Biblioteques populars, 100 anys d'un projecte de país
24/05/2017 02:08 h.
Avui les biblioteques populars formen part del nostre paisatge i són un element de dinamització cultural bàsic, sobretot en aquelles poblacions de menys de 20.000 habitants, però també en poblacions mitjanes. Avui les volem al centre i valorem els serveis que ofereixen a tota la població, d’infants a jubilats passant per joves estudiants o persones adultes. Però, quin n’és l’origen?
L'Escola Superior de Bibliotecàries (1915) fou l'element clau del pla general de biblioteques populars amb l’objectiu de formar professionals que dirigissin la xarxa de biblioteques que es pretenia estendre arreu del país. El 1918 es graduà la primera promoció de 6 bibliotecàries.
El 1918 es van inaugurar les 4 primeres biblioteques populars (Valls, Sallent, Olot i Les Borges Blanques) i el 14 de desembre de 1919, la cinquena a Canet de Mar. D’acord amb el pla, s’ubiquen als afores, a zones tranquil·les, amb una tipologia arquitectònica d’inspiració nord-americana, amb els llibres disposats a prestatges amb accés lliure i préstec, amb zona infantil i amb sala per activitats.
La construcció d’un país que volia facilitar l’accés a la cultura té unes arrels fortes, i només la violència i dues dictadures van aturar projectes que volien fer més lliure i més culta la gent. Era un pla que pretenia afavorir l’aprenentatge de les classes populars més enllà de les elits que ja hi tenien accés.
Els propers anys celebrarem uns quants centenaris d’uns equipaments de referència per a moltes poblacions d’arreu del país, un país que es vol lliure, per créixer i decidir cap a on va.
I l’Escola de Bibliotecàries fou només un dels centres que va crear la Mancomunitat a Barcelona i a la resta del país. La Mancomunitat va promoure i dissenyar un conjunt d'escoles de formació professional i tècnica que s'anaren obrint i que tenien per finalitat la formació de tècnics i professionals que s'havien d'incorporar a les diferents indústries i serveis del país.
Blanca Arbell, diputada d'Esquerra Republicana a la Diputació de Barcelona.