12/12/2024 14:36 h. - Dulce Valero
Només el 10% del total del sistema de cures s’atén de forma remunerada
Un estudi europeu clama sobre la necessitat del reconeixement social i la professionalització del sector.
Els primers resultat del Projecte Horizon Europe Care4Care-Cuidem a les persones que cuiden, s’han presentat avui a una jornada a l’Espai Francesca Bonnemaison amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Les cures a Espanya es fan en un 90% dels casos per familiars de les persones cuidades i en concret, per dones de la família, el que s’anomena generalment cuidadores no professionals. Les persones empleades en el sector representen només el 10% del total del sistema de cures.
Aquesta és una de les dades que s’han aportat avui durant la presentació dels primers resultats del Projecte Horizon Europe Care4Care-Cuidem a les persones que cuiden (2023-2025), finançat per la Comissió Europea, durant una jornada celebrada l’Espai Fracesca Bonnemaison de Barcelona, que ha comptat amb el suport de l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona.
Aquest projecte, que té com a horitzó de finalització el desembre del 2025, està liderat per la Universitat de Florència i en formen part altres institucions europees, entre les quals hi ha la Universitat de Girona, que ha centrat la seva recerca en les condicions de treball i de no discriminació del personal empleat en el sector de cures.
L’equip de la Universitat de Girona està liderat per Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social i director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania qui, tot i reconèixer que aquest 90% de dones cuidadores no professionals fan un treball sense que se’ls apliqui la legislació laboral, ha aclarit que l’objecte del projecte europeu és analitzar el treball de les persones remunerades.
Segons les estadístiques més recents aportades pel projecte, destaca la caiguda alarmant de les cotitzacions en el cas del personal treballador domèstic (treballadores de la llar), amb 356.799 persones donades d’alta en la seguretat social el novembre del 2024, en front de les 372.000 que es van comptabilitzar el desembre del 2023. Es tracta de la xifra més baixa en 11 anys.
Aquesta davallada es produeix, segons s’ha indicat a la jornada, no només per la precarietat de les condicions laborals, sinó perquè gran part de serveis es contracten a través de l’economia submergida, tenint en compte els recursos econòmics limitats de moltes famílies. És per aquest motiu que s’ha incidit en la necessitat de la professionalització del sector i també de l’acompanyament a les famílies amb incentius a la contractació.
D’altra banda, augmenta progressivament el nombre de cuidadores del règim general de Seguretat Social. Es tracta de les persones cuidadores ‘professionals’ en el marc del sistema de la dependència. De 77.000 en termes rodons el desembre del 2023, ha passat a 85.000 el novembre del 2024.
El projecte també analitza el personal de residències com a infermeres, auxiliars d’infermeria, parteres o fisioterapeutes.
El projecte fa una radiografia del sector laboral de les cures, que, segons Camas “es caracteritza per la feminització i per una elevada presència de dones treballadores d’origen migrat, moltes de les quals es troben en situació d’irregularitat, explotació laboral i indefensió”.
La diversitat de regulacions jurídiques aplicables, l’alta informalitat i poca formació en l’àmbit dels serveis a la llar contractats pel titular de la llar, salaris baixos, ocupació a temps parcial i temporalitat, sinistralitat elevada o l’assetjament sexual, són altres característiques que defineixen les condicions laborals del sector de les cures.
Davant d’això, des del projecte es proposa un debat prioritari sobre com abordar el reconeixement de les qualificacions professionals de les persones cuidadores; com abordar la diversitat de normativa assistencial, millorar els sistemes de control o supervisió de les condicions de treball i de les empreses o agències intermediàries que operen en el sector assistencial, així com la necessitat d’assegurar la protecció de les treballadores amb la nova legislació.
Més del 10% de la població requereix cures i suport
Segons les dades aportades pel Projecte Horizon Europe Care4Care, a data de setembre de 2024, a Espanya entre 4.421.110 i 6.565.901 persones requereixen cures i suports, la qual cosa representa més del 10% de la població.
Del conjunt d'aquestes persones, almenys 350.258 reben suports en recursos d'atenció residencial: 288.765 són persones majors de 65 anys, 32.934 persones amb discapacitat, 17.061 nens, nenes i adolescents en el sistema de protecció infantil en acolliment residencial i 11.498 persones en situació de sensellarisme.
El sector de les cures té gran potencial de generació d'ocupació deguda a la previsió de l'augment de la població amb necessitats de suport. La població major de 65 anys, que en l'actualitat representa el 20,1% del conjunt de la població (9.527.262), representarà el 25% en 2035 (12.881.952 persones) i el 30% en 2047 (15.841.916 persones).
Les persones de 80 anys i més, representaran el 26,9% de la població general en 2065, aconseguint la xifra de 10.120.175, d'acord amb les projeccions de l'INE.
Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat
Tot i que les dades aportades pel projecte europeu fan referència a les treballadores remunerades, les cures familiars continuen sent la columna vertebral de les cures de llarga durada. A Catalunya hi ha gairebé 151.000 persones que tenen cura de persones grans en situació de dependència i, a més, un 40% d’aquestes també cuiden fills i filles.
La Diputació de Barcelona va desplegar en el mandat anterior i continua en el mandat actual el projecte transformador Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat, que vol incidir en l’àmbit del coneixement entorn les cures per impulsar un model més equitatiu i de qualitat als municipis, així com avançar en recursos d’atenció a les cures des de la proximitat.
L’acció estratègica en aquest àmbit pretén avançar cap al reconeixement de la cura com a dret social i repensar i enfortir els serveis socials locals de cures, d’àmbit domiciliari i comunitari, destacant programes com el Servei Local de Teleassistència, el Programa Nexes d’atenció a la soledat no desitjada, el Programa d’arranjaments d’habitatges o els Espais d’innovació de SAD.
També destaca el Programa Respir d’Estades Temporals, destinat a oferir un espai temporal de relació i d'activitats d’estimulació especialment dissenyades per a les persones ateses, en un entorn dirigit per persones professionals de la cura que permet, alhora, millorar la qualitat de vida de les famílies cuidadores, proporcionant-los un temps de descans i donant resposta a determinades situacions familiars imprevistes.
Un altre dels objectius és promoure la corresponsabilitat social pel que fa a les cures amb accions de sensibilització ciutadana i reconèixer i donar suport a les persones cuidadores. La Diputació desplega diferents recursos en aquest sentit, com els Grups de Suport Emocional i Ajuda Mútua.
La corporació també acompanya els municipis a construir una estratègia de Municipis cuidadors a partir de processos participatius i d’innovació social, un recurs que es va posar en marxa el 2023 i amb el qual s’està treballant amb 17 ens locals de la província. L'ens provincial també finança projectes d’innovació social en cures impulsats pels municipis i produeix l’exposició itinerant ‘Cures en la comunitat’.
La Diputació de Barcelona impulsa aquesta acció que respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 “Salut i benestar" i 10 “Reducció de les Desigualtats”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
