Comparteix

Urban planification

The Street as a Meeting Place

CONTEXT

© Quickimage

 

The segregation of neighbourhoods in accordance with the income levels of the public results in differences in terms of access to services, education and health. This favours the development of vulnerability in the community, which leads to a reduction in the perception of wellbeing and quality of life, higher levels of obesity and educational failure.

Equal opportunities for all are necessary to foster urban integration, coexistence and social cohesion. And naturally, it is essential to revitalise public spaces as meeting places.

 

OBJECTIVE

  • Foster comprehensive initiatives that favour coexistence and social cohesion in neighbourhoods, reducing isolation and social inequalities.

PROPOSALS AND RECOMMENDATIONS

  • Provide community green spaces in the neighbourhoods that are high quality, accessible and located adjacent to all types of housing.
  • Allocate spaces for recreational and community farming (urban gardens) to foster social cohesion and networks.
  • Plan the expansion of green spaces and small parks that are close to housing where people from different cultures coexist.
  • Provide children’s play areas between apartment blocks.
  • Make improvements to school infrastructure to foster physical activity, urban integration and community wellbeing.
  • Update and rehabilitate deteriorated spaces and zones, prioritising those that are located in disadvantaged areas. Foster equal opportunities, the wellbeing of the community and social integration.
  • Improve the green infrastructure of disadvantaged areas with high population densities where there are few opportunities to use green space to make it more inclusive. Develop innovative improvements to expand the opportunities of all types of users (the elderly, the young, immigrants, etc.) so they can enjoy and benefit from this infrastructure and its options. Prioritise the following recommendations: create roof gardens or green buildings and streets, remove the borders of traditional parks (the fences that delimit the parks), defining an absolute transition between the urban space and the green space, create green roofs on open-access public buildings or suspended gardens in different parts of the city, take full advantage of the less-used green spaces of public parks to make them into urban gardens, provide more opportunities to be physically active and enjoy free time.
  • Provide public space areas for a variety of flexible, adaptable, comfortable and safe activities with aesthetic and educational value that contribute to creating a community identity and sense of belonging.
  • Include temporary artistic installations on the streets to foster culture, physical activity and wellbeing.
  • Organise activities aimed at pedestrians: street trading, car-free days, etc. in order to facilitate community contact and knowledge, social participation and coexistence.
  • Foster the use of terraces and activities on public thoroughfares to improve activity on the street and contribute to mingling people from different social classes in the same neighbourhood.
  • Prioritise the mixture of different types of housing in terms of price and system (free market/protected) for different users (the elderly, the young, immigrants, people affected by a disability or disease, etc.).
  • Foster interventions within the various ‘State Housing Plan’ programmes: subsidisation of granted loans; aid for rent payment; aid for evicted people; increase the availability of rental accommodation; foster the improvement of the energy efficiency and sustainability of buildings; foster the conservation and improvement of housing safety and accessibility; foster urban and rural regeneration and renewal; aid for young people; and foster housing for the elderly and the disabled.
  • Adapt streets so they are attractive and safe and offer various opportunities and experiences. Take into account the hierarchy of the types of streets, physical links and movement between locations and means of transport. Ensure there is a balance between the high-quality permanent urban landscape and flexible spaces that can change, and enable the development of various activities and events that encourage and enrich the city’s social diversity, favour the culture of participation, dialogue and make the various uses compatible with the time of day.

REFERENCE EXPERIENCES

Information only available in Catalan

 

 

  • Copenhague. La ciutat de Copenhagen té com a objectiu el disseny de l’espai urbà (places, carrers, parcs, façana marítima...) encaminat a fer que més gent passi més temps al carrer. Aproximadament un 50% dels habitants té a menys de 5’ caminant una àrea recreativa (parc, port...). I un 34% en té un entre 5 i 10 minuts. A més, i en aquest sentit, els espais públics de joc a la ciutat són molt variats. Tant en tipologies com en dimensions. N’hi ha pensats per ser espais artístics, electrònics, o espais verds de jocs, i també n’hi ha dels clàssics amb gronxadors, tobogans i zones d’escalada. També n’hi ha enfocats a l’aventura, per provar sensacions noves i reptadores, i alguns amb atraccions d’aigua, o amb animals domèstics (una mena de petits zoos urbans). La política de la ciutat no és només augmentar el nombre de parcs, sinó augmentar la qualitat dels que ja hi ha.
    Els usuaris de les àrees de joc en destaquen les següents qualitats: l’originalitat i que permeten fer-hi moltes coses diferents. Es centren en la capacitat de l’equipament per promoure el moviments i els reptes de cos i ment. Hi cerquen, en aquest sentit, que siguin lleugerament ‘salvatges i perillosos’ (que hi hagi lloc per la sorpresa, que hi puguin córrer ràpid, amagar-se, posar-s’hi de cap per avall...).
    El cas de la Guldbergs Byplads. Aquesta plaça és, alhora, un lloc de joc, moviment i espai de relax. És un bon exemple de mixticitat d’usos. És un espai públic al costat d’una escola. Permet fer-hi actes, tot tipus d’activitats, ser un lloc de trobada i un lloc de joc (també fa de pati de l’escola adjacent). El projecte fusiona el concepte de pati amb els edificis i els altres espais urbans del voltant. I convida els residents a fer-ne un ús actiu.
  • Freiburg. El ‘Vauban Sustainable Urban District’ és un barri pensat perquè sigui sostenible i que tingui un alt nivell de cohesió social. Hi viuen 5000 persones. Hi han fet un pla de reestructuració ecològica que ha tingut en compte els següents criteris: densitat urbana, eficiència energètica als edificis i en la planificació urbanística, alta qualitat en els espais públics i àrees verdes, la promoció del transport públic i la implantació de serveis i equipaments públics. En relació a la mobilitat, el districte de Vauban desencoratja activament l’ús del cotxe privat, i presenta dues importants iniciatives en aquest sentit: el ‘car-free neighbourhood’ i el ‘parking-free neighbourhood’, amb prioritat per la mobilitat a peu i en bici. A l’àrea residencial del barri no es pot aparcar, s’ha de fer al perímetre de l’àrea residencial (en uns pàrquings específics). Només hi ha dos punts d’accés pels cotxes en tot el districte i la velocitat està limitada a 5 km/h –la mateixa velocitat de qui es desplaça a peu-. La xarxa de distribució urbana del districte (equipaments, serveis i també llocs de treball) permet que tots els desplaçaments es puguin fer a peu o en bici. Vauban presenta els índexs més baixos de propietaris de cotxes d’Alemanya. Al costat del barri hi passa el tram que connecta el barri amb el centre de Friburg. Tots els habitatges tenen un espai cobert a l’entrada per deixar-hi les bicicletes. Així, tenen més a l’abast les bicis que no pas els cotxes.
  • Bristol. Aproximadament 50.000 residents participen en alguna green activity (menar un hort urbà, plantes botàniques, accions puntuals als espais verds relacionades amb plantes i jardineria...).
    • In it for good. Bristol 2015 Green Capital. 2015. Bristol City Council. 
       
  • Bristol. A Bristol elaboren la ‘Quality of Life survey’ que entre altres qüestions mostra que la variable ‘qualitat dels espais’ és cabdal a l’hora d’afavorir-ne el seu ús per dels ciutadans. Per ‘qualitat’ s’entén: bon manteniment i reparació ràpida de qualsevol dany, varietat d'equipaments, espais verds i sensació de seguretat per usar-los, sense gossos ni excrements, diferents tipus d'espais, espais multifuncionals que permetin diferents experiències en un mateix lloc... En relació a la qualitat, el ‘valor’ de l’espai també s’ha de tenir en compte. El valor depèn de diferents factors: nivell d’ús de l’espai, les visions i percepcions de l’espai per part dels usuaris, la implicació de la comunitat en aquell espai, els aspectes d’igualtat, la significativitat educativa de l’espai, el canvi demogràfic, els esdeveniments que s’hi fan, l’accessibilitat, el valor paisatgístic, la significació en termes de conservació i natura...
  • Dunkerque. A Dunkerque hi ha els jardins compartits, que son jardins dissenyats, cuidats i gestionats pels veïns dels diferents barris. Esdevenen un lloc de trobada i socialització pels veïns.

 

LEGISLATION

STUDIES AND TECHNICAL DOCUMENTATION

Guides and documents:


Estudis científics

  • Albercht, S. et al. (2015) ‘Change in waist circumference with longer time in the US among Hispanic and Chinese immigrants: the modifying role of the neighborhood built environment Sandra’, Ann Epidemiol., 25(10), pp. 767–772. doi: 10.1016/j.annepidem.2015.07.003.Change.
  • Christian, H. et al. (2017) ‘Relationship between the neighbourhood built environment and early child development’, Health & Place, 48. doi: 10.1016/j.healthplace.2017.08.010.
  • Heesch, K. C., Giles-corti, B. and Turrell, G. (2015) ‘Cycling for transport and recreation : Associations with the socio-economic , natural and built environment’, Health & Place. Elsevier, 36, pp. 152–161. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.10.004.

More information about addressing the Public Health Service: entornurbasalut@diba.cat

Date of last update:
dj., 06 de maig 2021 10:50:49 +0000