La primera fase del Llegim el Riu a les conques del Besòs i la Tordera recull una gran bateria de propostes per part de la ciutadania per millorar l’estat del riu al pas pel seu municipi
12/09/2024
Sessió a la Biblioteca de Tordera
Durant el mes de juny es van realitzar les sessions de retorn als municipis incorporats al projecte aquest 2024. Després de 12 reunions dinamitzades i més de 30 hores de debat i cocreació, es va obtenir una gran diversitat de propostes vinculades al riu en diferents àmbits.
El final de la primavera va ser un moment clau per al Llegim el Riu. Al maig es van fer les sortides de camp per recollir dades als 12 municipis incorporats aquest any, i durant el mes de juny, es van fer les dotze sessions de retorn, a Barberà del Vallès, Bigues i Riells, Les Franqueses del Vallès, Malgrat de Mar, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Sant Celoni, Santa Coloma de Gramenet, Santa Eulàlia de Ronçana i Tordera.
Cada sessió de retorn va tenir una durada aproximada de dues hores i es va realitzar a la biblioteca municipal de cada poble o ciutat, on el tàndem local va convidar a les mateixes persones voluntàries que van fer l’estudi de l’estat hidrològic i ecològic del riu durant la sortida de camp, realitzada entre els mesos de maig i juny.
Es va seguir una mateixa estructura en totes les sessions, dividida en dues parts principals.
En primer lloc, l’equip del grup de recerca FEHMLab de la UB exposava els principals resultats obtinguts a la sortida de camp i apuntava alguns dels elements que provoquen la degradació dels trams de rius i rieres urbans estudiats: l’extracció d’aigua, la presència de rescloses, els canals de derivació, la canalització dels rius, el canvi dels usos del sòl adjacent, la falta de continuïtat del bosc de ribera o la presència de residus, sumant-hi l’efecte de la sequera dels últims anys. Recordem que, en general, l’estat hidrològic dels 12 trams de riu o rieres estudiats a les conques del Besòs i Tordera és dolent i que, pel que fa a l’estat ecològic, els resultats van ser més diversos i, tot i que es va trobar alguna riera en bon estat, en la majoria de trams d’estudi l’estat ecològic era moderat o dolent.
Després d’aquesta part introductòria, l’equip de l’Associació Hàbitats realitzava una dinàmica de participació ciutadana per obtenir propostes locals vinculades a la millora de l’entorn fluvial. Fruit del debat i el treball conjunt entre biblioteques, ajuntaments i societat civil, s’ha obtingut un total de 51 propostes per a desenvolupar en el curt i mitjà termini, i 67 accions secundàries que caldria concretar. Les propostes, que hauran de ser analitzades pel personal tècnic municipal per tal d’avaluar la seva viabilitat, estan vinculades tant a l’àmbit de la gestió municipal, com de la interpretació del paisatge, l’educació formal o la sensibilització i la comunicació ambiental.
Cada municipi va formular idees relacionades amb la seva realitat i context, però també van sorgir propostes que es podran treballar de manera conjunta optimitzant esforços i recursos. En aquest sentit, es destaca:
- dissenyar un model de cartell amb la imatge del projecte per difondre les recollides de residus que es realitzin en cada municipi.
- organitzar una visita de camp per observar les malles de retenció de residus sòlids que han col·locat a les sortides dels col·lectors en alguns municipis.
- recopilar els recursos educatius vinculats al riu que s’ofereixen des de diferents entitats i administracions.
- fer un llistat de possibles subvencions i ajudes vinculades amb el manteniment i la cura de les lleres.
Durant la tardor es portarà a terme la segona fase del projecte (segones sortides de camp i sessions de retorn) i s’obtindran les propostes definitives per elaborar el pla de treball de cada municipi de cara al 2025, amb les propostes per conèixer, estimar i millor l’entorn fluvial.