Espai claustre amb Josep Maria Esquirol: La fraternitat en el context de la cultura i de les seves polítiques
La fraternitat no és un concepte qualsevol, sinó que fou un dels tres pilars que donaren ales a la Revolució Francesa. La fraternitat implica comunió amb els altres, empatia per damunt del narcisisme i l’interès personal, així com centrar-se en la idea de l’alteritat i del bé compartit. La fraternitat esdevé, llavors, el fonament de qualsevol política, i no cal dir-ho, de qualsevol política cultural. Avui dia parlem molt del concepte de cura, però per assolir-lo cal partir del respecte cap a l’alteritat. D’aquesta manera les polítiques culturals s’adrecen sempre a una idea col·lectiva, de progrés, de democràcia i d’afermament dels valors col·lectius i ètics. Les polítiques culturals no poden traduir-se només en xifres gèlides, sinó que han d’adreçar-se a un algú que les faci ressonar i els atorgui sentit. Per aquest motiu la fraternitat s’adreça de manera prioritària a l’alteritat. Aquestes constatacions també ens han de fer recelar de determinades concepcions transhumanistes, per tal de situar-nos en unes polítiques culturals i en una filosofia de vida que situen l’ésser humà en el seu centre més radical.
PROGRAMA
- 10:00 - 11:15 h: La situació humana fonamental
- 11:15 - 11:45 h: Pausa
- 11:45 - 12:45 h: El concepte d’horitzontalitat
- 12:45 - 14:00 h: La revolució del mig pam. El cultiu de la fraternitat
DOCENT
Josep Maria Esquirol
Catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia (dedicat a la relació entre filosofia i psiquiatria). Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals: La resistència íntima (2015), que fou Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo; La penúltima bondat (2018); Humà, més humà (2021); i L’escola de l’ànima (2024), totes elles traduïdes a l’italià, el portuguès, l’anglès i l’alemany.
Entrevista a Josep Maria Esquirol