13/06/2024 13:17 h.
Estudi sobre l’espoli franquista a Caldes de Montbui
Ha estat impulsat per l’Ajuntament amb el suport de la Diputació de Barcelona
L’11 de juny de 2024 es va presentar a la sala de plens de l’Ajuntament de Caldes de Montbui l’estudi Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023, a càrrec de la historiadora Neus Morán Gimeno. L’autora no només ha documentat la requisa franquista del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista, sinó també les requises de béns mobles i immobles soferts per entitats, empreses i persones físiques del municipi.
Aquest estudi i la posterior publicació (que es va presentar a l’acte esmentat) ha estat objecte de subvenció de la Diputació de Barcelona en les convocatòries de 2022, 2023 i 2024 en el marc del Catàleg de recursos anual, en activitats de memòria democràtica.
A l’acte van intervenir Isidre Pineda Moncusí, alcalde de Caldes de Montbui; F. Xavier Menéndez i Pablo, director del Programa de memòria democràtica de la Diputació de Barcelona; Joan Borràs i Alborch, delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, i Carme Germà Vila, regidora de Patrimoni i Memòria Local de l’Ajuntament. La presentació de l’estudi la van fer Neus Morán Gimeno, doctora en Història Contemporània i autora de la recerca, i Daniel Vallés Muñío, advocat i professor titular del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la UAB, el qual ha rebut l’encàrrec de l’Ajuntament de preparar la presentació, si escau, de les reclamacions a l’Estat per les requises patrimonials documentades. L’acte es va tancar amb diverses intervencions del públic.
Els objectius de l’estudi, segons l’Ajuntament, són donar a conèixer els fets als calderins; obrir una oficina d’atenció a les víctimes, que a partir d’avui s’ubica al Museu municipal, i explorar accions jurídiques de reclamació i rescabalament dels béns requisats des del 1939.
Precisament, el maig es van complir tres anys de l’aprovació de la moció impulsada a petició del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista, i aprovada pel plenari calderí amb els vots a favor d’ERC, CUP, PSC i Junts, en la qual s’instava a elaborar aquest estudi.
Amb aquest treball s’han cercat, estudiat i avaluat els casos de persecució i violència franquista articulada a través d’un sistema d’espoli i de requisa de béns mobles i immobles contra entitats i indústries (primera part de la investigació) i contra persones físiques (segona part de la investigació) de la població catalana. L’estudi ha permès identificar i documentar quins béns es van requisar, com es va dur a terme i, en alguns casos, determinar quin ha estat el destí d’aquest patrimoni. També detalla el paper i la implicació de les autoritats municipals en l’assenyalament i l’execució de les requises a les persones i a les entitats qualificades d’enemigues i que van ser «extingides» pel franquisme.
Un cop la investigació ha demostrat els efectes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, l’Ajuntament de la ciutat inicia el camí del rescabalament i es planteja reclamar a les administracions hereves del règim franquista el retorn de les aproximadament 70.000 pessetes de l’època espoliades dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrari la Caixa Rural. Mitjançant l’esmentada oficina d’atenció a les víctimes, s’ofereix la possibilitat a les entitats i als descendents dels afectats d’afegir-se a les reclamacions.
Caldes de Montbui és el primer municipi català que emprèn el camí de la reclamació dels béns requisats pel franquisme, obrint la via que permet la Llei 20/2022 de memòria democràtica, a partir d’un estudi detallat històric ben documentat.
