Estiueig de proximitat, 1850-1950
Premi a la millor exposició temporal 2022
Associació de Museòlegs de Catalunya
L’exposició Estiueig de proximitat, 1850-1950 vol ajudar a mirar i repensar d’una altra manera el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona. Malgrat els canvis derivats de la gran densificació urbana es pot rastrejar la petjada d’una vella pràctica social relacionada amb la salut: l’estiueig aristocràtic, burgès i menestral, de mar i de muntanya, en un radi no superior a 50 km de la capital de Catalunya.
Les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són testimonis. En algunes poblacions, el vell estiueig (especialment a la costa) s’ha reconvertit en turisme de masses; en d’altres, els hereus dels antics estiuejants han reconvertit les velles torres en les seves primeres residències cercant destins més allunyats on passar l’estiu.
En altres casos les torres han estat destinades a altres usos o han estat substituïdes per blocs de pisos. A voltes els vells i privatius jardins (fragments de naturalesa domesticada) han esdevingut oasis verds de domini i gaudi públic dins el brogit urbà.
Davant els molts canvis experimentats no seria necessari, després de fer visibles diversos estrats evolutius de l’estiueig, reflexionar sobre el present i el futur d’aquest ric i singular llegat patrimonial?
Accessibilitat
Contingut
L’exposició s’estructura en set àmbits temàtics on afloren de manera diàfana les diverses realitats i problemàtiques derivades de l’estiueig. Un vuitè àmbit es dedica a les especificitats locals, en què els museus que acullin l’exposició podran desenvolupar el seu propi contingut.
Els diversos models d’estiuejants
No hi havia un únic tipus d’estiueig. Per a alguns, anar a estiuejar implicava retornar a la masia familiar o al poble d’origen. Per a d’altres, anar a una vila de mar o de muntanya, que podia variar cada any (o no), practicant un cert nomadisme. Hi havia una certa tendència de l’estiuejant, però, a fidelitzar-se amb un lloc i un paisatge concrets. En tots els casos es tractava de l’anomenat estiueig clàssic, que durava de dos a tres mesos i era practicat per les classes benestants.
Geografia i transport
A 50 km de la ciutat de Barcelona es concentraven el nombre més gran de colònies d’estiueig, ja fossin de mar o de muntanya. Anar a estiuejar implicava tota una logística de transport. L’expansió de la xarxa ferroviària va afavorir determinats nuclis d’estiueig, especialment a partir del darrer quart del segle XIX. El tren seria complementat primer amb tartanes, diligències i òmnibus de tracció animal, i després amb autobusos, taxis i cotxes privats.
Fer salut: prendre les aigües i els banys de mar
L’higienisme va difondre socialment els valors de la salut ambiental derivats de l’aire pur, el clima sec, els boscos, les aigües medicinals i termals, l’exercici físic, els banys de mar i la bona alimentació. Anar a estiuejar era sinònim de fer salut. L’existència d’un balneari en una vila era un factor important per consolidar una colònia d’estiuejants al seu entorn. Els balnearis es convertiren aviat en notables espais de sociabilitat cultural que fomentaren l’oci, el lleure i l’esport, fos en els seus salons o jardins.
La vida social dels estiuejants
No hi havia cap vila d’estiueig que es preués sense el seu propi casino, espai de sociabilitat privilegiat per als estiuejants. Allà es trobaven, jugaven al brigde i al dòmino, feien tertúlies, organitzaven balls, vetllades musicals i sessions de teatre... Més d’un matrimoni es va concertar en els seus salons i jardins.
Estiueig d’intel·lectuals i artistes
Entre els estiuejants, s’hi comptaven no pocs intel·lectuals, artistes i escriptors. De les seves estades estiuenques en donen compte algunes pintures, dibuixos, poemes i novel·les; una rica i variada producció que va contribuir a crear imaginaris i cànons paisatgístics sobre determinats indrets. Des d’aleshores, ben mirat, quan observem alguns paisatges, no serà que ho fem, en bona part, des del filtre de la mirada prèvia dels primers artistes estiuejants?
Les petjades patrimonials. Urbanisme i arquitectura
De l’estiueig obrer i menestral al turisme de masses
L’estiueig es va començar a diversificar socialment als anys vint i trenta del segle XX. La institucionalització de la setmana de vacances pagades prevista en la constitució republicana d’Espanya de 1931 hi va contribuir. Des d’aleshores, obrers i empleats començaren a practicar una altra mena d’estiueig, més auster i més curt. Es posaven les bases del futur turisme i estiueig de masses, que no arribaria fins ben entrats els anys seixanta.
L'exposició als mitjans
Premsa
- Al Liceu i a Cardedeu, El Punt - Avui (07.08.23)
- Llotja al Liceu i torre a Cardedeu, El 9 Nou (07.07.23)
- L’estiueig d’abans, El Periódico (21.08.21)
- Turistas antes del ‘boom’ turístico, El País (24.08.21)
Televisió
Telenotícies de TV3 (29.08.21)
Informatiu de RTVCardedeu (12.06.23)
Ràdio
Estiueig de proximitat, Podcast 'En guàrdia' de Catalunya Ràdio (26.03.22)
Fitxa tècnica
Galería imágenes
Tipus d'exposició
- Itinerante
Activitats vinculades
Inauguració i conferència inaugural
Divendres 5 de juliol, 18.30 h
A càrrec de Joaquim Maria Puigvert, comissari de l’exposició.
Accés lliure.
Visites guiades a l’exposició
Els diumenges a les 13 h
Preu: 3 euros. Inscripció recomanable.
Excepte últim diumenge de mes.
Taller “Com sona l’estiu?”
Dissabte 21 de setembre, a les 10.30 h i a les 12 h
Activitat familiar gratuïta amb inscripció prèvia.
Obertura de reserves: 1 de setembre.
Visita dinamitzada per a públic familiar
Dissabte 12 d'octubre, 11 h
Gratuït amb inscripció prèvia.
Obertura de reserves: 23 de setembre.
Inscripcions i més informació
Tel. 934 700 218 museus@esplugues.cat
Audiovisual de l'exposició "Estiueig de proximitat"
Material de difusió
Museu d'Arenys de Mar. Del 4 de juliol al 31 d'octubre de 2021.
Museu Municipal de Montmeló. Del 12 de novembre de 2021 al 31 de gener de 2022.
Thermailia. Museu de Caldes de Montbui. Del 5 de febrer al 27 de març de 2022.
Museu Torre Balldovina. Santa Coloma de Gramenet. Del 1 d'abril al 26 de juny de 2022.
Museu de la Nàutica. El Masnou. Del 8 de juliol al 18 de setembre de 2022.
Sala d'exposicions de l'Ajuntament Vell de Calella. Del 23 de setembre a l'11 de desembre de 2022.
Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. Del 18 de desembre de 2022 al 26 de febrer de 2023.
Museu d'Art de Cerdanyola. Del 10 de març al 28 de maig de 2023.
Museu Arxiu Tomàs Balvey Cardedeu. Del 9 de juny a l'1 d'octubre de 2023.
Museu de Gavà. Del 6 d'octubre al 14 de gener de 2024.
Museu Abelló de Mollet del Vallès. Del 19 de gener al 31 de març de 2024.
Museu Arxiu de Vilassar. Del 15 d'abril al 30 de juny de 2024.
Museu Can Tinturé d'Esplugues de Llobregat. Del 5 de juliol al 27 d'octubre de 2024.
Jaciment i museu del Camp de les Lloses de Tona. Del 3 de novembre de 2024 al 12 de gener de 2025.
Accessibilitat
La visita a l'exposició es completa amb amb vuit vídeos del programa d’accessibilitat La Mirada Tàctil, especialment concebuts per a les persones amb dificultats auditives i sensitives. En aquestes gravacions es presenten els continguts de la mostra en llenguatge de signes per a la comunitat sord signant i subtitulat per a la comunitat sorda oralista.
Crèdits
Exposició organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou.
Aquesta exposició, que viatjarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals, forma part del programa d’exposicions itinerants que desenvolupa l’Oficina de Patrimoni Cultural amb l’objectiu de potenciar i millorar la programació dels museus locals amb exposicions temporals que contribueixin a la inclusió social, al gaudi i a l’enriquiment personal de la ciutadania.
Comissariat
Joaquim Maria Puigvert
Recerca i documentació
Neus Ribas San Emeterio
Ariadna Rodríguez Montfulleda
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Coordinació
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Itinerància
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Disseny expositiu
Lídia Antúnez
Disseny gràfic
Manuel Cuyàs
Disseny sonor
Ramon Solé
Audiovisuals
nueveojos
Accessibilitat
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Amb la col·laboració de: Federació de Persones Sordes de Catalunya
Proposta didàctica
Fòrum Maresme Serveis Culturals
Producció de la museografia
Essa Punt
Restauració
Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Jérôme Rouche
Montse Agüero
Prestadors
Museu d’Arenys de Mar, Museu Municipal de Nàutica del Masnou, Museu d’Art de Cerdanyola, Museu del Càntir d’Argentona, Museus d’Esplugues de Llobregat, Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, Museu de Sant Cugat, CRAI Biblioteca Pavelló de la República (UB), Joaquim Maria Puigvert Solà, Diputació de Barcelona,
Agraïments
Museu de Badalona, Thermalia, Museu de Caldes de Montbui, Casa Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar, Museu d’Art de Cerdanyola, Museu d’Història de Cerdanyola, Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, Museu de l’Hospitalet, Museu Municipal de Montmeló, Museu de Premià de Dalt, Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, Museu de Sant Boi de Llobregat, Museu de Sant Cugat, Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, Museus de Sitges, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses, Arxiu Comarcal del Maresme, Arxiu Històric Fidel Fita, Arxiu Històric Municipal de Calella, Arxiu Municipal de Canet de Mar, Arxiu Històric de l’Escala, Arxiu Municipal de Gavà, Arxiu Municipal del Masnou, Arxiu Municipal de Montmeló, Arxiu Municipal del Prat de Llobregat, Arxiu Municipal de Sant Boi de Llobregat, Arxiu Municipal de Tona, Arxiu Família Quadras, Centre d’Estudis de Montmeló, Fons Arrels Cultura, Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu Família Bonet Espriu, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Martí Pons, Núria Serra, Sebastià Giménez Mirabent
