Q de Qualitat. Sistema de Qualitat turística als espais naturals protegits
A mitjans de la dècada dels noranta del segle passat, davant dels reptes que plantejava la competitivitat de l'oferta turística espanyola, la Secretaria d'Estat de Comerç i Turisme, de manera conjunta amb les principals associacions i federacions empresarials del sector, va impulsar una aposta per la qualitat, que es va concretar en la implantació de la Marca "Qualitat Turística Espanyola", mitjançant la definició d'una sèrie de normes i protocols i la certificació per part de l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE).
Aquesta marca, identificada amb la lletra "Q" de qualitat, es va implantar inicialment en els sector turístics convencionals, hotels, establiments de turisme rural, càmpings, estacions d'esports d'hivern... Amb posterioritat, per iniciativa d'Europarc Espanya, la secció espanyola de la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d'Europa, la Secretaria General de Turisme va abordar el disseny i la implantació d'un Sistema de Qualitat específic per a l'oferta de serveis i equipaments d'ús públic dels espais naturals protegits.
Inicialment, aquesta implantació es va dur a terme en un grup reduït d'espais protegits que, a més, van participar activament en el disseny del sistema i l'elaboració de les normes. En l'actualitat, més d'una vintena d'espais protegits espanyols han assolit la certificació de qualitat, que és objecte d'una auditoria periòdica per part de l'ICTE. L'any 2003 es van certificar els dos primers espais, l'any 2004 ho va fer el tercer, el Parc Natural del Montseny, que va formar part del grup inicial d'espais pilot, i l'any 2007 el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
L'aplicació de criteris de qualitat a l'oferta de serveis i equipaments d'ús públic dels parcs, recollits en un conjunt de normes i procediments, que són objecte de seguiment i control, constitueix, sens dubte, una aportació innovadora i significativa, a la gestió dels espais protegits, que ha de permetre contraure compromisos amb els visitants i usuaris de serveis i equipaments i reforçar, en definitiva, la compatibilitat entre un ús públic, ordenat i de qualitat, amb la conservació dels valors naturals, culturals i del paisatge, que constitueixen, finalment, el principal recurs turístic dels espais protegits.
