La Puntaire
Coincidència insòlita
Carrer de l'Església, 43
Del 10 de abril al 10 de maig de 2009
Casa Museu Verdaguer
C. Major, 7
Del 17 de maig al 21 de juny de 2009
La puntaire, un poema de Verdaguer revisat pel rander Fiter. Explica la història d'una noia que va quedar orfe i, a l'espona del llit de la seva mare morta, s'encomana a la Verge la qual li ensenya a fer punta per alleugerir la seva pena. El poeta, per escriure La puntaire, es va assessorar amb Josep Fiter, prestigiós rander que tenia l'obrador de brodats i puntes de coixí més important de Catalunya, al qual dedicà el poema. Fiter en una carta escrita el 22 de febrer de 1888 va deixar anotades les seves impressions:
"Jo el felicito de tot cor i li regracio sa fina atenció de consultar-me-la, pregant-li que quan la publiqui es digni fer-me lo favor d'indicar-m'ho per a poder adquirir aquesta bella creació de son ingeni".
Nom: Manuscrit del poema La puntaire, de Jacint Verdaguer
Procedència: Catalunya
Cronologia: febrer 1888
Material: Paper (còpia digitalitzada)
Identificació i inventari: ms. 382/5, folis 157v i 157r (Biblioteca de Catalunya)
Museu Marès De la Punta
Procedència: Catalunya
Cronología: últim quart de segle XIX
Dimensions: 65x15 cm de diàmetre
Material: palla de sègol i llustrina de cotó
Identificació i inventari: 1524 (Museu de la Punta)
Nom: tenidor
Procedència: Catalunya
Cronologia: primera meitat segle XX
Dimensions: 95x54 cm
Material: fusta i ferro
Identificació i inventari: 1554 (Museu Marès de la Punta)
La producció artesanal de puntes al coixí fou, entre els segles XVIII i el primer quart del XX, un gran revulsiu en l'economia de molts pobles de la llavors anomenada Costa de Llevant, entre els quals es trobava Arenys de Mar. Aquesta població destacà pel gran nombre de puntaires que hi treballava, per l'excel·lent producció que s'hi duia a terme i per ser lloc d'origen d'importants nissagues de randers -nom amb què es coneixien aquells que tractaven amb aquest producte.
Arenys de Mar és avui la seu del Museu Marès de la Punta, museu de caràcter monogràfic dedicat a aquesta activitat, ubicat en l'antic hospital de Sant Jaume (s. XVIII), en el qual, anys més tard, moltes noies de la vila aprengueren a fer anar els boixets i l'agulla. Entre el ric i variat fons de puntes que omplen les sales del museu, degut en bona part a la donació de la col·lecció de l'escultor Frederic Marés, cal destacar-hi algunes peces sortides de l'obrador de Josep Fiter, com ara una mantellina confeccionada per a les noces d'Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg el 1906. A més, allí es conserva el cartell publicitari d'aquesta important indústria de puntes realitzat el 1900 per l'artista Antoni Coll.
El poema La puntaire és fruit del recull de tradicions i llegendes que el poeta de Folgueroles reelabora convertint-les en poemes. El poeta el va escriure en el moment en què preparava els materials que configurarien el volum Pàtria. Són casos semblants a La puntaire els poemes de Lo raier i La barretina que descriuen oficis tradicionals que pateixen la transformació de final de segle XIX. A Pàtria hi són presents tots aquells elements que configuren la noció verdagueriana de pàtria: el paisatge, la història, els costums, els mites, els homes, la religiositat i l'amor a la terra i als oficis. La puntaire de Verdaguer ens permet avui conèixer millor aquest ofici. Visitar la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles vol dir conèixer un poble que ens parla de literatura i descobrir el geni literari que va ser capaç de recuperar la llengua catalana moderna.
