El transport en carro des de l'època romana fins a la primera meitat del S.XX
Coincidència insòlita
Museu de Badalona
Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 1
08911 Badalona
Museu de Granollers
C/ Josep Anselm, 40-42
08400 Granollers
Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia
C/ Doctor Joan Mercader, s/n
08700 Igualada
Museu de Sant Boi
c/ Hospital, 9
08830 Sant Boi de Llobregat
Al llarg de la història, l'ésser humà s'ha vist amb la necessitat de desplaçar-se i, a la vegada, de transportar mercaderies fruit de les seves relacions comercials. A mesura que les societats es van fent més complexes, desenvolupen diferents mecanismes per tal d'agilitzar al màxim els transports. Han existit molts tipus de mitjans de transport, però per via terrestre el carruatge és, segurament, el que més ressò ha tingut.
L'invent del carro fou el resultat de l'aplicació dels coneixements sobre tracció animal lligats a la descoberta de la roda. Els documents més antics en donen fe a Mesopotàmia vers el 3 000 aC i, poc temps després, a Egipte. El carro lleuger, estirat generalment per dos cavalls, fou emprat per a la guerra i fins i tot, entre l'aristocràcia, per a la caça. El carro pesant per al transport, exigia camins més bons i es generalitzà més tard. A l'Europa mediterrània, els primers carros coneguts són a la Grècia micènica. Als Països Catalans la presència dels primers carros es dóna durant l'època ibèrica, tot i que l'ús com a sistema de transport es generalitzarà durant la romanització, un fenomen íntimament lligat a la millora de les vies de comunicació, tal com succeí en totes les províncies del món romà. Des d'un punt de vista tecnològic, el carro experimentarà poques variacions en el transcurs de l'Edat Mitjana i Moderna. Des de les últimes dècades del segle XVIII, les empreses que es dedicaven al transport de mercaderies van començar a interessar-se pel transport de persones. Carruatges i diligències van multiplicar el moviment tant de persones com de mercaderies, que fins aleshores es feia en mules i cavalleries. La tartana fou l'únic instrument de viatge emprat per la gent benestant.
El primer intent de millorar el sistema de transports es va concretar en "El plan de caminos" de l'Intendent de Catalunya Blas de Azara l'any 1805, que es va veure interromput per la Guerra del Francès. L'arribada del ferrocarril a moltes ciutats fou el primer factor que va marcar la decadència d'aquests. Més endavant, la descoberta de l'automòbil, accelerada a partir dels anys seixanta, accelerarà la decadència d'aquest mitjà de transport. Els vehicles motoritzats representaren la transformació més radical dels vells mitjans de transport en la societat, ja des de principis del segle XX, encara que la seva generalització fou lenta. Els carros, les tartanes i els animals de muntar foren desplaçats progressivament.
Des de fa molts anys, arreu de Catalunya es celebra cada 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, patró dels animals, la festa dels Tres Tombs. Les primeres notícies d'aquesta festa les trobem al Costumari Català de Joan Amades datades del segle XV. Amb aquesta coincidència insòlita que compartim els museus de Badalona, Granollers, Igualada i Sant Boi de Llobregat volem deixar constància de la presència d'aquest mitjà de transport al llarg del temps i de com l'ésser humà ha hagut d'adequar el seu medi més immediat a la presència dels carros.
La peça que presenta el Museu de Badalona és una roda, de la qual només es conserven la llanta (cèrcol metàl·lic que envolta la roda) i la boixa (peça que abriga el cap del fusell, l'eix al voltant del qual roden les rodes), ambdues de ferro. El cos de la roda de fusta és una reconstrucció que fa de suport i ajuda a entendre com es trobaven disposades les restes originals. A Sant Boi es conserva un cargol de mar que era utilitzat com a trompeta per a avisar el pas dels carros. L'estructura té incorporada una embocadura de llautó i està pintada de color daurat.
El plafó de Granollers està format per 35 rajoles policromades de ceràmica catalana. Conté un ban municipal que pretenia regular el trànsit rodat per la carretera en els seu pas per la ciutat. L'últim element presentat és la placa d'entrada de carruatges del Museu de la Pell d'Igualada. Aquesta anava col·locada a l'entrada dels edificis per indicar per on s'accedia i se sortia. Tindria la funció dels guals actuals i per elles s'havia de pagar una taxa municipal.
Museu de Badalona
Nom: Roda (llanta i part de l'eix)
Tècnica : Ferro forjat
Procedència: Clos de la Torre (Badalona)
Cronologia: Època romana
Dimensions: 92 cm (diàm. màxim)
Material : Ferro
Identificació i inventari : Museu de Badalona, núm. reg. 11350.
Museu de Granollers
Nom: Plafó de 35 rajoles de ceràmica
Tècnica: Ceràmica policromada
Cronologia: 1850
Dimensions: 105 x 79 cm.
Identificació i inventari: Museu de Granollers, núm. reg. 500.
Mercat a la plaça del Bestiar de Granollers, 1891.
Autor, Tomàs Torrabadella.
Arxiu Municipal de Granollers
Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia Nom: Placa d'entrada de carruatges
Tècnica: Planxa de ferro esmaltada
Cronologia: Primera meitat del segle XX
Dimensions: 22,5 x 30,3 x 0,2 centímetres
Identificació i Inventari: Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, núm. Inventari 8349 i 8350
Museu de Sant Boi
Nom: Trompeta
Tècnica: Matèria orgànica pintada
Cronologia: Principis del segle XX
Procedència: Cambra Agrària de Sant Boi
Dimensions: 27 cm de llarg
Identificació i Inventari: Museu de Sant Boi, núm. reg. 362.