L’any 2015 i davant la crisi ambiental i els efectes de la ràpida urbanització i les enormes desigualtats socials i econòmiques, Nacions Unides reacciona, i els estats membres donen el vistiplau unànime a una agenda global amb l’any 2030 com a horitzó, i amb 17 ODS com a eixos estructurants, L’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. El compromís dels estats és alinear les polítiques amb els ODS i establir les regulacions necessàries per aconseguir-ho.

L’any 2016, i derivat de l’ODS 11, l’Assemblea General de Nacions Unides aprovà a Quito, Equador, el document final de la Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament sostenible (Hàbitat III), que inclou la Nova Agenda Urbana, document estratègic conceptual que marca la pauta de les polítiques urbanes dels estats membres de la ONU. Per a implementar-les es planteja un desenvolupament en cascada de lo global fins a lo local. El mecanisme per a dur-ho a terme és que els països i les regions elaborin les seves pròpies agendes urbanes.

Sota aquest marc global, pràcticament alhora i en paral·lel, Europa desenvolupa la seva agenda urbana, i amb posterioritat ho fan l’Estat espanyol amb la Agenda Urbana Española aprovada el 2019, i Catalunya amb L’Agenda dels pobles i ciutats. Catalunya 2050, aprovada el 2022, configurant el marc estratègic proper de les polítiques urbanes integrades al nostre país.

Els objectius i les prioritats de tots aquests documents són pràcticament compartits en tots els casos i constitueixen la base de les polítiques urbanes a escala global i local. Els temes són comuns en la majoria d’escales, i en tots els casos es treballen des d’una perspectiva transversal.