$community_name

La Diputació de Barcelona publica el nou Catàleg de serveis per al període de 2024-2027 amb tots els recursos econòmics, materials i tècnics que la corporació posa a disposició dels governs locals de la demarcació. L’edició d’enguany posa a disposició dels ens locals 374 recursos, set dels quals són prestats directament per la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Els recursos en l’àmbit de biblioteques responen a la voluntat de la Gerència d’oferir a tots els ciutadans uns serveis bibliotecaris de qualitat, així com l’accés a tota la ciutadania a la informació, el coneixement i la cultura.

Cada recurs conté informació completa dels ens destinataris i dels requisits d’accés, els criteris de valoració i puntuació, els terminis de concessió i condicions d’execució i la justificació.

Relació de recursos per a les biblioteques:

• Mobiliari i equipament de biblioteques noves o en transformació

• Catalogació dels fons especials de les biblioteques públiques

• Digitalització i difusió dels fons locals i patrimonials de les biblioteques públiques

• Elaboració del pla de lectura municipal

• Promoció de la lectura als municipis petits

• Estudis de manteniment i eficiència energètica per a equipaments bibliotecaris

• Estudis per a la creació, trasllat i ampliació d’equipaments bibliotecaris

Més informació:

Catàleg de Serveis 2024

Aquest any, després d’una aturada per la crisi sanitària de la COVID-19, s’ha recuperat la Festa de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Una festa en què hi han participat més de 250 bibliotecàries i bibliotecaris per retre homenatge també a les més de 60 persones jubilades des del 2020. La trobada ha tingut lloc aquest dimarts,12 de desembre, a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.

L’acte ha estat encapçalat per la gerent de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Marta Cano, la diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona, Aïda Llauradó i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Bet Piella.   

Durant la seva intervenció, Llauradó ha recordat com “la Xarxa de Biblioteques Municipals és un referent en el suport que es fa des de la Diputació a tots els municipis de la província  per equilibrar i garantir la igualtat dels serveis. Un exemple claríssim de transversalitat de treball entre diferents professionals de diferents administracions. Un equilibri territorial que és un dels principals objectius de la Diputació”. I ha afegit que les biblioteques constitueixen aquests centres culturals que van més enllà del que havia estat anteriorment el model clàssic de biblioteques. “Hem aconseguit canviar aquest model i ser referents a nivell internacional”. També ha destacat que en “aquest mandat volem acabar de consolidar aquest nou model, tant a nivell arquitectònic i de disseny però també de software, del que és el contingut d'activitats que s'hi ha de fer i que també sigui aquest centre de referència cultural”.

Aïda Llauradó ha fet una menció especial a les persones que s’han jubilat i a les més de 1.400 que treballen a les biblioteques de la XBM i que ofereixen un gran ventall de serveis i propostes al voltant de la lectura, i les ha encoratjat a continuar treballant “amb aquesta mateixa vocació i amb aquesta responsabilitat de fer-ho sempre millor amb unes  biblioteques que són un espai de referència que volem continuar potenciant al màxim”.

Durant l'acte, 10 bibliotecàries i bibliotecaris han participat de forma activa en les “Converses incendiàries”. Durant aquesta activitat s’han defensat posicions enfrontades en temes controvertits de la professió i s’ha reflexionat sobre el servei, les tecnologies, els usuaris o les col·leccions de cada biblioteca.

• Vídeo acte Festa XBM 2023

Els usuaris dels clubs de lectura han tornat a trobar-se de manera presencial després d’uns anys de restriccions socials. Més de mil lectors de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona s’han reunit enguany (22 i 23 de novembre) al Teatre L'Artesà del Prat de Llobregat per gaudir de la representació, en exclusiva, de l'obra de teatre “Instruccions per fer-se feixista”, una obra escrita per Michela Murgia, adaptada per Sergi Pompermayer i dirigida per Miquel Gorriz, amb la traducció de Mercè Ubach, i la interpretació Mercè Arànega.   

L’acte va estar conduit pel periodista, Albert Om, i va comptar amb la participació del diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Jordi Martí, que fent una referència a la temàtica de l’espectacle que es va representar, va destacar com «les biblioteques són les cases compartides amb tota la ciutadania i on es pot llegir i opinar sobre un llibre. D’aqueta manera pararem el feixisme, perquè les vacunes contra el feixisme són els ciutadans que s'ajunten per comentar un llibre ja que el llibre és la primera porta per formar persones lliures».

En total els dos vespres van comptar amb uns cent quaranta cinc clubs de lectura de biblioteques d’arreu de la demarcació de Barcelona.  La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona compta amb més de set-cents clubs de lectura, dedicats a gèneres i temes diversos com novel·les en diversos idiomes, la novel·la negra, la poesia, el cinema d'autor o la gastronomia, entre altres.

En anys anteriors els clubs de lectura han assistit a les representació de l’obra "Aloma" de Dagoll Dagom; a un concert de Raimon; a l'obra "Adreça desconeguda", dirigida per Lluís Homar; a "Stockmann", una adaptació lliure d'"Un enemic del poble", d'Henrik Ibsen,“El test” de Jordi Vallejo,“Els tres aniversaris”, a partir d’un text de Rebekka Kricheldorf i dirigit per Jordi Prat i Coll i "Una ilíada”, dirigida per Juan Carlos Martel.

Sobre l’obra

“Ser demòcrata costa un gran esforç. Implica encarar-se amb la complexitat, oferir eines per interpretar el que passa, garantir la participació dels que estan disposats a millorar la vida de la comunitat. I no tothom està interessat a ser demòcrata. Per què continuar perdent-hi el temps quan es pot tirar pel dret? ¿Que no és un instrument ben afinat, el feixisme, que garanteix un estat més ben dirigit, més eficient i amb menys manies? Instruccions per fer-se feixista és el que sembla: una defensa del feixisme. I també el contrari: una denúncia del feixisme. I l’exposició clarivident dels mecanismes que utilitza per instal·lar-se en les actituds i el discurs públic. Amb un talent dialèctic extraordinari, Michela Murgia juga magistralment amb la provocació, la paradoxa i la ironia, mentre ens convida a no abaixar la guàrdia contra unes herències del passat clamorosament presents. I, amb el seu mirall, també ens obliga a mirar als ulls la part més fosca de tots nosaltres. Perquè, al final, amb poc n’hi ha prou: com diria Forrest Gump, és feixista qui actua com un feixista. Fidel a la seva voluntat de servei, l’autora inclou un test, el “feixistòmetre”, perquè els lectors valorin el seu propi grau de feixisme. Un assaig polèmic, irònic i molt actual”.

El passat 18 de novembre, Aiguafreda va inaugurar la nova biblioteca, ubicada a l'edifici de "Les Escoles Velles", que li donen nom. L’acte va estar encapçalat per l’alcalde del municipi, Miquel Parella, i va comptar amb la participació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, la diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona, Aïda Llauradó, i el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat, Francesc Serra.

La nova biblioteca, igual com l'antiga Lluís Millet i Pagès, està integrada a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Així ho va comentar la diputada Llauradó que, durant la seva intervenció, va subratllar que «més enllà d’un espai de lectura, aquesta biblioteca és un espai de creació que reforçarà la cultura com un servei bàsic per a la societat».   

La reforma i ampliació de l’edifici de les antigues escoles d’Aiguafreda s'ha efectuat per traslladar-hi l'antiga Biblioteca Lluís Millet i Pagès, que a partir d'ara també ha canviat el nom pel de "Les Escoles Velles" Biblioteca d'Aiguafreda.

El nou equipament pretén ser el centre vertebrador de la cultura al poble i a la seva àrea d'influència geogràfica, així com l'espai de trobada i socialització per als seus veïns i veïnes. És un espai accessible i confortable, amb una distribució que possibilita els diferents usos que s'hi donaran, alhora que garanteix que les diferents tipologies d'usuaris que esperen rebre (famílies, infants, gent gran, estudiants, lectors, associacions i entitats, etc) s'hi sentin còmodes i trobin allò que necessiten per al seu benestar i aprenentatge al llarg de la vida.

S'ha fet una important tasca en posar la col·lecció al dia i s'han creat centres d'interès amb la voluntat de ser un motor en el desenvolupament del pensament crític i en la transformació de la societat. Per aconseguir-ho, vol ser un espai inspirador on hi passin coses: xerrades, tallers, exposicions, presentacions de llibres, assemblees, reunions i tot el que ajudi a crear comunitat.

Els dos braços de l'edifici (en el seu moment escola de nens i de nenes respectivament) es converteixen en àrea d'adults i àrea infantil, amb el vestíbul d'acollida al mig. De les obres executades, cal destacar l’ampliació realitzada als dos testers de l’edifici existent convertint-los en uns espais porxats exteriors en unes sales interiors on s’ubica una zona per a petits lectors a un extrem, i una sala de lectura informal a l’altre. També cal destacar la creació d’una sala polivalent a la planta primera on hi havia el pis del mestre i a la que s’accedeix actualment per una escala i també mitjançant un ascensor.

El trasllat del fons bibliotecari al nou equipament ha permès donar-li una nova organització: la separació dels espais d'adults i infants i a la creació de noves àrees que permeten ampliar l’oferta de serveis de la biblioteca, fins ara considerada la més petita de la xarxa. El pati de l'escola també es converteix en un espai públic molt adient per a la realització d'activitats a l'exterior. La biblioteca compta amb un fons documental de 8.600 volums 21 revistes i 5 diaris.

La renovada Biblioteca Neus Català de Polinyà ja és una realitat des del passat 21 d’octubre que es va obrir l’equipament a la ciutadania. Amb l’ampliació s’han guanyat 335 m² més respecte de l’equipament anterior i això ha permès la creació de nous espais que porten implícits l’aparició de nous usos i serveis. Aquests nous usos responen al nou model de servei bibliotecari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) que poc a poc es va consolidant a tot el territori.   

Durant l’acte de reobertura la Vicepresidenta Primera de la Diputació de Barcelona, Marta Farrés, va reivindicar la cultura com un element essencial per a la cohesió social ja que “la lectura permet descobrir nous mons i connectar amb altres realitats”, així mateix va remarcar també la importància que Polinyà “faci memòria de la figura de Neus Català, militant per la pau i el feminisme i tota una reivindicació a la llibertat”.

La biblioteca

A la planta baixa hi trobem l’àrea d’acollida, l’àrea de diaris i revistes, l’espai infantil, una zona de serveis i consignes així com un espai d’exposicions.

La segona planta, on hi ha el fons general, acull un espai per a l’estudi, una sala de formació, un espai de treball intern i la sala polivalent. Aquesta  sala polivalent permetrà, d’una banda, la organització d’activitats sense interferir en el funcionament habitual de la biblioteca i alhora, obrir la biblioteca al municipi. Aquesta sala tindrà accés independent des del carrer, de manera que les entitats del municipi que ho desitgin podran fer-ne ús per a activitats puntuals.

En general la Biblioteca té un disseny expositiu, cosa que permetrà explotar les possibilitats de la col·lecció i oferir propostes de difusió del coneixement, ja sigui a partir de fonts pròpies com en col·laboració amb altres entitats.

Més informació:

• Biblioteca Neus Català de Polinyà

La biblioteca Gabriel García Márquez del districte de Sant Martí de Barcelona, integrada en el Consorci de Biblioteques de Barcelona i la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona, ha estat coronada com la millor biblioteca pública del món. Aquesta biblioteca, juntament amb la també candidata Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, consolida el nou model de servei bibliotecari de la XBM que busca transformar el servei relacionant les necessitats i els interessos de la ciutadania tot garantint l’equitat social i l’accés al coneixement.   

El premi es va fer públic durant el Congrés Mundial de Biblioteques i Informació organitzat per la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), celebrat a Rotterdam el passat 21 d’agost.

La biblioteca compartia nominació amb la  Janez Vajkard Valvasor Krškov Public Library (Eslovènia), la City of Parramatta Library (Austràlia) i la Shangai Library East (Xina). La García Márquez és el tercer equipament més gran de la xarxa pública de Barcelona.

La Biblioteca

És un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats, inaugurat fa poc més d’un any. Situada al carrer del Treball 219, al barri de la Verneda, la Biblioteca García Márquez substitueix a la biblioteca que hi havia abans, però la d'ara és deu vegades més gran que l'antiga. L'interior el presideix el bust de l'escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975.

El centre està especialitzat en una gran oferta de literatura llatinoamericana i té una zona dedicada exclusivament a l'obra de García Márquez. Títols com 'El Coronel no tiene quien le escriba' o 'Cien años de soledad' es poden trobar en diferents idiomes i en diferents edicions.

Però García Márquez no és l'únic que hi té un espai propi. Francisco Ibáñez, veí del districte de Sant Martí i mort recentment, també hi té un racó: el Fons Francisco Ibáñez, dotat amb més de 500 títols dels seus còmics de Mortadelo i Filemón, 13 Rue del Percebe o el Botones Sacarino, entre d'altres.

Inaugurada el 2022

La Biblioteca Gabriel García Márquez ha estat seleccionada com una de les quatre millors biblioteques del món construïdes el 2022 per la bona valoració amb la interacció amb l’entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i connexió social, la digitalització i solucions tècniques dels serveis.

Les darreres biblioteques guanyadores d’aquest premi han estat: la Missoula Public Library (EUA), Deichman Bjørvika (Noruega) i l’Oodi Helsinki Central Library (Finlàndia).

Entre juny de 2022 i maig de 2023 ha rebut la visita de 277.578 persones amb una mitjana de 947 visites diàries. Ha acollit 75 activitats amb una assistència total de quasi quatre mil persones, i ha registrat 128.695 documents en préstec. S’hi han fet 145 visites escolars per a més de 3.400 persones. Hi ha hagut 56.695 usos d’internet (connexions a la xarxa Wi-Fi i als equips de la biblioteca). Durant aquest primer any, la biblioteca ha fet més de sis mil carnets a nous usuaris i usuàries de les biblioteques.

Aspectes i espais destacats

Amb l'ambició de que la biblioteca sigui també centre neuràlgic de la vida cívica i cultural del barri on està ubicada, l'espai està equipat amb un estudi de ràdio que serveix com a ràdio comunitària de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i que s'anomena Ràdio Macondo en honor al poble fictici on se situen algunes de les novel·les de García Márquez.

L'espai infantil té unes grades de fusta i uns coixins per a que els nens hi puguin jugar i llegir. La sala s'anomena “Habitació de les sensacions” perquè està dotada d'elements sensorials, com uns ventiladors d'aire, amb l'objectiu de poder posar-hi efectes d'ambient -com aire fred o calent- quan s'hi facin activitats de lectura de contes o llibres. Gran part de les parets exteriors són de vidre i al sostre també hi ha finestres que amplien la lluminositat de l'edifici.

El Catàleg de Serveis 2021-2023 de la Diputació de Barcelona recull tots els recursos econòmics, materials i tècnics que la corporació posa a disposició dels governs locals de la demarcació, set dels quals són prestats directament per la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Dels set recursos que la Gerència de Serveis de Biblioteques ofereix per a les biblioteques, n’hi ha 3 que encara tenen obert el termini de sol·licitud. Són els següents:   

• Projecte de mobiliari de biblioteques noves o en trasllat: fins al 31/10/2023
• Estudis per a la creació, trasllat i ampliació d'equipaments bibliotecaris: fins al 31/10/2023
• Elaboració del Pla de lectura municipal: fins al 31/12/2023

Tots els recursos en l’àmbit de biblioteques responen a la voluntat de la Gerència d’oferir a tots els ciutadans uns serveis bibliotecaris de qualitat, així com l’accés a tota la ciutadania a la informació, el coneixement i la cultura.

El bibliobús Serra del Cadí cobrirà la comarca del Berguedà i alguns municipis del Bages

El passat  dissabte 25 de març es va inaugurar a Castellar de n’Hug el nou bibliobús, Serra del Cadí, de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la Diputació de Barcelona. El diputat de Cultura de la Corporació, Joan Carles Garcia Cañizares, va estar acompanyat de l’alcalde de Castellar de n’Hug, Salvador Juncà, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara i l’ alcaldessa de Josa i Tuixent, Marta Poch, en representació de l’Associació de Micropobles de Catalunya.

El diputat va donar el tret de sortida d’aquest servei recordant que “l’accés a la cultura s’ha de garantir visquis on visquis i que en pobles tan petits el bibliobús és llum perquè quan marxa els pobles s'apaguen".   

Més enllà del que la llei de biblioteques planteja -biblioteques per a municipis de més de 3.000 habitants- la Diputació de Barcelona fa una aposta clara per fer arribar la lectura pública a tots els municipis independentment del nombre d’habitants. D’aquesta manera, el proper més d’abril entraran en funcionament 2 bibliobusos (Serra del Cadí al Berguedà i Serra de Rubió a l’Anoia) amb vehicle lleuger que donaran servei als municipis més petits de la demarcació aconseguint el 100% de la cobertura a les comarques del Bages, Berguedà i Anoia per acabar arribant a tots els municipis inferiors a 300 habitant de la demarcació. Es comença per l’Anoia i Berguedà perquè són les comarques que acumulen més municipis per sota dels 300 habitants.

Els pobles més petits disposaran d’un servei setmanal, quinzenal, mensual o sota demanda per adaptar-se a les realitats de tots els municipis.

El bibliobús Serra del Cadí forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals i es converteix en un nou punt de connexió per accedir als 10.000.000 de documents que hi ha a la xarxa.

El vehicle

El vehicle és un model furgó combi L3, H3 (fins 3.500 kg, volum entre 15 i 18 m2) amb finestres i una porta corredissa per tal que doni sensació de lleugeresa. Està equipat amb un generador dièsel de 2,5 Kw que permet disposar de corrent elèctrica de manera autònoma. El vehicle té una llargària de 7 metres.

És accessible per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant una rampa plegable que permet accedir a l’interior del vehicle per la porta del darrera. Disposa de bucle inductiu que permet la millora de l’escola per a persones amb dificultats auditives.

A l’interior trobem mobiliari lleuger, versàtil, adaptable i desmuntable que permet  fomentar la col·lecció fent-la més expositiva i atractiva per a l’usuari.

El bibliobús també disposa d’un equip de so que permet la utilització tan a l’interior com a l’exterior, així com una pantalla de 32´´ amb braç articulat que permet orientar-la també cap l’interior o l’exterior i que pot funcionar com a pantalla informativa, formativa o com a projector per activitats.

El bibliobús s’ha adequat tecnològicament per donar suport a l’accés dels ciutadans que ho necessitin als serveis de la XBM: donar-se d’alta com a usuari, consulta el catàleg, préstec in situ, tràmits amb l’administració o d’altres.

Col·lecció

El bibliobús amb vehicle lleuger disposarà d’una petita col·lecció (predominantment ficció, divulgació i novetats). Aquest fons es complementa amb el fons de la biblioteca comarcal  i del fons del magatzem del bibliobús del territori (bibliobús Pedraforca i bibliobús Monserrat) , a més de l’accés a tot el fons de la XBM a través del préstec interbibliotecari.

Pel seu caràcter itinerant, la col·lecció es reposarà diàriament per ser l’adequada als usuaris als quals va destinada. El bibliobús disposa del fons suficient per donar resposta a cada nucli de població que visita.

La col·lecció nucli es renova periòdicament i està previst el manteniment d’aquest fons: lots de novetats i pressupost de compra directa que proporciona una possibilitat de reposició àgil.

Igualment, per tal de cuidar l’adequació de la col·lecció, s’establirà una revisió i esporga periòdica, que mantingui la màxima actualització del fons.

El bibliobús portarà en circulació entre 350-450 títols organitzats en:

• Una selecció de fons molt generalista de ficció, revistes, temes d’actualitat, i fons de divulgació i constantment renovat i actualitzat. Disposarà de dvds.
• Seleccions de fons variables, principalment ficció i centres d’interès temàtics: selecció de novetats o centre d’interès temporals que s’aniran configurant en funció de la tipologia dels municipis, usuaris, projectes, esdeveniments, etc.
• Els documents prèviament demanats pels usuaris als que s’haurà accedit pel préstec interbibliotecari.
• Els lots prèviament demanats per les entitats.

La Jornada Compartim el Model XBM de Biblioteca Pública celebrada el 22 de febrer al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ha servit per compartir amb regidors i tècnics municipals de l’àmbit de la cultura el model de biblioteca que impulsem des de la Gerència de Serveis de Biblioteques. Aquest model que conserva l’essència i innova en els serveis busca adaptar-se a la singularitat de cada territori.   

Una vuitantena d’assistents han pogut aprofundir en el concepte d’evolució del Model de Biblioteca Pública a través de les experiències de tres municipis: el cas de la nova Biblioteca Pilarin Bayés de Vic a càrrec del seu coordinador Ignasi Janer; l’experiència de les Biblioteques de Granollers de la mà del director de l’Àrea de Creativitat, Promoció Econòmica i Participació de l’Ajuntament de Granollers, Carles Ribell; i el projecte “Llegim el Riu” a càrrec del regidor de Cultura de Sant Vicenç de Castellet, Jordi Palma.  

Durant la cloenda de la part plenària, el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, ha recordat que “La biblioteca és un espai d’excel·lència i cal que des dels governs municipals apostem per fer realitat el projecte bibliotecari”.

En la segona part d’aquesta jornada que servirà com a punt de partida d’un cicle d’activitats sobre el Model XBM, s’ha fet un taller de cocreació amb un eix comú: la biblioteca com a equipament comunitari de primer ordre que pot contribuir a diverses polítiques municipals. Aquesta dinàmica ha permès aprofundir en el Model XBM de biblioteca pública i compartir aportacions i propostes entre els diferents municipis participants.

El proper 22 de febrer de 2023, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona organitza la jornada Compartim el Model XBM de biblioteca pública. L’objectiu és compartir amb regidors i tècnics municipals de l’àmbit de la cultura aquest model que marca les línies i els eixos estratègics sobre els quals pivotarà el servei de biblioteca en els propers anys perquè l’adaptin d’acord amb el seu entorn i així, afavorir la connexió de les biblioteques públiques amb la seva comunitat.

El Model XBM és una eina que marca el camí cap a la biblioteca del futur. Una biblioteca que conserva l’essència i innova en les metodologies dels serveis d'accés a la lectura i cultura, accés i creació d'informació i coneixement, aprenentatge al llarg de la vida i l'espai de trobada i connexió amb la comunitat.    

La jornada que servirà com a punt de partida d’un cicle d’activitats sobre el Model XBM de biblioteca pública constarà de dues parts. En la primera, es presentarà el model a través de la presentació de projectes i experiències en tres municipis. En la segona part es farà un taller de cocreació amb un eix comú: la biblioteca com a equipament comunitari de primer ordre que pot contribuir a diverses polítiques municipals. Aquesta dinàmica permetrà aprofundir en el Model XBM de biblioteca pública i compartir aportacions i propostes entre els diferents municipis participants.

Més informació:

• Programa
• Inscripcions