entorns construïts que fa servir quotidianament. El 15% d’aquest total correspon a persones que tenen alguna mena de diversitat funcional, mentre que el 25% pateix algun tipus de limitació temporal o permanent en l’ús de l’entorn construït (una fractura òssia, haver de carregar una maleta o estar embarassada, per exemple). Es pot afirmar, doncs, que totes les persones formem part d’aquests percentatges en alguna etapa de la nostra vida.
D’acord amb aquestes dades, és fonamental promoure espais -en especial, si són de concurrència pública- amb paràmetres de disseny inclusius. Una senyalística per a tothom, que garanteixi que les persones es poden orientar d’una manera autònoma en cadascuna de les àrees que componen aquests espais, a més de poder-s’hi moure i de poder-les identificar, és un dels criteris essencials que cal adoptar. A aquest efecte, s’han de seguir unes normatives obligatòries -com ara el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)- que estableixen alguns dels principis bàsics perquè una senyalística sigui inclusiva.
En termes generals, es pot definir una senyalística inclusiva principal com aquella que integra directoris o fites d’orientació en els accessos a diferents àrees; una cartelleria d’organització general i una cartelleria de confirmació de destinació. A més a més, els possibles buits d’accessibilitat universal entre àrees es poden integrar en l’itinerari accessible per mitjà d’una senyalística complementària (com ara paviments de senyalització i guies direccionals), implementada mitjançant diferents colors i textures contrastades i expressada amb textos en diferents idiomes. La senyalística específica correspon a la que hi ha en espais específics, com ara els desplaçaments verticals.
OBJECTIU
- Garantir a totes les persones que formen la societat que poden accedir als equipaments i els poden fer servir, amb independència de les seves circumstàncies vitals.
PROPOSTES I RECOMANACIONS
- Indicar els itineraris accessibles per mitjà d’un senyal o d’un cartell amb el símbol internacional d’accessibilitat (SIA).
- Identificar, mitjançant el símbol SIA, els elements de mobiliari accessible.
- Senyalitzar i contrastar tots els elements que puguin suposar un obstacle, com ara els pilars.
- Evitar col·locar en el paviment graons o relleus aïllats. Cobrir les juntes del terra que facin més de 13 mil·límetres d’ample amb material resistent, a ras del paviment.
- Instal·lar paviment podotàctil antilliscant en sentit paral·lel a la direcció de la circulació, amb un relleu d’entre 4 i 5 mil·límetres.
- Destacar els punts d’interès de l’equipament mitjançant un paviment diferent del general, que tingui un color i una textura que es distingeixin dels del paviment podotàctil.
- Posar franges guia d’encaminament podotàctil que permetin orientar-se a les escales o a les rampes, així com franges per a la seva detecció, alineades amb els esglaons o amb l’inici d’un tram. Col·locar bandes antilliscants en les petges, i bandes reflectants en les contrapetges, per tal de poder detectar els graons.
- Senyalitzar els serveis de les instal·lacions -com ara l’accés, la sortida, l’itinerari accessible, l’ascensor, les bateries sanitàries, la cafeteria, els punts d’informació, etc.- col·locant els senyals correctament per evitar equívocs.
- Garantir la fàcil comprensió i visualització dels senyals: evitar el vermell com a co-lor de fons, evitar els blaus i grisos pàl·lids per comunicar qualsevol tipus d’informació; emprar colors contrastats entre la font, els pictogrames i el fons; utilitzar suports d’acabat mat per evitar els reflexos; escriure tota la informació en almenys dos idiomes, utilitzant fonts de lectura fàcil i que es puguin reconèixer ràpidament (de pal sec, com l’Arial), i en Braille.
- Utilitzar pictogrames i fletxes coherents amb el missatge que es vol transmetre, i optar pels acceptats internacionalment, especificats en la normativa ISO7001.
- Fer servir missatges llegibles, clars i senzills, de dimensions proporcionals a les dels senyals.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Catalonia in Venice: Senyalística.
- Nou edifici Corachan Nord.
- Mon Palais accessible.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- Código Técnico de la Edificación. “Documento Básico SUA: Seguridad de Utilización y Accesibilidad”.
- Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero.
- UNE 1-142-90: Elaboración y principios para la aplicación de los pictogramas destinados a la información del público.
- UNE 41501:2002. Símbolo de accesibilidad para la movilidad. Reglas y grados de uso.
- UNE 170002:2009. Requisitos de accesibilidad para la rotulación.
- Llei d’accessibilitat de Catalunya.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Ajuntament de Barcelona. “Guia de recursos | Barcelona Accessible”.
- Código Técnico de la Edificación. “Documento de Apoyo al Documento Básico SUA: 1. Clasificación de los vidrios según sus prestaciones frente a impacto y su forma de rotura según la norma UNE-EN 12600:2003”.
- Código Técnico de la Edificación. “Documento de Apoyo al Documento Básico SUA: 2. Adecuación efectiva de las condiciones de accesibilidad en edificios existentes”.
- Código Técnico de la Edificación. “Documento de Apoyo al Documento Básico SUA: 3. Resbaladicidad de suelos”.
- ONCE. “Documentos técnicos relacionados con materiales en relieve”.
- ONCE. “Documentos técnicos relacionados con el Braille”.
- ONCE. “Documentos técnicos relacionados con otras materias”.
- PMMT Foward Thinking Heathcare Arquitecture, Clear Code Arquitecture. “A place for all, a place Clear Code”.
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dl., 28 d’oct. 2019 15:54:38 +0000