Sobre les circumstàncies i la incertesa

Curro Claret. TransitarLab 2A. Resiliència

El músic, actor, performer... Andreu Rifé, explicava que un cop se’n va anar una temporada a una caseta en mig del camp, sol, per preparar algun projecte. Resulta que allà va conèixer casualment a un pastor (?) amb el que poc a poc van anar tenint una certa relació (prenien un té cada tarda) Quan finalment va acabar la seva estada el pastor li va portar algunes poesies que deia escrivia esporàdicament. Llavors l’Andreu pensant que potser tindria que correspondre aquell home li va posar música a una d’elles i li va enviar una casset amb l’enregistrament.

Temps després l’Andreu va tornar per allà i es veu que aquell home havia fet algunes copies més de la cançó, les havia repartit entre la gent de la zona i l’Andreu es va trobar per sorpresa fent un concert davant un munt de persones.

Veient que allò “connectava” va gravar el seu primer CD, es va comercialitzar, li van donar algun premi, va fer una gira...

Una suma de circumstàncies, casualitats, fets no programats, van generar aquest pas en la seva vida. Va aprofitar aquests esdeveniments, els va relacionar amb les seves inquietuds i capacitats, va provar una cosa sobre la que no tenia gaire experiència o gens...

Penso que el més important de tota aquesta història (potser ell ho veu d’una manera diferent) és sobretot l’actitud, l’haver fet lo que en aquell moment ell va considerar havia de fer, independentment del que pogués passar després.

De fet ell no és va quedar únicament en el terreny de la música sinó que posteriorment va voler provar altres disciplines i àmbits.

Per que fas això, de que et servirà? Quin profit en trauràs? Pregunten alguns pares als seus fills... I imagino també ens ho preguntem tots alguna vegada.

Fa uns anys vaig estar donant unes classes en un curs de postgrau d’arquitectura, urbanisme i disseny a Barcelona a un grup d’estudiants Canadencs. Dels de disseny, molt pocs havien estudiat específicament disseny. Recordo per exemple un que venia precisament de la música. I un altre que havia estat treballant fent autòpsies (si, aquells que obren algú quan ja es mort per veure que ha passat) Aquells nois estaven allà després d’haver fet un recorregut aparentment força llunyà del que estaven estudiant. No tenien por a fer un “gir” un canvi en les seves vides. Les circumstàncies, les casualitats, les inquietuds, lo que sigui, els havia mogut a fer un pas “no gaire previsible”.

Sento que la disciplina en la què em moc, el disseny, es podria dir que va molt de saber veure i aprofitar les circumstàncies que passen pel davant, siguin les que siguin, escollides o no, amb aparença de “bones” i no tan bones, per fer alguna cosa amb elles, amb una certa intencionalitat, segons la pròpia perspectiva i capacitat. Molt sovint fent combinacions “poc habituals”. Suposo una mica com fa TRANSITAR, com en un LABORATORI, provant, sense por, i assumint que això de la incertesa, del no saber exactament que passarà després, és potser una de les condicions més naturals de la vida (i que per descomptat no vol dir acceptar sense més la precarietat o els abusos que es puguin produir per part d’alguns que estan per sobre nostre)