Comptes corrents
- Introducció
- Condicions contractuals
- Decrets d'obertura, modificació i cancel·lació
- Conciliació bancària
- Acta d'Arqueig.
1. Introducció
Per gestionar els fluxos monetaris de pagament i cobrament es fa imprescindible la utilització de comptes corrents oberts en entitats financeres.
Concepte de compte corrent bancari
En el seu origen el compte bancari va nèixer com un contracte de dipòsit, on la funció del banc es limitava a custodiar els diners dels clients (i cobrava per fer-ho).
El concepte actual del compte bancari és del tot diferent, no tan sols perquè avui en dia és l'entitat financera qui paga al client per disposar dels seus diners, sinó perquè a més de la funció de custòdia, en virtut del contracte de compte corrent l'entitat financera presta al client tot un seguit de serveis associats.
Així, un concepte modern del contracte de compte corrent podria ser aquell pel qual una entitat financera es compromet en favor del client a prestar-li un servei de caixa, realitzant pagaments i cobraments per ordre i compte seu, instrumentant-los per mitjà d'assentaments en un compte d'ingressos i reintegraments que formen en cada moment el saldo.
Partint d'aquesta figura inicial, la pràctica bancària ha evolucionat afegint-hi tot un seguit de serveis complementaris, i estipulant un règim de compensacions econòmiques, de vegades a favor del client, de vegades a favor de l'entitat financera...
La figura del compte corrent no està recollida de forma expressa al nostre ordenament jurídic. Així, el seu funcionament es regeix, bàsicament, pels pactes i les condicions acordades entre el client i l´entitat bancària. Per altra banda, la seva regulació jurídica caldrà buscar-la en la normativa emesa pel Banc d'Espanya, els usos i costums bancaris i, finalment, en la doctrina i la jurisprudència dels tribunals.
2. Condicions contractuals
El contracte d´adhesió
La llibertat de pactes de què s'ha parlat anteriorment es podria traduir en una il·limitada varietat de modalitats de compte i de condicions particulars acordades entre les parts. En la realitat això no passa d'aquesta manera ja que les entitats financeres, per simplificar la seva gestió, tendeixen a imposar unilateralment quasi la totalitat de les condicions. Aquesta pràctica es posa de manifest en els anomenats contractes d'adhesió, amb estipulacions molt estandaritzades, que dificulten la possibilitat de modificar-les.
Així, quan formalitzem l'obertura d'un compte bancari normalment signem un contracte d'adhesió, amb el text preimprès, on sembla que res no es pugui modificar. Cal advertir, però, que ja sigui per mitjà de les condicions particulars de cada contracte, ja sigui en un document annex, sempre queda oberta la possibilitat d'acordar i formalitzar condicions específiques a mida del client. És per això que convé negociar sempre les condicions que ens ofereixen les entitats financeres i arribar als acords que ens resultin més favorables.
3. Decrets d'obertura, modificació i cancel·lació.
És habitual que l'obertura o la cancel·lació d'un compte corrent vagi precedida d'un decret de l'alcalde o del regidor d'Hisenda de la corporació. Us proposem tot seguit un text que us pot servir de punt de partida per redactar-lo.
El model es presenta en format "Word" i és plenament modificable per qui vulgui utilitzar-lo. Així doncs, podeu confeccionar el vostre propi model de decret que s´adapti a l´estructura organitzativa i de funcionament del vostre consistori.
Per "baixar" el model només heu de clicar damunt la icona del document i tot seguit s´obrirà el vostre processador de textos "Word" amb el document en pantalla.
No cal dir que podeu fer-hi les modificacions que vulgueu i desprès guardar-lo allà on us convingui.
Decret d'obertura de compte corrent bancari [en format doc, 32,00 Kb]
4. Conciliació bancària
Habitualment sol donar-se que els saldos dels comptes que ens faciliten les entitats financeres amb què treballem, no coincideixen exactament amb els saldos d'aquests comptes segons la nostra comptabilitat a la mateixa data. Això és degut sobretot a què l'anotació bancària i comptable de les operacions no es produeix en el mateix moment.
És per això que cal conèixer quines són les operacions que motiven aquesta divergència. La conciliació bancària és, en síntesi, un procediment mitjançant el qual reflectim i justifiquem les diferències que habitualment es generen entre els saldos de la nostra comptabilitat i els saldos segons els extractes bancaris de les entitats amb les quals treballem, referits a un compte concret i en una data determinada.
Aquest procés es recull en un document on queden reflectits els saldos dels diferents comptes, en una mateixa data, segons digui la nostra comptabilitat i el saldo segons l'entitat financera, i on es relacionen aquelles operacions que en justifiquen la diferència.
És del tot convenient realitzar conciliacions amb freqüència; això ens permetrà anar validant que les operacions estiguin ben anotades, tant a la nostra comptabilitat com a la de l'entitat financera. Quan la conciliació bancària hagi d'acompanyar una Acta d'Arqueig de confecció obligatòria (anual ordinària, extraordinària per canvi de mandat, etc.) demanarem que les entitats financeres ens lliurin un certificat de saldo per a cadascun dels comptes en una data determinada.
Conciliació bancària [en format xls, 233,00 Kb]
5. Acta d'Arqueig.
L'Acta d'Arqueig és un document que acompleix la funció de ser un estat de comptes que reflecteix la situació de tresoreria i l'import de les operacions realitzades en un període determinat.
Cal recordar que per imperatiu de la Instrucción de Contabilidad para la Administación Local s'ha de confeccionar obligatòriament al final de cada exercici, atès que és un dels documents requerits per a la justificació dels Estats de Comptes Anuals que cal remetre a la Sindicatura de Comptes.També haurem de fer una Acta d'Arqueig extraordinària coincidint amb els canvis de mandat, canvi d'interventor, canvi de tresorer... Amb tot, considerem força recomanable confeccionar Actes d'Arqueig de periodicitat mensual.
L'Acta d'Arqueig inclou també una relació dels diferents comptes bancaris de l'entitat, amb indicació del seu saldo comptable en la data a què fa referència l'Acta. Cal advertir, però, que quan l'import dels saldos comptables i els saldos bancaris no coincideixen exactament (cosa força habitual), l'Acta d'Arqueig ha d'anar acompanyada d'una Conciliació Bancària on es justifiquin les diferències.
Així, l'Acta d'Arqueig s'estructuraria com segueix: encapçalament, resum general de tresoreria, situació de les existències de tresoreria i, finalment, la signatura dels qui se'n fan responsables:
A l' encapçalament es reflecteix que el document és precisament una Acta d'Arqueig i és on, a més s'indica la data a què va referida, així com el nom i càrrec de les persones que la signen.