Cranis enclavats. Les pràctiques rituals dels ibers
Coincidències insòlites
Museu A.Ortadó - M.Maymó
(Museu de Cerdanyola)
Plaça de Sant Ramon, 23-24
08290 Cerdanyola del Vallès
Museu Torre Balldovina
Pl. Pau Casals, s/n
08922Santa Coloma de Gramenet
El culte als esperits dels avantpassats i a les forces de la natura i rituals com la incineració, els enterraments infantils o els caps tallats, configuren la complexa religió ibèrica.
La pràctica ritual del culte al crani es dedueix de la presència de cranis deslligats de qualsevol resta humana. S'han trobat cranis enclavats, alguns dels quals conserven el clau de ferro que els travessa, al Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac (Ullastret), al Poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet) i al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès). Possiblement els cranis anaven fixats a la muralla, on quedaven exposats, sovint a la mateixa porta d'entrada de l'assentament o es penjaven a l'entrada de les cases. Es creu que aquest ritual, de caràcter guerrer, estaria relacionat amb la tradició cèltica dels caps tallats en la que es conservaven els caps i les mans dels enemics vençuts com a trofeus de guerra. Aquesta pràctica també pot estar relacionada amb la tradició de tallar el cap a l'enemic per impedir que assoleixi la immortalitat.
Una frase d'Estrabó fa referència a aquesta tradició:
'... en tornar de la batalla [els bàrbars] portaven caps dels enemics penjats del coll dels seus cavalls i els penjaven a l'entrada de les seves cases ... els caps dels enemics més il·lustres, conservats en oli de cedre, s'ensenyaven als hostes'.
Museu A.Ortadó - M.Maymó. (Museu de Cerdanyola)
Nom: Crani enclavat
Procedència: Jaciment del Poblat ibèric de Ca n'Oliver
Cronologia: 275 - 225 AC.
Dimensions: 20cmx14cm
Material: os
Identificació i inventari: MC - 1573
Museu d'Arqueologia de Catalunya
Nom: Crani enclavat
Procedència: Poblat ibèric Puig Castellar
Cronología: Segle VI-III aC
Dimensions: Alçada: 149 mm Amplada 210 mm
Material: Os i ferro
Identificació i inventari: MAC. 39986
El crani del Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, en procés de restauració per a ser exposat al nou museu de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès, no conserva el clau però si s'observa el forat que segurament va fer el clau que el travessava. La marca de rovellament de la part interior de la mandíbula porta a pensar que es deu al contacte del crani amb un metall. Es va localitzar en una de les sitges exteriors al costat de la porta d'entrada del poblat. També es van trobar en altres sitges, dos cranis i ossos d'una mà, fet que relaciona aquestes troballes amb la pràctica ritual cèltica ja esmentada de tallar mans i caps.
Un dels aspectes més interessants de la documentació recuperada al Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramanet, és la presència de diversos cranis humans trobats, segons sembla, al peu de la muralla durant les primeres excavacions de començament del segle XX. Un d'aquests cranis està travessat per un clau de ferro de 25 cm de longitud i altres dos presenten perforacions que demostren que havien patit el mateix tractament.
Sembla doncs que el fet de tenir més de dos exemplars de cranis enclavats en el Museu de Santa Coloma de Gramanet i en el de Cerdanyola, indiquen que aquesta tradició havia estat comuna en els poblats ibers de la Laietània.
